El País Valencià, el gran oblidat als centres educatius

El País Valencià, el territori on vivim uns 5 milions de persones, sempre ha sigut un oblidat i un desconegut, tant per la ciutadania de fora del País com per als propis valencians. A més a més, aquest reflex de l’oblit també està present en el currículum de les diverses matèries que s’imparteixen en l’educació obligatòria i post-obligatòria.

El currículum oficial és aquell que és decretat tant per l’Administració Central (Ministeri d’Educació) com per l’Administració autonòmica (Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, en el cas del País Valencià) i reuneix un compendi dels coneixements bàsics que els alumnes han d’obtenir durant la seua educació formal.

De vegades, al currículum de les assignatures apareixen coses sobre el País Valencià, pel que fa a les tradicions o les ciutats, però la manca de temps els impedeix aprofundir en elles. Per exemple, els alumnes coneixen que País Valencià està format per 3 províncies: Castelló, València i Alacant, ja què ho estudien al mateix temps que les províncies de la resta de l’Estat espanyol, però el currículum no posa l’èmfasi en les nostres comarques.

Aquesta falta de temps provoca, en el llarg termini, que els alumnes sàpiguen que el Guadalquivir passa per Sevilla i no que el Serpis desemboca en Gandia, comarca de La Safor. Històries per a no dormir que fan que els alumnes no aprenguen els coneixements sobre els valencians que, transversalment, haurien de donar en les diverses assignatures. Així, en molts casos, no arriben a aprendre fets importants en la nostra historia recent com a poble, com la creació de l’autonomia a 1982 amb Joan Lerma com a primer President de la Generalitat Valenciana autonòmica.

Els “mals valencians”

La falta de cultura autocentrada valenciana als centres d’estudis està creant “mals valencians”, una expressió que empraren al programa d’À Punt Açò és un destarifo per referir-se a valencians sense consciència de la cultura i el paper del País Valencià en el món. És a dir, s’està confirmant l’afirmació que el meu professor de valencià repetia incessantment: “Som un país que desconeix la seua història i la seua cultura”.

- Publicitat -

Aquesta afirmació, a priori escandalosa, es pot comprovar a qualsevol IES del territori, sense importar si és d’una àrea urbana o una àrea rural. He sigut testimoni de primera línia d’una contestació d’una alumna sobre la terciarització de la Nova York del País Valencià, la capital de La Marina Baixa, Benidorm: Benidorm, situada a Andalusia, sempre ha sigut un lloc on van els guiris de festival”, va dir. Aquest comentari va ferir de gravetat el meu sentit de l’oïda, així com la meua estima pel País Valencià.

Benidorm durant els anys 50 / Agència EFE.

A més a més, l’alumna que ho digué no es va retractar pas sinó que passà un bon temps ratificant el seu comentari. Com a l’ESO es passa per damunt d’una educació en clau valenciana, tenen lloc barbaritats com l’anterior. Aquest desconeixement sols es pot combatre amb educació. Però amb una educació autocentrada, pensada en quin és el paper que ocupem els valencians en Espanya i en el món.

Llegir en clau valenciana

Per poder fomentar aquest sentit de ciutadania en els alumnes actuals i futurs ciutadans, es necessita un consens ampli entre les institucions i el professorat per poder realitzar una reforma del currículum actual on apareguen els coneixements bàsics que tot valencià hauria de conéixer: les comarques valencianes amb les seues capitals, la història del Regne de Valencià i els Furs i una aproximació a la realitat cultural valenciana i la seua idiosincràsia.

Aquest fet sols es podrà aconseguir si fomentem l’hàbit lector de l’alumnat. I és que, si com a docents ens costa fer que els alumnes lligen, més encara ens costa que lligen en valencià. No obstant això, ací entra en joc la faena d’editorials que estan assentades en el nostre territori com Drassana o Bromera, qui ha creat unes quantes generacions de lectors gràcies col·leccions com “El Micalet Galàctic”. Per tant, si em preguntaren sobre recomanacions de lectura per a alumnat d’Educació Secundaria tant obligatòria com post-obligatòria, jo diria Del Sénia al Segura. Breu història dels valencians, de Vicent Baydal i El finançament valencià, de la submissió al canvi necessari de Vicent Cucarella.

He escollit ambdós llibres perquè al primer Vicent Baydal fa un breu resum de la història dels valencians i quins són els orígens dels valencians com a Poble i perquè al segon Vicent Cucarella exposa un dels problemes que més afecten a la societat valenciana de manera directa: l’infrafinançament crònic que es perpetua des de l’establiment de l’Estat de les Autonomies.

A més a més, es podria utilitzar com a material didàctic l’atles sorgit d’un Verkami i que ha donat lloc a una recopilació en forma de pictogrames de les característiques més importants de les nostres comarques: l’Atles il·lustrat de les comarques valencianes. Aquest atles va ser creat per dos joves valencians, un xativí i un resident a Benimaclet, i sols ha tingut una tirada molt reduïda de 1.000 exemplars.

Aquestes recomanacions permetrien que els estudiants tingueren una vista més ampla del què ocorre al seu voltant. El nostre entorn i el nostre país estan en constant canvi i, per tant, és tasca del professorat donar uns coneixements bàsics de cultura general que han d’aplicar en el dia a dia. Malgrat això, moltes vegades aquests coneixements són tan bàsics que l’alumnat no sap del seu entorn més proper, i coneix realitats llunyanes però no allò que l’envolta.

La importància dels mitjans de comunicació

També és necessari destacar la tasca realitzada per la nostra radiotelevisió pública, ja què programes com Trau la llengua o Atrapa’m si pots són utilitzats com a recurs didàctic a les aules dels nostres IES. Resulten una forma més cridanera de portar als alumnes la geografia o les expressions valencianes tradicionals. A més, la tasca feta per influencers com Nerea Sanfe o Miss Tagless fa que més joves en edat d’estudiar s’interessen per conèixer millor la nostra llengua i les varietats dialectals i, sobretot, que perceben el valencià com una eina útil i important per comunicar-se.

 

- Publicitat -

Mecenes de la Nova Cultura

Si creus en un periodisme que analitza l'actualitat sense pressa, nosaltres som la teva revista. Fes-te mecenes de la nova cultura des de només 2€ al mes.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca