Marisol Salanova és una crítica d’art valenciana. Es va llicenciar en Filosofia per la Universitat de València i va fer un Màster en Producció Artística. A més a més, ha sigut conferenciant en universitats d’Anglaterra, Grècia, Canadá i els Estats Units. Altrament, ha treballat com a professora de Disseny de Moda al Centre Oficial d’Estudis Superiors de Barreira. Salanova es va endinsar l’any 2019 en l’aventura d’escriure un assaig sobre la performance de Rosalía al llibre La Rosalía: Ensayos sobre el Buen Querer, compilat per Jorge Carrión.

La història de Rosalía i el projecte d’El Mal Querer naix amb el regal del llibre de Flamenca que li fa l’artista i crític d’art Pedro G.Romero a Rosalía. Es tracta d’un llibre de literatura medieval del segle XIII. Aquesta novel·la parla del ‘Mal Querer’ i, en paraules de Marisol Salanova: “És el que avui diríem que es l’amor tòxic”. Rosalía s’inspira en aquesta novel·la per fer el seu Treball de Final de Grau. Tots aquests factors han creat una fusió completa entre la música, el món contemporani i agents culturals de l’art contemporani.

Com és la figura de Rosalía? Quines són les seues principals referències i inspiracions i com arriba a elles?

Des de la Frida Khalo, passant per quadres de Goya fins el seu avituallament a les performance, Rosalía és tot un compendi de referències artístiques. Un clar exemple és el moment en què Rosalía apareix de blanc i roig en el seu videoclip A Palé. La primera estampa visual que es veu és l’estampa del quadre de La Duquessa d’Alba pintat per Goya. Per tant, tant aquesta referència com moltes altres estan relacionades amb el món de l’art contemporani. 

Si ella no tenira el talent que té, no fora capaç d’imaginar els visuals de les seues peces, de proposar colors, moviments i persones amb les que treballa, no seria qui és. Rosalía és una persona que té la capacitat de saber a qui dirigir-se i el que vol en cada moment. 

“Rosalía té una visió del món actual, completa i a més, té una capacitat creativa extraordinària que fan que les productores es fixen amb ella”

Com sorgeix la idea d’escriure un relat col·lectiu sobre Rosalía des d’una perspectiva artística?

La idea original és del compilador del llibre, Jorge Carrión, i és qui pensa en els dotze autors del llibre per parlar cadascú, des del nostre propi camp de treball, sobre Rosalía. El llibre estava pensat per publicar-lo als nadals de l’any 2020 però l’editorial, que és Errata Naturae, va prendre una decisió molt valenta uns mesos abans del confinament: No continuar amb el llibre. La situació de confinament va ser la causa de que les llibreries no pogueren obrir amb normalitat. Com a conseqüència, quasi tot s’havia de comprar per Internet. No tenia cap sentit continuar perquè ningun llibreter s’anava a poder quedar el seu percentatge i els autors no podíem fer presentacions dels llibres. No obstant això, açò va tindre una part positiva i és que ens va permetre investigar més i veure nous treballs de Rosalía, motiu pel que el llibre és radicalment actual.

Com t’apropes a Rosalía i la performance?

La invitació del compilador Jorge Carrión va ser per parlar de Rosalía i l’art contemporani. Jorge, mitjançant converses que havíem tingut al voltant del personatge de Rosalía sabia que jo, com a crítica d’art, tenia una idea de Rosalía i del seu art contemporani. Al principi, no sabíem que jo anava a parlar de performance exactament, però sí sabíem que la invitació era per parlar d’art contemporani i Rosalía. A més a més, en aquell moment jo estava investigant sobre artistes performers així que tenia les eines adequades per abordar el tema de La performance según Rosalía, que és el títol del meu assaig dins d’aquest llibre.

https://youtu.be/Wfx_R7Lnkik

Com ha sigut aquesta experiència per a tu?

Fou un repte molt apassionant. Tots ens vàrem posar en les mans de Jorge Carrión perquè quasi tots ja havíem treballat amb ell. Ell ens va presentar la idea i tots ens vam apassionar amb el tema. Jorge Carrión es va adelantar, com sempre fa, a la idea de que havíem d’analitzar el fenomen Rosalía a tots els nivells: antropològic, social, artístic, musical… S’havia de fer una anàlisi de tot açò per donar a conèixer a Rosalía fora del seu fenomen fan. És a dir, fer-ho com a estudi acadèmic, però amb un to més divulgatiu per poder arribar a tots els públics.                                                                                     

L’experiència ha sigut molt emocionant, perquè jo no havia llegit res del que havien escrit els meus companys. Per a tots nosaltres, ha sigut una sorpresa descobrir coincidències entre els nostres assajos i poder explorar els debats que es generen entre nosaltres al voltant d’un mateix tema. Ha sigut una experiència meravellosa. 

“Era necessari fer un anàlisi sobre Rosalía fora del seu fenomen fan”

El títol del llibre s’anomena La Rosalía: Ensayos sobre el buen querer. Per què? Si el títol en qüestió del projecte de Rosalia s’anomena El mal querer?

Al parlar d’El Mal Querer, Rosalía el que fa és transmetre missatges en positiu de com s’ha de estimar bé i exigir que ens estimen bé. Per a mi, la postura de Rosalía rebutja tot allò que és masclista encara que ella no es defineix obertament com a feminista. Ja ho va mostrar amb el #FuckTrump i molt més missatges que estan en contra del masclisme, el racisme i l’homofòbia. Per tant, socialment sí que s’ha posicionat amb aquesta mentalitat i moltes voltes ha fet declaracions que tenen a veure amb el feminisme.                             

A Rosalía no li fa falta dir El Mal Querer és un àlbum feminista perquè als missatges que trobem dins de cadascuna de les cançons i a les interpretacions de les imatges es poden veure clarament els continguts i missatges feministes.

Per exemple, en el capítol set de Litúrgia, a la cançó de Bagdad, que està inspirada en la cançó Cry Me a river de Justin Timberlake i a qui va demanar els drets, Rosalía està en un bany plorant, on dona a entendre que ha fet d’stripper i que la seua parella la maltracta. En aquest punt, hi ha un moment de catarsi en què totes les llàgrimes s’acumulen i al mateix temps mostren com renaix de les seues pròpies llàgrimes. Mostra l’alliberament d’aquella relació tòxica. 

Després, també trobem A ningún hombre, que sí és un al·legat totalment feminista en el que Rosalía trasllada que no es pot permetre que et tracten mal. El que m’agrada és que aquest missatge s’està traslladant a persones molt joves que havien pogut normalitzar costums masclistes que pensàvem ja oblidades.

Comences parlant al teu capítol del directe de A Palé. Per què? 

Em sembla que és una actuació molt sensual i sexualitzada però al mateix temps tota la caracterització amb les celles poblades com Frida Khalo mostra una al·lusió a ella completament. Crec que, per a Rosalía, Frida Khalo és una artista que té un valor molt especial perquè va sofrir molt i perquè com a dona i com a artista, era forta i molt valenta. De sobte, en A Palé, Rosalía incorpora tots els missatges de Frida Khalo a la seua estètica. Per exemple, els grills a les dents.

A mi em va inspirar molt la imatge en què veiem a Rosalía menejant-se, com si, de sobte, estigués ballant una dansa africana. Este també fou el punt en el que necessitava saber quina coreògrafa hi havia d’arrere de tota aquesta performance. Charm La’Donna és una persona que aconsegueix generar una imatge visceral, animal i reivindicativa. Per aquest motiu, l’actuació A Palé em va parèixer un bon començament per a l’assaig. En aquest punt, descric una actuació en directe, que sembla la performance d’un artista contemporani i a més, pareix que siga un videoclip.

Consideraries que Rosalía forma part de la història d’art contemporani?

Pense que és un moment en el que Rosalía està inscrivint-se en la història de l’art contemporani i que quan passen cinc anys o una dècada tindrem absolutament tots claríssim que ella és una artista i que ha fet història dins de l’art contemporani.

Contínuament classifiques a Rosalía com una artista d’altre nivell. Per què? Quina és la diferència entre Rosalía i d’altres coetanis?

Puc dir-te que, per exemple, trobe que tant Rosalía com Lady Gaga tenen una especial sensibilitat amb artistes d’altres vessants, com és el cas Lady Gaga amb Marina Abrahamovic, estudiadora de l’art performance, i com és el cas de Rosalía amb Filip Custic, qui ha ajudat a fer les arts visuals de Rosalía. Però, si hi ha una cosa distintiva ara mateix de Rosalía és la seua autenticitat: està tan poc construïda pel sistema… Això fa que Rosalía tinga la capacitat de connectar amb sensibilitats molt diverses i amb tot tipus de públic. Precisament, com no és un producte construït no té un únic target. Tot es mescla i mestissatge en ella.

“Rosalía té tanta autenticitat que té la capacitat de connectar amb sensibilitats molt diverses”

Què penses del terme “apropiació cultural”, que tant s’ha relacionat amb Rosalía?

Als assajos dels meus companys hi ha algunes referències que parlen d’açò. La meua opinió personal és que al flamenc sempre hi ha hagut una qüestió de mestissatge. I realment, dins de totes les arts hi ha apropiació cultural. No podem dir que hi ha un art que siga només d’una comunitat concreta perquè qualsevol cultura ha estat barrejada amb altres cultures. Aleshores, parlar d’apropiació cultural crec que el que acaba creant és certa discriminació racista.

Després d’haver estudiat a Rosalía… Què diries què és el que més t’agradat? Un descobriment d’ella que no coneixies i que haja fet que t’agrade més?

Jo pensava que anava a ser una persona més envainada, amb més ego i menys oberta. Però al contrari, l’he vista com una persona molt oberta, que està constantment treballant i estudiant i no deixa de sorprendre. Sempre interpreta un paper diferent amb cada cançó i veiem sempre a una xica molt forta. Rosalía té un punt en el que constantment fica en dubte si podria fer-ho millor, i per això sempre està perfeccionant el seu treball. No és una artista que s’ha relaxat i ha pensat “jo em venc sola” sinó que està constantment en construcció. Molts altres artistes arriben a un punt o una fórmula i ja no busquen res més. 

A qui li recomanaries aquest llibre?

El recomanaria a artistes joves que estiguen estudiant un grau o Belles Arts. Qualsevol estudiant que estiga acabant els seus estudis creatius i que es pregunte: Què puc fer? Quin àmbit laboral em queda ara? Llegeixes el llibre i et torna la esperança. On pareix que ja no es pot innovar, algú arriba i ho fa.

Marisol Salanova:”On pareix que ja no es pot innovar algú arriba i ho fa”