Els qui ens han deixat fora de la vida pública mentre ens sotmetien en l’esfera privada són els nostres companys de raça humana: els homes. Amb tot i això, les dones sempre hem estat amb ells quan ens ha unit la revolució, perquè una vegada acabada aquesta ens traïssin un cop més i ens retornessin al nostre lloc “natural”.
Ho van tornar a fer durant l’auge del marxisme, tractant el problema patriarcal com la qüestió femenina que sempre seria ajornada perquè hi havia assumptes més importants que tractar.
Ens van trair després de la Revolució Francesa. Ho van tornar a fer durant l’auge del marxisme, tractant el problema patriarcal com la qüestió femenina que sempre seria ajornada perquè hi havia assumptes més importants que tractar. I ho han fet repetides vegades al llarg de la història. Per tal de seguir units com a poble i sense friccions les dones hem de tancar els ulls en massa ocasions. Perquè el feminisme planteja situacions massa incòmodes, que distreuen. I clar, els problemes de dones són solament això: problemes de dones. Mentre que els problemes d’homes són problemes socials de veritable importància.
Per tal de seguir units com a poble i sense friccions les dones hem de tancar els ulls en massa ocasions.
El feminisme no és benvingut en la lluita unida, la qual cosa significa que els homes donen més importància als seus privilegis. Per tant, i centrant-me en un tema actual que explica molt bé aquesta qüestió, a mi se’m fa molt difícil sentir pena per les injustícies que pugui patir un home que mai entendrà que la veritable injustícia és viure en aquesta societat sent dona. Se’m fa molt difícil sentir-me part d’una revolució que no condemna a l’opressor. I se’m fa molt fàcil entendre perquè els carrers estan cremant contra la injustícia que ha sofert Pablo Hasél i contra moltes altres no: perquè en aquest cas la víctima és un home, i llavors, ara, la justícia sí que importa.
I ho sé, se suposa que això no va de què Pablo Hasél sigui misogin o no, sinó de què ens estan robant la nostra llibertat d’expressió. Però sembla que la falta de democràcia en aquest sistema només preocupa quan els afecta a ells. Diran que si això li passés a una dona també sortirien a lluitar per ella, però jo espero que mai tinguem l’ajuda de qui ens desitja ser violades i ens acusa de pirades.
Si nosaltres sortíssim a prendre els carrers cada vegada que fos necessari, ja no quedarien contenidors per cremar.
Hi ha homes que tenen un pensament molt humil i revolucionari fins que els toca parlar de dones. Llavors passem a ser “una fulana demasiado cara” a la que algú té ganes de violar. Recórrer a l’argument de “la gent canvia” no només és absurd, sinó també misogin. A la vostra revolució no entrem les dones. L’única evolució de molts homes al voltant del masclisme ha consistit a aprendre a expressar la seva misogínia d’una forma menys oberta, però, a l’hora de la veritat, sempre surt a relluir.
Dones sofrint. Dones sofrint per culpa d’homes. La meva pena i la meva empatia està amb elles i no amb qui les condemna.
Milers de dones prostituïdes vivint un infern diari, moltes altres sent preses de la indústria pornogràfica, dones maltractades, dones violades, dones assassinades que ja no tornaran, nenes sent víctimes d’una societat patriarcal que les educarà en la feminitat per acabar amb la seva llibertat. Dones sofrint. Dones sofrint per culpa d’homes. La meva pena i la meva empatia està amb elles i no amb qui les condemna. Si nosaltres sortíssim a prendre els carrers cada vegada que fos necessari, ja no quedarien contenidors per cremar. Per què no ho fem? Sembla que la frase “la revolució serà feminista o no serà” només és aplicable a Instagram i no a la vida real.