Carles Caselles: “Es tracta d’estimar el lloc on t’ha tocat viure i la teua gent”

Carles Caselles (Pego, La Marina) va nàixer l’any 1989. Compositor i vocalista de la banda Smoking Souls des de l’any 2010, amb què va traure el 2019 el seu aclamat àlbum Translúcid (Propaganda pel fet, 2019). Enguany es llança amb el seu primer treball en solitari, L’Afluent, que veurà la llum el pròxim mes de juny. 

Smoking Souls és una de les bandes de rock valencià més reconegudes del panorama musical valencià, amb més de 45.000 oients mensuals a Spotify. A més a més, la banda ha estat guardonada amb diversos premis Ovidi i Carles Santos de la Música Valenciana en els seus últims treballs. 

Carles Caselles (2021) / Cedida per l'entrevistat
Carles Caselles (2021) / Cedida per l’entrevistat

Han estat uns temps complicats, especialment per a la gent que es dedica a la cultura. Com estàs tu?

Doncs ara estic bé, perquè sembla que comencem a vore la llum desprès d’un temps obscur. Resulta frustrant tractar de treballar en el que vols i no poder fer-ho, això ens ha afectat a les persones que treballem al sector cultural encara més que a altres sectors.

- Publicitat -

El grup i jo veníem d’un moment molt alt, acabàvem de traure disc i estàvem en plena gira. Allò va ser un paró molt gran que ens va trastocar tant econòmicament com emocional.

Ha sigut complex, perquè és difícil gestionar estar un any amb incertesa, però ara sembla que comença a passar i tenim més ganes. A la fi, es tracta d’una qüestió d’acceptació i d’entendre que tot ha canviat. Això en l’àmbit emocional m’ha afectat moltíssim.

Durant la quarantena has estat treballant en un nou treball en solitari i recentment s’ha estrenat “Bellesa del risc”, que ens pots contar d’aquest nou projecte?

Doncs la “Bellesa del risc” és el primer single de L’Afluent, l’EP que trauré al juny. Es tracta d’un treball que naix d’aquest últim any. Paradoxalment, encara que ens trobàvem en un paró forçat, a nivell creatiu va ser un any molt potent. Van començar a fluir les ganes de crear cançons noves i experimentar amb la música.

Han eixit unes cançons que no esperava a causa de la necessitat d’exrpessar el que sentia. No pensava fer-les, però han sortit, i tampoc tenia cap sentit amagar-les ni traure-les d’ací a uns anys perquè parlem de la realitat que estem vivint ara.

“La verdadera esperança és que la vacuna faça el seu efecte i que al 2022 puguem estar tornant a fer concerts a gran escala”

Parlant de tot aquest període sense poder fer actuacions, recentment, la banda Love of Lesbian ha fet un concert a Barcelona amb 5.000 persones a les quals prèviament van realitzar test d’antígens.Creus que serà una bona manera de recuperar els concerts com els d’abans?

Jo em vaig emocionar molt perquè sembla que són coses d’un temps molt llunyà. Dona certa esperança que comencen a fer-se coses o, almenys, que es visibilitze eixa necessitat de treballar sense les mesures tan abusives que hem patit.

Ara bé, considere que no deixa de ser una cosa anecdòtica que no és massa possible, perquè si a un festival has de fer test a 50.000 persones, no crec que siga viable ni econòmicament ni logística.

La verdadera esperança és que la vacuna faça el seu efecte i que al 2022 puguem estar tornant a fer concerts a gran escala.

Carles Caselles actuant amb Smoking Souls al Festivern (2014) / https://www.tresdeu.com/2014/03/resultat-del-sorteig-dentrades-per-mai-mai-smoking-souls-dj-plan-b/
Carles Caselles actuant amb Smoking Souls al Festivern (2014) / https://www.tresdeu.com/2014/03/resultat-del-sorteig-dentrades-per-mai-mai-smoking-souls-dj-plan-b/

Com veus el futur dels nous grups que estan començant a fer música en la nostra llengua? Sembla que esdevindran la nova generació de músics del País Valencià. Com els valores?

Crec que el futur de la música dels nous grups és molt complex pels canvis que la globalització, Internet i les xarxes socials han provocat en la manera de consumir música.

Quan jo vaig començar érem quatre els qui teníem materials. A més a més, no hi havia tants grups ni era un fenomen tan mediàtic, però ara, el consum de música busca un èxit i consum rapidíssim.

Ara mateix, alhora que qualsevol trau un disc, ho fan altres 25 el mateix dia. Això fa que traure el cap siga una cosa molt més complicada. Si la pandèmia ens ha afectat a nosaltres, encara afecta més als xicotets grups.

“Quan escrivia en valencià les idees em venien de forma més fàcil i natural”

Allò de “en castellano llegarías a más gente” ho hem escoltat moltes vegades, quina és la raó per què comenceu a fer música en valencià?

Com es pot vore, el nom del grup és en anglès i, quan vam començar, féiem cançons en anglès e inclús en castellà. No obstant això, va arribar un punt en què vaig adonar-me que quan escrivia en valencià les idees em venien de forma més fàcil i natural. Simplement, perquè és la meua llengua, en la que pense, parle i sent.

La idea globalitzadora de que has d’aprendre idiomes està molt bé, però també està molt bé estimar i cuidar la teua llengua. La nostra funció com a artistes que actuen en valencià, com la de molts altres, és portar la llengua a tot arreu.

“La política també es pot fer per mitjà de la poesia”

Creus que una cosa tan senzilla com cantar en la teua llengua és un fet polític?

Totalment. La nostra premissa sempre ha sigut la de no anar amb una pancarta als bolos, perquè hem tingut clar que el fet d’expressar-te en la teua llengua ja és una acció política.

La política també es pot fer per mitjà de la poesia i altres canals, no solament amb pamflets, discursos i pancartes. Més que militar a un partit o un altre, es tracta d’estimar el lloc on t’ha tocat viure i la gent amb qui ho fas.

“Vam estar més de 20 anys governats per un partit que volia eliminar tota identitat i cultura valenciana”

Com creus que es troba el sector cultural i els mitjans de comunicació valencians?

Pense que de vegades som massa crítics i, inevitablement, ens comparem amb Catalunya, que és tot un motor cultural, però s’ha d’entendre que el nostre context és molt distint. Vam estar 25 o 30 anys governats per un partit polític que volia eliminar tota identitat i cultura valenciana i, d’allò hem de recuperar-nos a poc a poc.

Pense que hi ha valencians que tenim moltes ganes de fer coses, però també necessitem diners per a poder viure d’açò d’una manera més tranquil·la. Per a tindre un sector cultural fort el que ens cal és inversió.

També cal estimar els nostres artistes. Ací va abans C. Tangana que ZOO. Caldria donar-li la volta a això, hem de passar per un canvi general, ajudant-nos els uns altres i valorant-nos com a Poble. És fonamental.

“Per a tindre un sector cultural fort el que ens cal és més inversió”

- Publicitat -

Mecenes de la Nova Cultura

Si creus en un periodisme que analitza l'actualitat sense pressa, nosaltres som la teva revista. Fes-te mecenes de la nova cultura des de només 2€ al mes.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca