Crònica de la mort de la companya de vida de Simone de Beauvoir

“Les inseparables” relata la profunda relació entre dues dones que van acompanyar-se mútuament en la lluita contra el que s’estableix per al sexe femení durant el segle XX. Ser una noia consistia a oblidar-se d’una mateixa i adaptar-se a la submissió, però les protagonistes d’aquesta novel·la, basada en fets reals, no estaven disposades a fer-ho.

“Les inseparables” relata la profunda relació entre dues dones que van acompanyar-se mútuament en la lluita contra el que s’estableix per al sexe femení durant el segle XX.

La gran escriptora i feminista, Simone de Beauvoir, ens explica la història d’Elisabeth Laicon (més coneguda com a Zaza). Per a ella, la seva amiga va ser el seu rescat i qui li va animar a replantejar-se temes que en aquells anys estaven massa consolidats per a poder ser, ni tan sols, un debat. La defineix com una dona excepcional i la seva història ens confirma com això li va fer brillar i, alhora, apagar-se.

La defineix com una dona excepcional i la seva història ens confirma com això li va fer brillar i, alhora, apagar-se.

Simone de Beauvoir i Zaza es van conèixer amb nou anys a l’escola i no es van separar fins a la mort de Zaza amb vint-i-dos anys. Al llarg de la història, som testimonis de la personalitat irresistible i de la intel·ligència d’Andrée (Zaza) que meravellen a Sylvie (Simone de Beauvoir) fins al punt de sentir més enllà d’una amistat per la seva amiga. No és sinó l’admiració la forma més clara d’amor?

“Andrée em va mirar atentament amb expressió una miqueta sorneguera.

-Vostè mai es queda somiant amb coses?

-No- vaig dir humilment.

Amb què anava a somiar? Volia a Andrée per sobre de tot i la tenia al meu costat”.

La passió i provocació amb la qual viu la vida Zaza s’acaba transmetent a la relació d’ambdues, i això provoca un canvi radical en Simone de Beauvoir que va ser necessari perquè es convertís en la dona escriptora i feminista que ja totes coneixem.

“M’han explicat que la meva petita Sylvie ja no és la d’abans.

S’ha tornat díscola, desobedient i descarada”. 

Són llavors novel·les tan importants com ‘El Segon Sexe’ també obra d’Elisabeth Laicon (Zaza)? Si l’autora pogués respondre a aquesta pregunta, i tenint en compte com descriu tot el que va ser Zaza per a ella, segurament la resposta seria sí.

Malgrat la fortalesa, la personalitat i el carisma de Zaza la història ens acaba mostrant com aquesta acaba sent presa de la seva ànsia per la llibertat. La seva manera de viure no anava d’acord amb les normes morals que regien la vida d’aquells anys i, al final, la incomprensió va acabar governant sobre la raó.

Són llibres com ‘El Segon Sexe’ també obra d’Elisabeth Laicon? Si l’autora pogués respondre a aquesta pregunta, la resposta seria sí.

Zaza no va poder continuar vivint en un món en el qual destacava sobre qualsevol perquè això es traduïa en el fet que gairebé ningú l’entengués. La mateixa Simone de Beauvoir reflecteix en la novel·la el que sent en el moment exacte en el qual és conscient de quant de sola i incompresa se sent la seva amiga:

“Per què no li havia fet notar el meu amor?

M’havia semblat tan prodigiosa que havia cregut que no mancava de res”. 

La mort de la companya de vida de Simone de Beauvoir

La història de Zaza ens mostra que és difícil ser una dona lliure i forta que no es deixa dominar per l’exigència i la manipulació del sistema patriarcal en el qual viu. Perquè tenir idees autèntiques i revolucionàries es tradueix a trair a tot allò que ens intenten imposar, i no adaptar-te al que s’espera de tu pot matar de contradiccions a qualsevol.

Simone de Beauvoir confessa que la seva companya de vida va morir perquè va intentar ser ella mateixa i perquè la van convèncer que aquesta pretensió era una cosa dolenta.

Elisabeth Laicon va morir el 25 de novembre de 1929 a causa d’una encefalitis vírica segons la freda objectivitat científica. Simone de Beauvoir ens confessa que la seva companya de vida va morir perquè va intentar ser ella mateixa i perquè la van convèncer que aquesta pretensió era una cosa dolenta.