Llums i ombres: l’impacte de la pandèmia a la indústria valenciana

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

La Càtedra d’Economia Valenciana ha fet públic el seu Estudi dels efectes de la pandèmia de la COVID-19 sobre la indústria valenciana. Aquesta institució, part de la Universitat Politècnica de València i dirigida per Elies Seguí, s’encarrega des de 2018 de fer estudis i informes sobre el teixit econòmic del País Valencià. En aquesta ocasió, per iniciativa de la Conselleria d’Economia Sostenible, presenten aquest estudi fet en base a una mostra de 520 pimes de diversos sectors industrials arrelats al territori. Elies Seguí conversa amb Mirall per desentranyar les claus d’aquest informe i per anar una miqueta més lluny. “És un estudi important, il·lustra molt bé la realitat del teixit industrial valencià”, assegura.

Les dades confirmen, però matisen

Al llarg de les més de 160 pàgines d’aquest complet informe s’analitzen diversos indicadors econòmics per tal de fer un diagnòstic acurat de la situació. Un dels indicadors que es mesuren és l’evolució de les vendes durant la pandèmia. Un 70% de les empreses han disminuït el seu nivell de vendes i la meitat creu que continuarà amb els nivells actuals durant els pròxims mesos. Malgrat aquesta dada, Seguí assegura que hi ha un transfons positiu: “Les empreses tenen la sensació d’haver tocat fons i això vol dir que ja sols queda anar cap amunt”, explicita. A les dades d’ocupació s’observa un impacte més moderat. Les mesures de flexibilització han ajudat a mantenir prou inalterada la nòmina de treballadors. Algunes d’aquestes mesures, però, com  és el cas dels ERTO, deixaran d’estar disponibles prompte. Serà llavors quan realment puga conèixer-se l’impacte real que la pandèmia ha tingut sobre l’ocupació.

L’accés al finançament està resultant vital per a que moltes de les companyies valencianes puguen mantenir la seua activitat. És destacable l’accés a les diverses modalitats d’ajudes públiques, d’entre les que destaca l’ajornament tributari. Solament un 3% de les empreses que han demanat alguna d’aquestes ajudes ha vist denegada la seua petició. No obstant això, moltes de les ajudes en aquest sentit han estat destinades a reforçar la innovació. Un terç de les empreses enquestades assegura haver millorat en aquest aspecte, sobretot centrant la innovació en el producte ofert, però també en procediments interns. “És una molt bona notícia. Ja hi havia una tendència cap a la innovació, però amb la pandèmia aquestes tendències s’han accelerat”, explica Elies Seguí.

Evolució de les vendes durant la pandèmia (Esquerra) i expectativa per als propers mesos (Dreta). // Font: Estudi dels efectes de la pandèmia de la COVID-19 sobre la indústria valenciana

“Els efectes negatius els acaben pagant els eslavons més febles”

Després de ser preguntat per l’impacte que aquesta pandèmia tindrà sobre els treballadors Elies Seguí no dubta massa: “Amb les dades de l’estudi no es poden treure conclusions, però la intuïció i l’experiència ens diu que les conseqüències seran negatives. Les crisis les acaben pagant els eslavons més febles”. A més a més, Seguí afegeix que les tendències de precarització laboral que es produeixen des de fa anys podrien també accelerar-se i agreujar-se per la pandèmia. Tampoc les polítiques verdes han eixit ben parades de la COVID. Un 30% de les empreses no prenia cap mesura al respecte abans de la pandèmia i existeix la possibilitat de que les necessitats econòmiques aparten l’atenció de les polítiques sostenibles. De les institucions i les mesures polítiques dependrà molt el grau d’impacte i petjada ecològica que cause la crisi.

Sobre el futur del teixit industrial valencià, Seguí es mostra més optimista: “Des que era xiquet l’única paraula que he sentit per a referir-se a la indústria valenciana és crisi. La crisi dels 80, la dels 90, la dels 2000. Amb tot, sempre s’ha eixit endavant”. El teixit industrial valencià té unes característiques molt concretes. Està fonamentat en moltes pimes, amb molt poques grans companyies. “Les pimes estan molt demonitzades, se les culpa de no buscar el creixement en tamany”. Aquesta realitat, però, no és necessàriament un hàndicap, sinó que pot convertir-se en una virtut.

Un teixit industrial arrelat al territori

Les empreses valencianes supleixen la seua manca de tamany amb altres virtuts que permeten competir amb grans companyies de fora del País. Una d’aquestes virtuts és la tradició i l’arrelament d’alguns sectors al seu territori. Aquesta connexió fa que es mantinga un cert sentit artesanal de la producció. Aquesta idiosincrasia és percebuda des de fora i fa que l’origen valencià d’aquests productes siga una mena de garantia de qualitat. El tèxtil alcoià, la indústria alimentària de Xixona i el Vinalopó, el calcer d’Elda, la ceràmica de la Plana…Tots son exemples d’indústries tradicionals que han transcendit les fronteres valencianes pel que fa al seu prestigi i reconeixement.

Potser, com a conseqüència d’aquest arrelament territorial, s’observa que al teixit industrial valencià es troba molt desenvolupat el concepte de districte industrial o clúster —grup d’empreses d’un mateix sector que es col·laboren entre elles—. La presència d’una clusterització tan acusada —estudiada en profunditat per Xavier Molina per a la Fundació Nexe— garanteix un altíssim grau de col·laboració en tots els sentits que afavoreix d’una banda la competitivitat i d’altra la vertebració territorial i l’arrelament industrial. Aquesta “via valenciana” de què parlava Ernest Lluch és la que planteja ara Elies Seguí com a camí a seguir. És eixa via industrial en clau valenciana la que podrà salvar l’economia dels valencians. Exemples com el del clúster del tèxtil valencià es converteixen en referència per a una indústria que ha fet front a tot tipus d’adversitats.