Si us plau, el futbol pels que en saben. Aquesta màxima es va aplicar al Barça quan vam ser eterns, amb un encert quasi pletòric. Perquè quan s’equivoca algú que en sap, coneix i sap com rectificar, però si no en sap, l’errada és impossible de redreçar.
Aquests últims dies han anat apareixent alguns campions de la premsa groga esportiva, i d’altres que diuen tenir informació que sembla venir de la barra del bar. Vinga parlar de fixatges, de nous jugadors, de sortides obligades (imprescindibles diuen els uns, essencials els altres)…, i quan al peu dels articles veig qui els signa, no paro de fer-me creus i demanar que no ens torni a passar.
El millor Barça serà aquell on la direcció directiva i executiva s’encarreguin de tenir un model econòmic sostenible i viable, un model institucional de representació envejable per a la resta, on el model social ens aplegui a totes i a tots, on tinguem el nostre lloc, i on la fundació sigui cabdal en la nostra relació amb l’entorn i la societat.
Serà així si deixen l’esport pels que en saben, pels que reben la confiança dels dirigents, pels que treballen per un projecte de present i futur, sense la pressa del resultat setmanal. Per aquells que són capaços de no deixar-se modelar ni influir per portades de diaris que només busquen el sensacionalisme del moment, moguts per algun editor afamat per vendre més que el del costat, al cost el que sigui, i la informació…, bé, la qualitat i veracitat de la informació avui sembla que no tingui importància.
Una estructura esportiva professional, forta, amb un projecte de club i per al club, amb una jerarquia clara i un mandat ple de determinació per portar-ho endavant. L’autoritat dels que en saben ha de ser inqüestionable i la confiança dels dirigents serà llavors d’una complicitat que farà batre nous reptes, per tornar a ser eterns.
Cada cop que em pregunten si podem comprar aquest o l’altre, o si hem de vendre aquest o aquest altre, sempre responc que espero el veredicte del responsable. Una secretaria tècnica plena de talent i dedicació per un Club que ha de recuperar la seva essència i que uns quants van voler esborrar per sempre.
Una de les grans errades ha estat tenir una estructura esportiva tova, doblegada davant els desitjos d’uns directius que jugaven a la Play Station amb els diners de les sòcies i socis, i que van acabar per acontentar al salseig dels mitjans de comunicació i algun amic de l’amic d’aquell amic. Adquirien actius que no necessitava el primer equip ni el filial, gastant diners que no teníem per a un projecte inexistent, amb milers de secretaris tècnics que feien el que diu el “jefe” i que no els hi servia ni per mantenir el lloc de treball, tot i que algun encara ens facturava.
Aquesta diagnosi sembla simple, però és una manera de fer que està bastant generalitzada: si passa en qualsevol empresa, imagineu en el nostre estimat Barça. Gent fent el que no sap per aparentar, endeutant-se amb diners que no són seus i comprant cromos segons el que diran. Per això és essencial el nou projecte esportiu, amb persones que en saben, amb personalitat, determinació, experiència i ADN Barça.
