Valencian punk is not dead

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim en dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

El punk més que un estil es caracteritza per ser un moviment que naix aproximadament als anys 70. El punk es coneix principalment per tenir una música que no segueix la norma i que, habitualment, es toca en forma de protesta, amb una estètica pròpia transgressora. 

Entre els anys 70 i 80 del segle XX València va ser una ciutat on el punk i les crestes es trobaven ben presents. Eduardo Guillot, periodista cultural i autor de monografies com Ramones, va escriure Milers de xics, una crònica oral del punk valencià on parla d’aquests anys de punk a la ciutat de València. Grups com Generación 77, La Resistencia, Intererror o Seguridad Social entre altres foren els primers grups punk valencians.

Portada del llibre Milers de xics, una crònica oral del punk valencià en valencià escrit per Eduardo Guillot/ Font: La casa del llibre

Així doncs, amb el pas del temps el moviment punk ha evolucionat cap a estils diferents que a dia de hui triomfen a València. Per exemple, trobem grups com Paz SS, creat a la ciutat de València i format per Jacobo Amador, Manolete Blanco, Oliver Val i J.M.Carmona, que autodefineixen el seu estil com “punk per a hippies”.

Tot i les diferents variants del punk, el fet d’ésser un punk, és a dir, la definició de ser punk, és molt semblant en les respostes que trobem. “El punk és el punk. És com l’energia, que ni es crea ni es destrueix, es transforma” afirma el cantant de Paz SS, Jacobo Amador.

Jacobo Amador: “El punk és el punk. És com l’energia que ni es crea, ni es destrueix, es transforma”

València, ciutat del punk

Als darrers anys la ciutat de València viu un ressorgiment del moviment punk. L’aparició de nous grups, de nous escenaris en llocs públics (com Cementerio D.I.Y, un skatepark en el que els grups de punk toquen i que actualment busca fons per a construir-se) o l’ambigüitat d’estils i sons estan reviscolant el punk en la capital del Túria.

“S’està creant un moviment molt particular, amb un so i una forma molt concreta de tocar. No s’està seguint l’onada de la moda típica de punk. Té eixe toc que et fa pensar: són de València” explica el cantant punk de Finale Band, Pepe Císcar.

LISASINSON, Finale Band i Paz SS, d’entre molts altres, són alguns dels grups que es troben al peu de canó. Això sí, cada grup té el seu estil propi i la seua forma de fer música, tots tres emmirallats en un mateix moviment: el punk.

“S’han donat tots els factors per crear aquest ecosistema cultural. Quan veus a gent fent coses interessant penses: Jo també vull”, expliquen des del grup LISASINSON.

El grup LISASINSON/ Font: @lisasinsonm

LISASINSON és un grup creat a finals de l’any 2018 i format per María Martínez, Míriam Ferrer, Mar Espinosa i Paula Barberán. Tot i que cadascuna ve d’una part del País Valencià, el grup s’ha conformat a la ciutat de València. El somni de quatre xiques inspirades per grups com Los Fresones Rebeldes va acabar formant el que hui és LISASINSON. Com bé comenten elles, tot i que als inicis el grup tenia un estil punk més clar l’estil ha evolucionat. “No sabem si a dia de hui podem definir-nos com artistes del punk. Hem canviat i el nostre so s’encasella més en un estil punk-pop”, comenta Mar, guitarrista de LISASINSON. 

Els vincles personals són un component molt important per entendre la fortmació d’alguns grups de punk. És el que ocorre també amb Finale Band. Pepe Císcar, Oliver Val, Javato Ribes i Nick Trampolino ja eren amics quan van decidir formar al grup. Aquesta banda es caracteritza, com diu el seu cantant, pel nerviosisme i l’ansietat que transmeten a l’hora de tocar i també pel directe als seus concerts.

“He de dir que al grup tenim una amistat molt forta i això és molt bonic. Cada component té les seues peculiaritats i açò és el que realment aporta al grup. Això sí, tenim un vincle molt fort amb el punk” diu Pepe Císcar.  

Tres referents del punk valencià

Paz SS, tot i voler en un inici  ser una macro banda amb dues bateries i tres guitarres, prompte van adonar-se’n de la dificultat del seu propòsit. “Al tercer assaig ens adonarem que era complicat. Per això decidirem quedar-nos amb el que més engorile ens provocava”, conta Jacobo. El grup volia crear una visual agression, com ells mateix diuen. Per aquest motiu, el primer CD s’anomena No es para ti.

Paz SS / Font: @pazssband

Pel contrari, LISASINSON ha tingut un inici diferent al d’altres grups punk. Una vegada es va conformar el grup, el segell discogràfic Elephant Records les va fitxar després de traure el seu primer tema, Barakaldo. Aquest punt d’inflexió fou el pretext perfecte per donar a conèixer el grup, que té desenes de milers de visualitzacions a YouTube. A més a més, LISASINSON no sols està triomfant a València sinó que també han viatjat per altres llocs d’Espanya. Els seus propers escenaris els esperen en Madrid i Barcelona.

El punk en temps de Covid

Tots tres coincideixen en que la Covid ha sigut un impediment molt gran a l’hora de fer concerts i directes i en la ja precària situació a què s’enfrontaven. Ens ha afectat moltíssim. Només vam traure l’LP de Visión de Futuro en vinil va començar una pandèmia mundial. Ens ho han cancel·lat tot i, òbviament, tots els projectes que tenim els hem tingut que desfer. Concerts sí que en vam fer un, el férem a València i va anar molt bé. Férem un sold out en una setmana!”, explica Pepe Císcar (Finale).

Portada del vinil de Finale feta per el seu cantant Pepe/ Font: @finale.band

No obstant la pandèmia, han vingut altres oportunitats per als grups. Jacobo (Paz SS) exposa que  gràcies a Desorden Sonoro, segell independent discogràfic, el seu grup ha començat a cantar en festivals streaming. “A més a més, mirant la part positiva, estem centrats en composar més i és una cosa que ens va bé”, raona. Així també ho han explicat les membres de LISASINSON. Tot i haver tingut la sort d’haver fet alguns uns concerts, la seua cantant Míriam es sincera:”açò no et dona ni per a pagar el lloguer del local d’assaig, però dins de la situació que tenim no ens podem queixar”. 

El problema del finançament en el punk valencià

Son molts els grups emergents que han aparegut en el nou panorama cultural de València. No obstant això, el suport incondicional de la gent és necessari per poder dur avant tots els projectes. Més encara en temps de pandèmia. 

Com comenta Pepe Císcar, els grups necessiten més que mai d’una ajuda extra “que mai aplega”, i més tenint en compte que tots els actes han sigut cancel·lats. “A més a més, hem de ser conscients de que el punk és una música que no escolta tot el món, motiu pel qual es més difícil rebre un suport” diu Pepe. “No és una música feta per a tot el món”.

Més enllà del finançament econòmic a l’ús, existeixen altres formes de col·laborar. “Que aporten o aparten! Que col·laboren amb Cementerio D.I.Y., i que si venen als concerts que vinguen amb un somriure i deixen les seues rivalitats en la porta!”, insisteix Jacobo Amador. D’altra banda, Pepe Císcar (Finale) considera que també hi ha maneres de donar suport exigint una música de major qualitat i millor sonoritat: “Per exemple, una bona forma de donar suport a la nostra música és invertint en la indústria del vinil i deixar de costat les plataformes com Spotify”. 

https://www.instagram.com/p/B8ogGDiqGq-/?utm_source=ig_web_copy_link

Amb tot açò, els tres grups coincideixen en que la millor manera de col·laborar amb tots els grups es escoltant la seua música. “I que es facen grups per a poder escoltar-los nosaltres! Que els músics també escoltem música”, afegeix María de LISASINSON entre rialles.