Xavier Serra va nàixer l’any 1967 a Sueca (Ribera Baixa). És Doctorat en Filosofia per la UV i es dedica a l’ensenyança i l’escriptura. Al llarg de la seua carrera com a escriptor s’ha dedicat, principalment, a l’assaig, amb obres com Biografies parcials. Els 70 al País Valencià (2009) o La tertúlia de Joan Fuster (2012).
Tot i que ja havia publicat obres assagístiques, Serra s’estrena amb el gènere narratiu amb Espurna, el segon volum de la nova col·lecció de narrativa de l’Editorial Afers. Serra valora molt la relació amb la seua editorial, i és per això que (exposa) sempre ha publicat amb aquesta.
En paraules de l’editor Vicent Olmos, “a «Espurna» (@editorialafers), Serra trenca la classificació de literatura per gèneres, tot posant al límit els mecanismes de la narrativa, i ens explica la història d’una revolta contra la dictadura del general Franco”.
A «Espurna» (@editorialafers), Serra trenca la classificació de literatura per gèneres, tot posant al límit els mecanismes de la natrativa, i ens explica la història d’una revolta contra la dictadura del general Franco. pic.twitter.com/JWQKibGceJ
— Vicent Olmos (@VicentOlmos2) March 2, 2021
Una narració per a noves interpretacions de la Història
L’obra esdevé tot un repte narratiu. L’autor aprofita la seua experiència assagística per a documentar-se i crear un obra amb informació i testimonis de primera mà. Així aconsegueix un híbrid entre el gènere narratiu i la documentació pròpia de l’assaig.
En Espurna es troben personatges històrics com Joan Fuster, Ovidi Montllor, Josep Vicent Marqués, Raimon o Eliseu Climent. No es tracta d’una obra que parla d’un personatge concret, sino de les vivències de Germania Socialista, un grup clandestí d’orientació valencianista fundat l’any 1970.
Serra tracta d’explicar el funcionament de la lluita clandestina en una època tan complicada com la dictadura franquista. Durant aquest periode, un determinat sector al País Valencià no estava a gust amb els posicionaments dels partits de l’esquerra espanyola i, per això acabà apareixent un partit valencianista d’orientació marxista.
“En contraposició als grups d’esquerra estatals, i, particularment, al Partit Comunista, Germania Socialista veia l’opressió social indissociablement unida a l’opressió nacional. Totes les opressions, en realitat, eren solidàries. L’obrer oprimit era explotat econòmicament, silenciat políticament i discriminat lingüísticament”, planteja Serra en l’obra.
Els personatges, cansats de l’etern debat teòric de l’època, opten per l’acció directa i així l’obra es converteix en una espècie de manual d’insurrecció on s’expliquen qüestions com la utilització de la vietnamita, els noms falsos, els pisos francs o les fugides a l’exili.
“Espurna és un novel·la no fictícia destinada a un lector inquiet a qui no li importa rebre informació teòrica i noves interpretacions d’un temps concret. Només posant-ho tot en discussió i aspirant a tot, es podria encendre l’espurna de la rebel·lió”, diu Serra.