Les vacunes han tingut un impacte molt important en la medicina moderna. Gràcies a l’efecte preventiu de les vacunes la humanitat ha sigut capaç de pràcticament erradicar malalties que abans causaven la mort de milions de persones arreu del món. Tanmateix, tot desenvolupament científic, i en especial, en el món de la salut, ha comportat l’aparició de teories pseudocientífiques que intenten convèncer a la societat que aquests avenços mèdics són perillosos i han de ser rebutjats.
El moviment antivacunes ha aconseguit convèncer a un sector de la societat, cada vegada més representatiu que les vacunes no són segures d’acord amb estudis pseudocientífics i estadístiques de dubtosa credibilitat. El problema amb la gent que decideix no vacunar-se és que la seva decisió perjudica la resta de la societat. En general, la decisió per part del pacient de no rebre un tractament mèdic és possible, si un no es vol medicar per problemes d’hipertensió, l’Estat no li posarà una multa perquè ho faci. Però, l’Estat sí que podria posar una multa als pares que decideixen no vacunar els seus fills, o no deixar que aquests fills puguin anar a guarderies per exemple. El Tribunal Europeu de Drets Humans ha considerat que no és una vulneració del dret a la privacitat obligar els pares a vacunar als seus fills a través de multes o no deixant que els fills puguin anar a l’escola en etapa no obligatòria. Països com Alemanya, la República Txeca, Eslovàquia, Polònia entre altres, preveuen l’obligació de vacunar als menors d’edat. La raó d’aquesta obligació es basa en el fet que les vacunes no només protegeixen a la persona que s’ha vacunat sinó que també protegeixen a totes aquelles persones que no s’han pogut vacunar, bé perquè siguin massa joves o perquè tinguin alguna al·lèrgia o malaltia incompatible amb la vacunació. Quan un menor d’edat no vacunat va a l’escola, posa en perill la salut de tots els nens més petits que encara no s’han pogut vacunar, però de la mateixa manera, els pares d’aquest menor, posen en perill la salut del seu fill amb la decisió de no vacunar-lo.
El Tribunal Europeu de Drets Humans ha arribat a aquesta decisió en un cas relacionat amb les vacunes de la poliomielitis, hepatitis B, tètanus i la triple vírica. La seguretat i eficàcia d’aquestes vacunes ha estat acreditada i demostrada per les agències nacionals i internacionals dels medicaments a part d’haver-hi anys de literatura científica demostrant els efectes positius que han tingut per la societat i l’erradicació d’aquestes malalties.
És difícil dir si es podria obligar a vacunar pel coronavirus d’acord amb aquesta recent sentència. Per començar, l’obligació s’estendria més enllà dels menors d’edat. Després, tindria a veure amb unes vacunes, que tot i ser eficaces i segures, no han estat administrades durant molt de temps, a diferència de les vacunes amb relació a les quals el Tribunal Europeu de Drets Humans ha decidit.
És evident que el moviment negacionista i antivacunes ha influenciat i està influenciant el nombre de persones disposades a vacunar-se de la covid-19 arreu del món. Per aquesta raó, és probable que arribi un punt on per poder arribar a la immunitat de grup l’Estat hagi d’intervenir per imposar algun tipus d’obligació, l’extensió i característiques d’aquesta obligació determinarà la seva legitimitat i legalitat. En aquest sentit, és probable que una possibilitat sigui l’obligació de vacunar-se per part dels estrangers que vulguin entrar en el país, o obligar a vacunar a sanitaris o altres professionals que estiguin en contacte amb col·lectius vulnerables, etc.