En Mirall València hem decidit recopil·lar algunes de les lectures que més ens han marcat en aquest 2021 tan complicat i tan ple d’obstacles. Perquè, sempre que no tenim on fugir ens espera el caliu de la llar i un bon llibre. Al cap i a la fi, com deia Fuster, “els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres”. Ah, i compreu local, que els nostres llibreters i les nostres editorials vos ho agrairan!

Noruega, de Rafa Lahuerta 

Rafa Lahuerta ens obre el seu llibre de fotografies antigues del centre històric de València. Seguint els passos d’Albert Sanchís pels carrerons al voltant del mercat central als anys 80 i 90 trobarem una ciutat ja desapareguda però encara evocadora. La prosa fluida de Lahuerta eleva la història d’un home malalt de lucidesa que trontolla per una vida sacsejada per la tragèdia. Una novel·la que retrata el canvi de segle i el canvi de València.

Podria ser de veres i no haver passat mai, de Pepe Navarro (o Pepiu de Castellar)

Podria ser de veres i no haver passat mai és el salt a la novel·la de Pepe Navarro, també conegut com Pepiu de Castellar. En aquesta obra, Navarro conta nombroses històries que, amb el surrealisme berlanguià per bandera, barregen allò real i quotidià de la vida dels valencians amb una dosi d’inventiva d’aquest guionista, còmic i cantaor d’albaes, que també fa de Fallera Major en els seus mesos de març lliures. Una recopil·lació d’històries per riure i somiar, amb eixa acidesa que et deixa pensant quan arribes al final.

Pseudohistòria contra Catalunya, coordinat per Vicent Baydal i Cristian Palomo

L’esclat del procés sobiranista va intensificar el debat històric per tal de justificar una u altra postura. Al marge de la inutilitat d’intentar basar debats actuals en fets de la Història llunyana, el problema més greu ha estat l’ascens de les tesis pseudohistòriques. Tant del costat espanyolista com d’alguns sectors del catalanisme. Amb aquest llibre es fa un intent de tombar alguns d’aquests mites i aportar una miqueta de llum, desde la ciència i el treball minuciós de grans professionals.

L’adversari, de Emmanuel Carrère

Quan la realitat diària s’ha convertit en una ficció postapocalíptica, el millor és contrarestar-ho amb una novel·la basada en fets reals, i per això les històries de l’escriptor Emmanuel Carrère són un bon lloc per on començar. A L’Adversari, l’autor es meneja dins la ment d’un criminal per tractar de distingir veritat i  il·lusió. Tot amb una prosa neta i un bufit d’incomoditat entre les lletres.

Los años que todo lo cambiaron, d’Alberto Oliart

Dos mesos després de la defunció del ministre d’UCD Alberto Oliart, i en un dels moments polítics més convulsos dels últims anys, Los años que todo lo cambiaron ens oferix una mirada cap a les conseqüències militars de la radicalització, al mateix temps que desmunta moltes de les idees idealitzades de la transició. Una lectura que promet posar-nos davant d’un espill, per veure què ha canviat des d’aquells anys 80. Potser no en tot hem anat a millor.

Niebla, de Miguel de Unamuno

La creació literària té el seu màxim exponent en la figura d’Unamuno, i Niebla és un crit cap al plaer de la lectura, la creació de personatges i la “boira” dels mons irreals. Una lectura imprescindible per a regalar en el Dia del Llibre, per als qui enyoren una literatura que potser mai torne. Niebla es converteix en un llibre en què, fins i tot el gos, amaga grans interrogants sobre l’acte d’escriure.