Gabriel Rufián (Santa Coloma de Gramanet, 1982) és un dels polítics catalans més mediàtics i coneguts, i un dels grans protagonistes de la consolidació d’Esquerra Republicana de Catalunya com a actor polític hegemònic en Catalunya. A més de la seua passió per la comunicació, que sintetitza en el seu programa d’entrevistes La Fábrica —per on han passat personalitats tan diferents com García Albiol o Cecilio G— ha escrit i col·laborat en nombroses publicacions. Recentment, ha estat de gira pel País Valencià presentant El 15-M facha: ideas para un futuro en disputa, el seu darrer llibre. Conversem amb ell sobre les relacions entre el País Valencià i Catalunya, el “15-M fatxa” i la situació política actual.

T’has marcat una gira express pel País Valencià amb moltes parades i un debat. Semblaves Shakira! Quines han sigut les sensacions que t’has endut?

Per a mi sempre és un honor i un orgull vindre al País Valencià. Malgrat la quantitat d’actes, juntar-nos amb els col·lectius d’Esquerra al País Valencià, debatre, xarrar i compartir música en directe sempre és molt agradable. És una manera de continuar amb la ferma convicció de defensa dels Països Catalans que tenim des d’Esquerra Republicana, on el País Valencià ha de ser un actor protagonista. Ja vaig vindre uns dies fa un temps, i han estat molts els polítics d’Esquerra com Joan Tardà els qui han vingut molt sovint al País Valencià en experiències d’aquest tipus. 

Tienen balas para todos.

Siempre en pie.#25Abril pic.twitter.com/kuQ5DjPPNE

— Gabriel Rufián (@gabrielrufian) April 25, 2021

Un cap de setmana per a la normalització de les relacions entre Catalunya i el País Valencià, damunt en una data assenyalada per als valencians com el 25 d’abril, però una vegada més empanyada per la ultradreta. Què diries a la gent que et va cridar ahir si pogueres parlar-los?

Primer que tot, cal dir que aquesta gent són nazis, i no considerar que es tracta de casos aïllats ni blanquejar-los. No sé si voldrien escoltar-me, però si pogués parlar amb ells, m’agradaria preguntar-los quant cobren al mes, i saber si cobren molt per sobre del salari mínim interprofessional. Saben ells que jo he votat a favor de que els pugen el salari mínim? Saben ells si els qui han votat en les urnes voten a favor d’ajudar-los amb els seus problemes? Com hem passat de tenir a Jesús Gil en un jacuzzi dient tonteries a tenir gent com Jesús Gil en les institucions i guanyant eleccions? 

Aquestes són les preguntes que ens hem de fer. Que una persona rica defense els seus interessos i privilegis de classe és normal, el que ens hem de preguntar des de l’esquerra és què falla perquè persones que no tenen un duro donen suport a l’extrema dreta i a les posicions més reaccionàries. També ajuda molt la impunitat amb què compten aquests grups, i això al País Valencià es veu molt bé.

“El que ens hem de preguntar des de l’esquerra és què falla perquè persones que no tenen un duro donen suport a l’extrema dreta”

Vas dir recentment que al País Valencià tenim un problema seriós amb els nazis. Què hi penses?

Jo porte 5 anys treballant en Madrid i he vist moltes coses. També les he vistes en Catalunya, on els nazis han fet tot tipus d’atacs contra les nostres institucions. Ara bé, la violència de l’extrema dreta i la impunitat que he vist al País Valencià no l’havia vista mai enlloc. Crec que aquesta impunitat és molt preocupant i hauríem d’actuar abans que siga massa tard. 

“La violència i la impunitat que he vist amb l’extrema dreta valenciana no l’havia vista enlloc”

Sempre mostres una actitud conciliadora: en La Fábrica —fent entrevistes a gent com Cecilio G—, en el Congreso…Els argentins diuen que la Patria es el otro. Quina màxima podem dir que t’acompanya durant els moments difícils?

Cada dia m’agrada més parlar amb gent que pensa diferent a mi, que els qui pensen el mateix ja sé el que pensen. És on més aprens, veient els punts de vista dels altres. En aquests temps tan difícils hi ha molta gent que trau la seua bandera per humiliar a qui pensa diferent. Sempre m’acompanya una frase de Joan Tardà, que deia que “les banderes no curen ni alimenten”. En aquest sentit crec que podem estar orgullosos del nostre treball en Catalunya. Pense que hem omplert de contingut la bandera”.

“Cada dia m’agrada més parlar amb gent que pensa diferent a mi”

Què és el 15-M fatxa i per què la gent hauria de fer-se amb el teu nou llibre que acabes de presentar al País Valencià?

La gent de l’entorn de Podemos sap del respecte que tinc cap al 15-M, del qual també em sent un poc part. Però, exactament de la mateixa manera que en aquell moment veièrem una eclosió popular, de creativitat i de talent per part de la gent d’esquerres ara veiem el mateix de l’altra banda. Veiem com els fatxes s’estan mobilitzant molt i molt bé. Per això, un poc provocant, vaig decidir que el nou llibre tindria El 15-M fatxa com a títol. 

El millor és que aprofite les presentacions per per visitar llocs i parlar amb la gent, i moltes vegades m’oblide de parlar del llibre (riu). Crec que soc la persona que parla menys dels seus llibres en les presentacions. En aquest cap de setmana al País Valencià, una senyora se’m va quedar mirant i em va dir que aquella era la primera presentació d’un llibre on no veia a l’autor parlant tot el temps sobre el seu llibre. I era veritat!

“Crec que soc la persona que parla menys dels seus llibres en les presentacions”

Un llibre, una sèrie, pel·li o cançó per il·lustrar este moment de 15-M fatxa

M’agrada molt una pel·li dels inicis de Ryan Gosling que es diu El creyente. El protagonista, en aquest cas, és un jueu que és un nazi, no? És un jueu amb una tradició jueva molt determinada, i que estudia en una escola jueva. És una molt bona història perquè es fa nazi, i ho amaga mentre continua estudiant la religió jueva. Planteja un debat molt interessant. Com a sèrie política em quede amb Borgen, que no és res de nou, però m’agrada molt. 

De com és possible que gent que no està cridada a fer coses extraordinàries pel seu status o la seua classe pot arribar amb esforç a fer coses extraordinàries em quede amb Gattaca, que presenta un paral·lelisme polític molt important amb l’actualitat. Per entendre les clavegueres polítiques de l’Estat em quede amb Antidisturbios, una de les millors sèries que he vist, que és de Sorogoyen. De llibres em quede amb Las venas abiertas de América Latina de Galeano…De literatura ara mateix l’únic que em surt són coses molt rojas, molt marxistes.

“Em quede amb El creyente, Borgen, Gattaca, Antidisturbios i Las venas abiertas de América Latina per entendre el 15-M fatxa”

Vau debatre sobre federalisme i sobre vies alternatives a la unilateralitat en Traiguera amb Baldo, Naiara, Alexis Marí…Creus que és possible una alternativa confederal d’unitat de totes les forces sobiranistes? Són compatibles els interessos?

Sempre cite a Castelao quan em pregunten per aquest tema. Ell va ser un polític independentista gallec que venia del federalisme. Quan ho va deixar de ser, li van preguntar els motius, i ell va dir una frase que resumeix molt bé l’actual situació: “Jo he deixat de ser federalista perquè em vaig adonar un dia de que no hi havia ningú que es vulgués federar amb mi”. Sí que és cert que hi ha horitzons d’esperança per a les esquerres, però, a hores d’ara, amb l’aritmètica, amb el suport que té, amb tota la lluita que hi ha al darrere…No pot esperar a segons quines coses. Al contrari, crec que Catalunya mitjançant el seu exemple d’alliberament nacional pot ajudar molt més que esperant, donant exemple per la via dels fets. I crec que s’està demostrant. 

Actualment, tenim al Congreso de los Diputados un espai del qual jo em sento molt orgullós, que és la Llotja de Mar, que conformem amb Bildu, el BNG i les CUP, i que compta amb 25 diputats. I també comptem amb aliats fora, com Más País i Compromís. Evidentment, tot el que té recorregut social i lluita contra la tirania i la monarquia ens trobarà al costat. Ara bé, crec que Catalunya no pot esperar a que en Galícia deixen de votar Feijóo. Pense que cada nació sense Estat ha de seguir el seu camí. I això no significa entrar en el “cuanto peor, mejor”, o en pensar que “ja s’apanyaran”. Nosaltres estarem sempre al costat de qualsevol iniciativa i partit que estiga a favor de millorar i dignificar la vida de la gent, visqui on visqui. També perquè si, per exemple, nosaltres ajudem en polítiques socials a Madrid hi haurà molta gent dels barris humils de Catalunya 

“Estarem sempre al costat de qualsevol iniciativa i partit que estiga a favor de millorar i dignificar la vida de la gent, visqui on visqui”

Per acabar, un xicotet qüestionari. Un polític valencià amb què aniries de cerveses (no val del teu partit!)

Me n’aniria de cerveses amb Ignasi Candela, de Compromís. Xarràvem molt, i encara xarrem. Teníem diferències en la concepció territorial de l’Estat, però també teníem una molt bona relació. Em sembla un gran parlamentari i un gran orador, i va suposar una gran pèrdua quan es va quedar sense escó.

Un grup valencià que t’agrade per anar a un concert.

Uns que són molt coneguts…La gent de Zoo. Vaig parlar amb ells una vegada i he escoltat la seua música. I m’agraden! 

L’equip valencià de futbol a què més estima tingues.

Crec que el Vila-real…Un equip humil d’una ciutat que no és massa gran. És un equip molt ben gestionat, molt ben treballat, que sempre ha fitxat bé i ha venut millor. Unai Emery em cau molt bé i em sembla un extraordinari entrenador. Un equip on ha estat el Riquelme i el Palermo és un bon equip.

La pregunta definitiva del nostre qüestionari de valencianitat: T’han portat d’esmorzar en la teua visita al País Valencià?

No, no hem tingut temps per a res! Entre les restriccions de la COVID i la quantitat de feina que hem tingut menjar no ha estat el tema central… Però ho deixe en la llista per a la tornada al País Valencià.