Cada 8 de març commemora la lluita de les dones diària per tombar el masclisme. I de quina millor forma podia celebrar-ho À Punt que amb l’estrena de la pel·lícula Frederica Montseny, la dona que parla?
Aquesta pel·lícula dirigida per Laura Mañá és una producció conjunta d’À Punt Mèdia, TV3 i IB3 i es va estrenar la nit del 8 de març de manera simultània als tres espais de radiotelevisió públics.
La directora Laura Mañá ha remarcat en una entrevista en EL TEMPS “la necessitat de donar a conèixer la història de totes aquestes dones que en algun moment van fer història”, fent referència així també a altres dones com va ser Clara Campoamor, qui fou una gran defensora dels drets de la dona i qui va tindre un paper molt rellevant en la consecució del sufragi femení a España.
https://twitter.com/i/status/1369032516083007491
Frederica Montseny: l’anarquista que caminava amb pas ferm i les contradiccions de la República
Frederica Montseny (1905-1994) fou una periodista, publicista, líder anarquista que ocupà el càrrec de ministra de Sanitat des de 1936 fins l’abril del 1937 convertint-se en la primera ministra del govern espanyol en la història.
La pel·lícula és un relat de la seua història i conta com Frederica va aconseguir ser ministra de Sanitat en uns anys en els que es veia casi impossible que una dona fora líder. Si bé, tot i aconseguir-ho, Frederica rep constants crítiques que qüestionen la seua capacitat de lideratge i que es plasmen durant tot el film.
Frederica Montseny és una pel·lícula de realitats i contradiccions, en un període de contradiccions com va ser la Segona República. Es mostra com una dona anarquista i contària a una república “burgesa” i el parlamentarisme aconsegueix formar part de les institucions que repudiava. Frederica serà criticada per totes aquestes contradiccions.
https://youtu.be/KSriQ1Tk0QM
Tot i açò, Frederica, no estant d’acord en tot allò que es proposa lluitarà per tal d’aconseguir fer veure com una dona té la mateixa capacitat per poder liderar que un home. Altrament, es situa al llarg de la pel·lícula entre els seus companys de govern, partidaris de la unitat de l’esquerra, i el rebuig de molts anarquistes, que veien el govern republicà com “traïdor”.
Amb tot açò, tant Frederica com moltes més dones que han fet història, mereixen ser homenatjades per la gran llavor que algun dia van fer. No sols el 8 de març, sinó tots els dies. Així doncs, la lluita feminista continuarà fins que les dones aconsegueixen els mateixos drets i llibertats que els homes.
Un pas avant per a la reciprocitat
La pel·lícula va marcar una gran fita, emetent-se alhora en À Punt, TV3 i la balear IB3. Deprés de l’èxit de La mort de Guillem, el biopic sobre la lideresa anarquista va aconseguir un 16.2% d’audiència en TV3, un 6.8% en À Punt Mèdia i un 3.2% en la televisió balear IB3.
Moments com aquest suposen un esdeveniment després dels anys de silenci comunicatiu que pateix el País Valencià. El 17 de febrer del 2011 Francisco Camps va considerar els receptors de TV3 al País Valencià, gestionats per Acció Cultural del País Valencià, il·legals.
Més de 10 anys després, la radiotelevisió pública valenciana s’ha adherit a Bon Dia TV, el canal digital cultural, social i polític en què IB3 i TV3 comparteixen continguts en valencià, pas que alguns consideren previ a retorn a la reciprocitat que existia entre TV3 i la radiotelevisió pública valenciana, i obren la porta a un mercat de més de 10 milions de persones.
FIL. 16.2% @tv3cat
3.2% @IB3televisio
6.8% en @apunt_media L’èxit de l’emissió conjunta de la tvmovie de Frederica Montseny tornar a marcar el camí a seguir després de La Mort de Guillem, davant la fragmentació de l’oferta audiovisual, projectes compartits per un mercat en comú pic.twitter.com/STbRcavwpc— Francesc Felipe (@francescfelipe) March 9, 2021