El País Valencià està ple de talents artístics, alguns emergents i d’altres ja consolidats. Des de la il·lustració, passant pel disseny gràfic fins la confecció de roba podem trobar moltes artistes que tenen molt a dir i, sobretot, molt a mostrar.
Ens endinsem en un viatge on et presentarem quatre artistes valencians que has de conéixer: Comboi de Tarongina, Pedro Ads, Helga Ambak i Ube Efe. Cascascú, en la seua especialitat, crea un art únic i diferent que de ben segur gaudeixes!
Pedro Ads: #36diesenvalencià
En la Vall d’Uixò (la Plana Alta) va nàixer Pedro Zorrilla Adsuara. Després d’estudiar el grau en publicitat en l’UJI, es va especialitzar en l’àmbit de Disseny Gràfic. Pedro Zorilla es va iniciar en aquest món a través de l’àmbit festiu, exposant a la seua falla, la ‘Falla Ja Estem Tots’. A més a més, va fer els cartells del II Aplec de Dolçainers i Tabaleters de la Plana i a més, és el dissenyador i comunicador de Les Penyes en Festes la Vall.
Un dia, Pedro descobreix el projecte ‘The Project – 36 Days of Type’, que té en Barcelona el seu origen, i decideix endinsar-se. Aquest projecte va ser creat per dos dissenyadors gràfics: Nina Sans i Rafa Goicoechea. El projecte consisteix a explorar, durant 36 dies, la creativitat d’artistes visuals i dissenyadors.
“Vaig decidir endinsar-me en aquest projecte per ficar-me una meta”, explica Pedro. Amb aquesta iniciativa, ha creat l’abecedari valencià amb la tècnica del collage. Cada dia, l’artista vallenc dissenya una il·lustració que representa una paraula amb una lletra diferent de l’abecedari, incloent les lletres valencianes, com la ce trencada. Molt sovint, empra com a recursos cançons, poemes o dites populars que li recorden a cada lletra.
Per a Adsuara, poder reflectir els seus pensaments amb un recurs tan artístic com és el collage és el que realment el fa feliç a nivell artístic. A més a més, poder plasmar i fer ús de la seua llengua, el valencià, és una de les coses que busca transmetre al seu projecte, que rep el nom de #36diesenvalencià. “Aconseguir, metafòricament, expressar un concepte al collage és el que realment busque”, explica a Mirall València.
Cançons com Llepolíes de Zoo, Serem Ocells, d’Oques Grasses, poemes com ‘Els Amants’ de Vicent Andrés Estellés i refranys tradicionals valencians són el què fan autèntic el projecte de Pedro Adsuara. L’originalitat dels collages fets a amb objectes reals, reflecteixen la seua part més creativa.
“Poder expressar-me d’una manera tan visual i creativa és el que més m’agrada del disseny”
Comboi de Tarongina
Ana Marzal és estudiant de Filologia Catalana a la Universitat de València. Compagina la seua vida d’estudiant amb el seu projecte anomenat Comboi de Tarongina, en què podem trobar pintura, escriptura i confecció tèxtil. El que Marzal treballa, generalment, és l’upcycling, que consisteix a entendre una filosofia que defensa que la roba té més vida de la que creiem, i que defensa ser capaços de reutilitzar-la i donar-li un nou valor. Natural del poble d’Almussafes (la Ribera Baixa), el talent emergent de Ana Marzal està començant a donar el seu fruit.
Ana Marzal s’inspira, com bé diu, en escoltar-se a ella mateixa. Valenciana de soca-rel, s’empapa dels passejos per l’horta del seu poble per crear. “Intente fer que Comboi siga un projecte real que unisca el camp i la família. Al cap i a la fi, Comboi són arrels” conta Ana.
“La vida de la roba va més enllà”. Eixe és el lema de Comboi de Tarongina. Donar una segona vida a les prendes és el que millor sap fer i, com bé ella ho explica, Comboi també és una manera de conscienciar a la societat de que no s’ha de malbaratar els productes. “S’ha de ser més conscient a l’hora de respectar la mare natura”, afirma Ana.
Ana Marzal: “Si coneixes Comboi et vas a conscienciar del que és donar-li una segona vida a la roba”
Ver esta publicación en Instagram
El projecte de Comboi de Tarongina, explica Ana Marzal, inclou diferents modalitats artístiques i culturals, i això és el que fa tan especial. “A Comboi podràs trobar llengua, pintura, art visual, tèxtil i moltes coses més”, exposa Ana.
Comboi de Tarongina forma part del dia a dia d’Ana. Per aquest motiu, tot allò que Marzal mostra és una part més de la seua vida. La quotidianitat, la “terreta” que ella tant estima, l’amistat i la família, la seua gossa Túria i viure i pensar en valencià són les coses que fan que el projecte de Comboi de Tarongina siga un projecte tan sincer i tan lligat a la personalitat de l’artista.
Ana Marzal: “Sense la gent que m’envolta i la natura no podria existir Comboi de Tarongina”
Helga Ambak
Des que va nàixer, Helga s’ha comunicat a través del que millor se li dona fer, el dibuix. Ve des de Muro d’Alcoi i ara és resident a la capital comtal, Barcelona, on desenvolupa el seu treball com a il·lustradora professional.
En l’actualitat , Helga és la directora artística del grup valencià Zoo. “M’ha fet créixer molt treballar amb Zoo i és un projecte que em fa molta il·lusió”, exposa per a Mirall València. A més a més, és il·lustradora per a la cooperativa editorial valenciana Sembra Llibres. D’entre les portades que ha fet per a l’editorial destaquem la de Memòries d’una vaca de l’autor Bernardo Atxaga i Bon viatge Pit Blanc de l’autora Empar de Lanuza.
El confinament va ser per a Helga un motiu d’inspiració per seguir creant. “Vaig trobar una manera d’evadir-me unes hores al dia i de fugir d’una rutina que era tan agobiant”, exposa la il·lustradora. En aquest punt, Helga va decidir establir-se una data màxima per veure si la seua il·lustració li donaria per a viure. I així va ser. Des que viu a Barcelona, Ambak s’ha convertit il·lustradora professional, i ha participat en nombrosos projectes molt interessants.
L’artista troba en cada procés creatiu un nou repte i una forma de connectar amb qui col·labora. Un dels treballs que recorda amb més estima és el projecte que va llançar amb Smoking Souls: ‘Translúcid’. Aquest fou un dels primers treballs professionals que va fer. “Fou un procés en el que vaig connectar molt amb el grup i amb les seues lletres”.
“La col·laboració és el que més m’agrada de poder ser il·lustradora. Poder créixer de forma conjunta amb altres artistes és el més bonic”
Ver esta publicación en Instagram
Ube Efe
Ver esta publicación en Instagram
Carles Vercher i Helena Sauco van crear Ube Efe, una marca de roba valenciana que busca la transformació social. La història d’Ube Efe naix perquè Carles Vercher va decidir plasmar les seues il·lustracions en forma de samarreta. Vercher va començar a fer samarretes perquè artistes i grups valencians, com ara els Smoking Souls o El Diluvi, li ho demanaven. Actualment, Ube Efe s’ha convertit en una cooperativa (Sendra Gràfica), que destaca per la producció de roba local, sostenible i valenciana quasi al 100 %, control·lant el procés des de la sel·lecció del cotó.
Carles Vercher: “Creiem que som la única indústria tèxtil que té productes 100% fets ací”
Ube Efe busca crear productes amb materials del País Valencià. “El preu de la samarreta concorda amb la realitat, si tenim en compte que és una producció 100% feta ací”, explica Carles Vercher. Per exemple, el procés per crear una samarreta comença amb la producció del cotó d’Andalusia, després es teixeix a Catalunya i es porta a València, on finalment es confecciona, es talla i s’estampa. Un procés dissenyat per fer una samarreta sostenible i que redueix la petjada ecològica.
Una de les altres qüestions per les que destaca Ube Efe és pel seu compromís social. D’entre alguns dels projectes col·laboratius que han fet en podem destacar ‘Pa i Roses’, que és el seu últim projecte. La seua finalitat és crear un taller per a persones amb risc d’exclusió social com és l’associació ‘d’Estigma’ i ‘Som Llar’. Des d’Ube Efe han participat en nombrosos projectes com l’Atles de les Comarques Valencianes, que han il·lustrat.
A més a més, han participat en algunes campanyes solidàries, una d’elles amb la banda saforenca Zoo. Els beneficis rebuts de les samarretes de Zoo es van donar a Ca Saforaui, un Centre Social Autogestionat a Gandia, i a la Xarxa de Suport Mutu, a Xàtiva, que és una xarxa que busca ajudar en la situació d’alarma en què vivim.
