Ana Polo: “Les dones no només fem humor feminista”

Asseguda a la Plaça de la Virreina del barri de Gràcia, a Barcelona, veig aparèixer per una cantonada a l’Ana Polo, tranquil·la, tot i que em confessa haver tingut un dia intens. Arriba amb una bossa una mica sorollosa. “Vinc de menjar amb unes amigues i de fer ceràmica, encara no he passat per casa”, em confessa. I a les mans s’entreveuen petites taques d’argila que la delaten.

Humor per sobreviure, més que humor

L’Ana és “humorista, reportera i guionista”, com ella mateixa es defineix. “M’agrada molt estar en contacte amb la gent, per mi l’humor només és l’embolcall del missatge”, explica. I és que, en la vida de la periodista, l’humor ha estat un mecanisme de supervivència. “Quan jo era petita em feien bulling i vaig aprendre a riure de mi mateixa la primera i fer riure per socialitzar, com si d’aquesta manera no fes tant mal”, confessa. És potser aquest el motiu pel qual l’Ana intenta fer un humor des d’una perspectiva social crítica. Explica que, actualment, l’humor s’ha tergiversat molt, i s’utilitza per apuntalar un sistema de valor racista, masclista, homòfob, trànsfob. “Les persones que fan aquest tipus d’humor es pensen que són transgressors, quan realment riuen d’allò que ha rigut tothom sempre: maricons, bolleres i gordos”, explica. 

“Actualment, l’humor s’utilitza per apuntalar un sistema de valors racista, masclista, homòfob, trànsfob. S’ha de reconduir.”

L’Ana lluita per reconduir l’humor cap a la branca d’on va néixer, la crítica. Explicar les situacions que vivim les dones cada dia a través de l’humor és una forma de representar aquesta realitat, i alhora criticar-la. Reivindica que les vivències de les dones no són tan misterioses ni intel·ligibles, simplement són situacions que mai ens han deixat explicar. “Sembla que allò que viuen els homes és universal, però hem d’ensenyar que les coses que ens passen a les dones també ho són”, explica. 

Un món dominat per homes

L’Ana Polo va realitzar un postgrau de “Realització i guionatge de programes d’humor”, on l’única professora que va tenir s’encarregava del maquillatge i la caracterització dels personatges del Polònia a TV3. “És molt significatiu i simbòlic, aquest fet. Representa com aquelles les poques dones que sí que treballen en humor ho fan des de llocs residuals, mai des del protagonisme ni el poder”, reflexiona. 

“Avui en dia, que jo tingui feina depèn de caure en gràcia a un home, i això és molt complicat des de la meva posició.”

Aquesta hegemonia masculina ve donada per una realitat, i és que el món de l’humor sempre ha estat dominat per homes. Uns homes que, tal com explica l’Ana, no veuen la dona com un subjecte amb qui crear contingut per fer riure, sinó que se’ns observa des de l’objectivització sexual o humorística. “Avui en dia, que jo tingui feina depèn de caure en gràcia a un home, i això és molt complicat des de la meva posició”, confessa. Aquesta dificultat s’agreuja davant l’amenaça que senten els homes en veure que les dones ocupen espais amb maneres contundents i traient-li el lloc a un altre home, tal com explica l’Ana.

“En alguns mitjans se m’ha demanat que rebaixés el to, quan els homes poden dir autèntiques bajanades i no se’ls imposa res.”

- Publicitat -

És per aquest motiu que Polo se sent més còmode i lliure quan és contractada per una dona, ja que ho fan sabent que el seu és un discurs feminista, polititzat, amb un missatge transformador. “En alguns mitjans se m’ha demanat que rebaixés el to, quan els homes poden dir autèntiques bajanades i no se’ls imposa res”, reivindica.

Humor feminista i la perspectiva feminista de l’humor

Un món conduït per homes que fan humor per a homes, aquest és el tòpic. L’Ana no hi està d’acord, defensa l’humor universal i per a tothom. Explica que aquest humor fet per homes ha sigut un humor construït a partir de les conviccions que la societat ens imposa, opressora i apuntalant desigualtats, i s’ha constatat com l’humor universal.  

“Estic farta que se’ns vulgui confinar en un racó, com si fer humor feminista fos la nostra única oportunitat. Jo faig humor amb una perspectiva feminista, perquè és des d’on jo parteixo, però les dones no només fem humor feminista.”

Tenint en compte això, sembla que les dones només puguin fer humor feminista, però això no és cert. “Estic farta que se’ns vulgui confinar en un racó, com si fer humor feminista fos la nostra única oportunitat. Jo faig humor amb una perspectiva feminista, perquè és des d’on jo parteixo, però les dones no només fem humor feminista”. Aquesta perspectiva té una explicació, i és que l’Ana només és capaç de fer humor d’aquelles coses que la indignen, i gairebé sempre són situacions masclistes.

“No vull moderar el meu discurs perquè em truqui més gent, potser si no em truquen és perquè jo no tinc sentit en aquest espai”.

La humorista és conscient que fer aquest tipus d’humor pot tancar-li portes, però creu que són portes de llocs on no tindria sentit estar-hi. “No vull moderar el meu discurs perquè em truqui més gent, potser si no em truquen és perquè jo no tinc sentit en aquest espai”, pensa. 

El purple-washing, un avenç agafat amb pinces

Fa tot just un any, Ana Polo es fa viral a Twitter amb un missatge que deia “Ayuntamientos y colectivos que queréis que venga a hacer un monólogo para el 8-M: hago monólogos todo el año”. “El purple-washing està a l’ordre del dia, és ridícul. El capitalisme viu de menjar-se allò que l’amenaça”, explica contundent. Es mostra contrària a aquest feminisme mainstream, que “tot i ser un símptoma d’avenç, poc ens ajuda”, assegura. “Crec que moltes de les coses que es fan són per no quedar malament, però així i tot tenen un impacte positiu”. 

I és que, tal com assegura la humorista, en moltes ocasions es contracta una dona per imatge i compromís, però després sembla que ja no faci falta contractar-ne cap més. L’Ana treballa actualment amb Maria Rovira, coneguda com a Oye Sherman, en el podcast  “Oye Polo”. “És la primera vegada que treballo creativament amb una dona, i tot i això aquesta no és la nostra ocupació principal”, explica. Totes dues treballen activament en equips conduïts i protagonitzats per homes, i saben que és molt complicat que algun dia algú les contracti com a duet humorístic, un aspecte que no succeeix amb els homes.

“Un amic meu, que per sort ja no ho és, em va dir que no estudiés humor perquè no era graciosa”, confessa. “Jo li podria haver fet cas, i moltes vegades recordo allò que em va dir i m’ho crec, però el que realment volia dir és que a ell en concret no li feia gràcia”. L’Ana assegura que fer o no gràcia no és una característica objectiva categòrica, i amb això anima a totes aquelles dones que vulguin dedicar-se a l’humor a què ho facin. I és que en un món que no ens afavoreix, “les dones hem d’ocupar espais, pressionar, crear els nostres projectes i fer xarxa entre nosaltres, encara que ho tinguem tot en contra i no s’esperi gaire de nosaltres”.

- Publicitat -

Mecenes de la Nova Cultura

Si creus en un periodisme que analitza l'actualitat sense pressa, nosaltres som la teva revista. Fes-te mecenes de la nova cultura des de només 2€ al mes.

Els més llegits

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca