La classe de Literatura (llengua i literatura, en general) és de les que més pesada s’acostuma a fer. Sovint és impartida per professors i professores a qui tampoc els hi interessa gaire ni La Celestina, ni Tirant Lo Blanch, i el recurs fàcil és llegir de pressa (o no llegir) i passar per l’examen de puntetes.
Els clubs de lectura sonen a espais per persones excessivament adultes, en entorns més aviat avorrits, però què dieu si us dic que ara els clubs de lectura també són a Twitch? El que em sembla més rellevant és la guia del club: ni més ni menys que la Laura Escanes.
Què us semblaria una classe en què, després de quatre hores de jugar a videojocs us parlessin, durant una altra hora, del llibre El juego del alma de Javier Castillo? Jo us avanço que a mi no em faria ni gràcia.
El primer motiu és l’estrès que em generen les influencers quan xerren: el to de veu exaltat, els moviments, la veu aguda, les expressions que utilitzen… em semblen mecanismes súperhàbils per connectar amb les persones, i si a classe les professores parlessin d’aquesta manera, l’atenció duraria més hores. L’ambient que creen és un ambient més aviat esgotador i tot i que escoltar-les és fresc i distret, a la llarga acaba produint el doble de cansament. És evident que utilitzen aquesta forma de parlar com a mètode per enganxar-nos, i motivar-nos també a nosaltres. Bona tàctica? Sí, segurament. Però després de les cinc hores i pico davant la pantalla escoltant això als auriculars, el nostre estat nerviós no deu estar en el seu millor moment.
Per continuar, el seu club de lectura és bàsicament parlar, en versió monòleg, de què passa en cada capítol del llibre. És a dir, un avorriment. Si estàs sola, si et sents sola, tenir una veu de companyia que t’explica una història pot ser agradable, i intueixo que per això el vídeo de Twitch té tantes visualitzacions. Igualment, la Laura Escanes ven com a club de lectura el que en realitat és ella i una amiga seva parlant sobre capítols d’un llibre. Sense diàleg, sense imaginació, sense debat.
Hem de dir, tot i així, que fomentar, en un espai com Twitch, la lectura i la cultura és un mèrit. No tothom és valent com per deixar els videojocs i els comentaris absurds per treure’s la capa de l’humor i incentivar la lectura a un públic a qui no té per què agradar-li únicament jugar.
Llegir és essencial, i si no llegim a l’aula, podem llegir a Twitch, tot i que amb una mala professora i bastant mala referent en el sentit literari. Hauríem de definir què és més important: no llegir mai o llegir el contingut de baixa qualitat que ens ofereixen les influencers? Com a lectora penso que no llegir mai és millor, però com a amant de la literatura penso que si gent com la Laura Escanes fa que els clubs de lectura no s’extingeixin… aferrem-nos a això.
