Escombrada del model

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Quatre mesos després hem confirmat allò que tots plegats sabíem: L’establishment ha tornat a perdre el club que creu de la seva propietat. I ho torna a fer, com en el moment Gaspart, per negligència i incapacitat pròpies. A més, en derrota per golejada. Se’ls hi ha tornat a colar Laporta única i exclusivament per la magnitud de la tragèdia perpetrada en aquesta dècada gens prodigiosa. Tan colossal ha estat la desfeta que la gent blaugrana s’ha llençat a braços del líder providencial en un acte de fe absolut. La pitjor crisi de la història moderna ha recuperat una figura que el barcelonisme creia ja amortitzada. Avui, tampoc no comença res. Per no tenir, el nou president no tindrà ni els habituals cent dies de gràcia, malgrat l’ampla, incontestable victòria. Des de paràmetres prou coneguts se’l pressionarà perquè no aixequi catifes, per la continuïtat de Koeman a la banqueta, per fitxatges impossibles en situació de fallida i per qualsevol maniobra que valgui per a desgastar-lo. El cas és que aquí ja no hi ha ‘ismes‘, sinó els dos habituals bàndols enfrontats de costum. Model d’èxit contra poder establert. Independentisme versus unionisme. Cal felicitar-se, ja triguem, pel nivell de participació malgrat les circumstàncies, mostra de que el barcelonisme és més viu del que semblava en el llarg temps de declivi. I si algú necessita una injecció d’orgull, veure votar Messi no té preu. Una mostra de democràcia quasi impossible, per desgràcia, al futbol modern.

Paga la pena recordar que dos anys de pèrdues en l’apartat econòmic poden provocar, segons estatuts, la sortida d’aquesta directiva entrant. Un bienni que sembla temps suficient per tal de rearmar aquest neonunyisme que ha col·lapsat, però queda lluny encara de considerar-se mort. Massa interessos el mantenen amb vida assistida. Ans el contrari, això de tenir un president independentista al Barça els hi generarà una urticària que grataran a base de foc intens d’artilleria des del minut dos del nou mandat. La bona notícia, ara per fi sabrem com s’ho manegarà Laporta per renegociar el deute i pagar aquesta barbaritat de milions a curt termini. Només entrar, té una llarga llista de patates calentes, d’aquelles que cremen, amb les que haurà de fer jocs malabars. 

La carpeta Messi: No es tracta d’afinitats personals, ni només de projectes esportius. Hauràs de tocar-li la cartera a fons per la reducció de massa salarial de la plantilla, sense cap alternativa possible. A ell i, segurament, altres de les vaques sagrades, a banda de que la retallada impliqui traspassar alguns dels fitxatges fallits de l’era Bartomeu. Més que habilitat, cal una mena de miracle econòmic o tripijoc digne del millor Houdini.

Víctor Font: Malgrat la deficient campanya realitzada, plena de relliscades de novell, no resultaria positiu ni adient per a la causa culer que el seu treball d’equip desaparegués d’escena sense solució de continuïtat. Dissortadament, tocarà el dos sense gaire fressa, com també s’esvairà el ‘factor Xavi’ durant una llarga temporada. El terrassenc no ho tindrà gens fàcil per tornar. 

Freixa: Li hagués encantat erigir-se en cap de l’oposició, però el neonunyisme precisa dissenyar del no res un candidat de major pes i solvència quan cregui que ha desgastat prou Laporta. Mentrestant, continuarà postulant-se inútilment per tertúlies, col·locat per voluntat pròpia a l’aparador en benefici del seu bufet professional. De moment, des del seu cantó, només tenim assegurat que el ‘Bartogate‘ ens procurarà nous moments inoblidables. L’esquitxada arribarà aviat a terreny de confrontació política i això ja seran paraules majors. 

Prenguin nota els mitjans que dicten corrents d’opinió i difonen la veu de l’amo: Gairebé un 90% del vot es pot considerar ‘cruyffista’ mentre el ‘neonunyisme’ militant i empedreït frega avui el 10 en una patacada monumental. Potser, doncs, que deixin treballar en pau i callin una temporadeta.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca