La Fundació Nexe ha presentat el seu projecte Dones i valencianisme coincidint amb l’arribada del 8 de març. La presentació s’ha celebrat al Jardí Botànic de la Universitat de València, i ha estat retransmesa en streaming a través de YouTube. Reis Gallego Perales —coordinadora del Lab de Feminisme de la Fundació Nexe—, Raquel Tamarit i Iranzo —secretària autonómica de Cultura i Esport—, Maria Lacueva i Lorenz —Doctora en Didàctica de la Llengua i la Literatura— i Laia Mas Climent —periodista encarregada de les entrevistes— han sigut les encarregades d’explicar i presentar aquest arxiu digital que tracta de donar visibilitat a les principals figures feministes de la història del valencianisme.
El projecte va nàixer el 2018, l’any en què es celebrava el centenari de la Declaració Valencianista. A la sisena base de la Declaració publicat a La Correspondencia de Valencia es parlava ja d’incloure el sufragi universal també a les dones. Aquesta avançada reclamació va fer que Reis Gallego es preguntara si no hi hauria algunes dones entre les persones que dissenyaren la citada Declaració. Durant aquestos anys s’ha fet una exhaustiva tasca de recerca i ampliació de dades sobre algunes dones que des del 1918 han treballat en clau valencianista d’una o altra manera. El resultat és una web repositori on es pot trobar tota aquesta informació de forma estructurada i accessible. Aquesta mena d’arxiu digital, però, és el primer d’una sèrie de projectes sobre la intersecció entre feminisme i valencianisme.
Un projecte per completar la visió del valencianisme
El projecte, com explica a Mirall Reis Gallego, té com a principal objectiu completar una part del valencianisme que ha estat ocultada del relat hegemònic. Per a fer-ho, Dones i Valencianisme compta amb dues parts ben diferenciades. La primera d’elles tracta de fer memòria sobre aquestes dones valencianistes que ja ens han deixat. Les seues dades biogràfiques i professionals estan organitzades en quatre períodes. Les primeres son les Pioneres —1918-1939—, dones que van desenvolupar la seua activitat durant les primeres dècades del valencianisme. El segon dels períodes és el de les Clandestines —1940-1969—, el tercer el de les Resilients —1970-2003— i el quart el de les Empoderades —del 2004 a l’actualitat—.
La segona part del projecte vol reconèixer la tasca de les dones valencianistes que encara en l’actualitat fan activisme feminista. Aquestes dones han estat entrevistades per Laia Mas. De moment, són 34 les incloses a Dones i Valencianisme. Algunes d’elles han estat més o menys reconegudes als seus camps —com Empar Navarro, Isabel-Clara Simó o Llum Quiñonero—, però altres han sigut quasi totalment invisibilitzades. Per exemple hi ha Anna Rebeca Mezquita, a qui li van retirar el premi als Jocs Florals de 1946 per glossar amor a una altra dona al seu poema Ratxa. També s’hi troba Milagro Gil-Mascarell, la primera dona que va aconseguir la càtedra en Arqueologia a l’Estat espanyol.
Feministes i valencianistes. Valencianistes i feministes
34 dones de distintes èpoques, ocupacions i vides, però totes implicades al valencianisme i al feminisme. Hi ha dones des d’Elx fins a Morella, nascudes dins i fora del País Valencià, cartellistes, llibretistes, músiques, arqueòlogues, mestres, escriptores… Els perfils son diversos. Tant com ho és el País que aquestes dones tant estimaren i pel que tant treballaren. Perquè elles eren feministes i valencianistes, però mai una cosa per sobre de l’altra. Eixa intersecció és la base fonamental d’aquest projecte, una intersecció que, com afirma Gloria Marín a la seua entrevista, no sols és possible, sinó que és quasi inevitable. El treball està identificat per l’emblema de la pebrella, una planta endèmica de les serres diàniques que ara i adés ha estat utilitzada per fer micapans. Aquesta tasca de curanderes, tan necessària en l’antigor, va estar desenvolupada per dones. Triar la pebrella com a símbol és una forma de retre’ls homenatge.
El projecte Dones i Valencianisme és, davant de tot, un projecte viu, i les seues creadores posen l’accent en açò. És un projecte que no s’acaba mai, on van incorporant-se les històries de noves dones i que requereix de col·laboració ciutadana. La Fundació Nexe, a través del seu Lab de Feminisme, posa a disposició del valencianisme una eina fonamental per a poder tindre-hi una visió global. Insisteix Reis Gallego en que cal no romantitzar aquestes dones, cal allunyar-les d’eixa mística a les que se les ha encasellat. Aquesta eina ha de servir per completar el valencianisme i el feminisme al País Valencià. Per oferir una “nova” visió i per què, d’ara en avant, aquestos puguen créixer sobre una base molt més sòlida.
