Com Gonzalo Boye no té l’exclusiva del consum de crispetes, demanem-ne un bol ben gros abans que es faci cua d’espera. Francament, delim per veure el plenipotenciari Mateu Alemany en acció. Comprovar el resultat de les seves decisions serà tot un espectacle, ara que n’estem tan mancats. Per si queden despistats, recordarem que l’ex del València i Mallorca farà i desfarà a l’àrea esportiva i, en la contínua improvisació a la que ens haurem d’acostumar, el president i ell s’han repartit els papers amb una simple frase. La continuïtat de Messi dependrà de Laporta i l’hipotètic fitxatge d’Haaland pel que tant sospiraran les portades dels tebeos serà qüestió exclusiva del nouvingut. Abans, però, n’haurà de solucionar unes quantes de l’alçada d’un campanar. Vitals, de propina, per fonamentar com cal un mandat que ha recaigut a les seves mans. D’entrada, la retallada sobre la massa salarial disparada del primer planter, regal enverinat dels ‘neonuñistes’, haurà de rebaixar de 500 a 370 milions el cost de la plantilla. A més, s’ha d’aconseguir sense que es noti gaire, sense trepitjar cap ull de poll i sense el recurs final de tallar algun il·lustre cap per tal que serveixi d’escarment a altres no menys il·lustres companys que no s’avinguin a la tisorada. A alguns futbolistes caldrà enviar-los ben lluny i trobar alguns beneits que s’empassin les inconcebibles morterades que perceben, giragonsa gens fàcil perquè en el món no abunden ‘lliristes’ tan grossos com els que manaven aquí. Pagar bous i esquelles a Griezmann o Coutinho només pot ser obra d’algun ésser francament recargolat, però ara no cal vessar llàgrimes de cocodril, sinó encertar en la partida de tafurs per alleugerar tan disparada càrrega.

Ja no són només contractes o preu de cost, sinó les amortitzacions pendents, el càrrec sobre el compte d’explotació de les patums que no justifiquen a la gespa allò que ingressen. Tampoc valdrà, trampa gastada, ajornar els pagaments com s’ha fet amb els últims futbolistes renovats per Bartomeu, a qui mai reconeixerem prou la formidable empantanegada en la que ha deixat el Barça. Qui et pagarà quatre rals pel brasiler? On col·locaràs alguna altra peça de museu i el seu actual pla de pensions? Si Alemany se’n surt, proesa semblant a un miracle futbolístic, ho celebrarà fent populisme a la caça i captura del famós Haaland, un altre triple mortal sense xarxa. I a tot això, haurà d’estar a partir un pinyó amb l’altre cap de la cosa esportiva, Roland Koeman, qui espera un parell de regals holandesos a canvi dels serveis prestats en la temporada. Aquesta campanya no serà ja ni de transició, ni tampoc d’ensorrada. El míster, força intel·ligent, ha jugat amb èxit la carta de la promoció de cadells per la que serà històricament recordat. Per tant, això sí són jocs malabars de portes enfora i de casa endins, funambulisme d’alt risc en les exclusives mans d’un acabat d’aterrar al despatx a qui la majoria, ara mateix, acompanyaria en el sentiment un cop vista i comprovada la feinada que se li ha girat. I Laporta? Si se’n surt Alemany haurà guanyat ell i si fracassa en aquesta escalada a l’Everest sense oxigen, segur que el mercat presenta una altra opció de relleu. Alemany de caixa o faixa. O el fan ‘santo subito’ o acabarà purgant misèries al llimbs. Prepareu les crispetes, que això promet. I la postil·la final, que ve a tomb: Que el Barça hagi d’indemnitzar Albert Soler i Gómez Ponti és un acudit de pèssim gust. Com tota l’herència que han deixat.