Estem davant d’una situació greu per a diversos clubs Europeus. Ha estat i segueix sent una crisi molt semblant a la del 2008, quan de cop i volta la maquinària s’atura tot deixant a la vista totes les vergonyesi posant en dubte el model econòmic del Món del Futbol.

Portem mesos avisant que els nous límits salarials no es poden complir, ja que portem contractes a la motxilla que ens fan estar per sobre durant anys. La sanció no potser un “remei”, ja que ningú era conscient que el sotrac seria de tal magnitud.

I clubs com el Barça encara pitjor, on el model econòmic ja anava molt coix, fent  malabarismes comptables per quadrar comptes que eren pèrdues encobertes. Així ho deixa clar la Memòria i segur també l’Auditoria, que amenaça en ser encara més dramàtica.

Amb tot aquest desgavell, els organismes propis que haurien de liderar solucions ( UEFA, FIFA, la pròpia Liga…) no han fet més que posar limitacions envers una realitat a la qual els clubs no poden fer front. Si s’han de respectar els contractes, com respecto el límit? Si no tinc més ingressos per competicions que els establerts, com afronto les meves noves necessitats esdevingudes de la baixada de facturació?

I els propietaris? Els propietaris del futbol i el circ que l’envolta, qui són? Els “administradors” o els clubs? És evident la resposta, o almenys ho hauria de ser. El futbol és propietat dels Clubs, parlo de afeccionats, socis i propietaris. Igual que una empresa és propietat dels seus socis accionistes i no de l’administració ni dels governs. I què busquen el propietaris en moments de crisi? En primer lloc, ajudes, no més limitacions, ni entrebancs, ni ordres: requereixen ajuda tant a nivell institucional, estructural i econòmic.

Amb tot això, els Clubs signants del projecte de la Superlliga entenen que els beneficia a ells i als seus afeccionats, socis i propietaris. Amb un accés directe a un nou nivell de competició, de més qualitat, més visibilitat, i global. On poder gaudir dels millors de forma recurrent i no fortuïta, on poder accedir al màxim nivell competitiu cada setmana i a més, tenir accés a una font d’ingressos de forma immediata i a un nou aparador mundial on aquests s’incrementaran de forma exponencial.

Deixant de banda les formes, que són molt importants, el fet és que els Clubs han necessitat ajuda que no han rebut, han buscat una alternativa per salvar el seu “status” i accedir a un nou model competitiu que els permeti assegurar ser membre de l’ elit del futbol. Ho han fet amb la legitimitat de ser els propietaris del negoci, i aquí incloc afeccionats i socis.