Sembla que el començament de l’any és un bon moment per fer una anàlisi del que ha passat a l’últim període i veure si, després d’una inversió de temps i diners, els resultats han sigut els adequats. Fer una llista dels encerts i errors, una cosa que mai passa de moda. Per això, sembla necessari mirar amb deteniment una de les entitats que aquest últim any ha fet parlar molt: l’Empresa Municipal de Transports de València. Més encara si es té en compte la situació de pandèmia, que ha proporcionat més temps per reflexionar sobre aquestes qüestions, però també ha condicionat sobre manera les decisions de 2020. S’han fet canvis contundents davant la situació sanitària? Què ha suposat el frau xinés per als comptes de l’empresa municipal? Anem camí a una mobilitat més sostenible?

L’actual president de l’entitat, Giuseppe Grezzi, va ser nomenat a juny de 2015. Era un moment d’incertesa per a l’empresa i per al conjunt de la societat valenciana, tenint en compte que el Partit Popular havia governat a la capital del Túria des de 1991. Així, es va trobar amb una empresa acostumada a altres persones al càrrec i, com comenta el president, amb reticències per part d’alguns treballadors, que “pertanyien ideològicament a l’anterior gestió”, cosa que van intentar solucionar amb “confiança i diàleg” per fer funcionar la transició. “Els primers mesos van ser prou complicats, perquè a mitjan any teníem el pressupost que havia fet el PP i una gerència que no la vam nomenar nosaltres. A partir d’aleshores vam confeccionar un pla de treball i vam nomenar un nou gerent, en octubre de 2015”, assenyala.

No obstant això, el president gira la vista enrere i destaca la dificultat de començar a partir del llegat que els havia deixat el partit, que defineix com “molt roín”, a causa de la “manca de gestió”, l’envelliment dels autobusos i el “dèficit de finançament per part de l’Ajuntament”. Cap al final de la legislatura popular, el desgast polític de l’alcaldessa junt amb la situació econòmica reduïren la implicació per l’empresa pública per part del consistori, que va limitar el pressupost per a l’EMT. “La gestió del PP va estar condicionada pel paquet de mesures que s’havia adoptat en el Ministeri d’Hisenda pel que fa a la capacitat d’endeutament de l’administració local, perquè veníem de la crisi de 2008 i era una època difícil en la qual l’empresa es ressenteix“, defensa Carlos Mundina, regidor del PP a l’Ajuntament.

Els ingressos de l’empresa

Segons defensa el regidor popular, l’últim any i mig que el partit estava dins el govern es va intentar reduir el marge de despeses en quasi totes les partides. A més a més, com comenta, el percentatge d’atur feia que no hi haguera tants desplaçaments. L’esclat de la crisi provocava que, segons Antonio Martínez, director adjunt de l’EMT, es reduïra la qualitat del servei: “Aprofitant la crisi es va fer igual que a altres sectors com la sanitat o l’educació, en lloc d’apostar per ells, es van realitzar retallades”. “En cinc anys només es van comprar dos autobusos, per la qual cosa tenien una flota molt envellida. Això es va veure reflectit en la pèrdua de viatgers, perquè no se li donava la importància al transport públic que ha de tindre”, lamenta el director adjunt.

“Aprofitant la crisi es va fer igual que a altres sectors, com la sanitat o l’educació, en lloc d’apostar per ells, es van realitzar retallades”

L’empresa té diferents vies de finançament, però les més importants són: per una part, les aportacions de les administracions públiques i, per l’altra part, els diners que es reben del nombre de viatgers. Tot i així, Grezzi al·lega que l’objectiu és mantenir uns preus mínims, dins de la seua aposta per la sostenibilitat com a regidor. Segons les dades proporcionades per l’empresa, el nombre de viatgers no ha deixat de créixer als últims anys. Així, des de 2015 fins a 2019 hauria augmentat en un 10,2%, el que equival a més de deu milions de viatgers, situant-se en 2019 en 96,9 milions de persones. Aquesta xifra ha caigut a l’últim any de forma estrepitosa, per les limitacions de mobilitat existents per la Covid-19.

Pel que fa al pressupost, des de l’EMT i l’oposició hi ha una pugna on es veuen dues posicions diferenciades: la d’invertir més diners —per millorar l’edat mitjana dels autobusos, el manteniment, la sostenibilitat i fer més contractacions— i la que defensa Mundina, que veu excessiva l’aportació de l’Ajuntament per a l’empresa. A finals de 2020 es van presentar els últims pressupostos, que es van autodefinir com “reivindicatius”, i que a més a més comptaven amb una aportació de l’Estat, cosa que no havia sigut comuna als anys anteriors. Així, l’aportació municipal ha passat dels 54 i 55 milions entre 2012 i 2015, als 67,8 milions de l’últim any.

“Ja en 2016 vam incrementar el pressupost en 3 milions més, per contractar més plantilla, sobretot conductors, i organitzar l’empresa. En cinc anys hem incrementat el pressupost final més d’un 30%“, recorda el president Giuseppe Grezzi. El que per al polític és una bona notícia, per al regidor popular no té un reflex en els serveis que s’ofereixen: “En 2015 els autobusos funcionaven, i després d’augmentar eixa quantitat de milions la flota no s’ha triplicat i les línies són les mateixes, exceptuant algun canvi. Han pujat les despeses de l’EMT d’una forma desproporcionada, perquè els autobusos nous s’estan pagant a poc a poc”.

“S’ha de saber que de tot el pressupost el 70% és per pagar les nòmines de la plantilla ―recalca Giuseppe Grezzi― perquè el servei es basa en tindre molts conductors al carrer”. Per altra banda, és cert que no s’han augmentat el nombre de línies, sinó que s’han reubicat, i segueixen en 60. En canvi, encara que la valoració de les transformacions a les línies és subjectiva, segons les últimes informacions per part de l’EMT, els canvis en els itineraris haurien afavorit l’augment de viatgers. També ha augmentat considerablement la compra d’autobusos ―segons Grezzi s’han comprat 348 des que formen part de l’administració― i l’empresa argumenta que la flota ha passat de tindre una edat mitjana de 13 anys en 2015 als 7,5 anys actuals.

🚐En l’@emtvalencia tenim nous busos i són així de xulos 😍😊 #ValènciaCaminaCapalFutur pic.twitter.com/xX4eVDBkfK

— Grezzi CompromísVLC 🔻🚲 (@giuseppegrezzi) February 15, 2021

Altre front obert, molt vinculat a la qüestió econòmica, és la situació d’endeutament de l’empresa, encara que són dades difícilment analitzables. Fixant-nos únicament en Informe de Fiscalització de l’EMT que es van presentar ahir pel Síndic de Greuges, la partida de deutes a llarg termini amb entitats de crèdit de l’activitat de 2019 és de 29.672.728€, mentre que la de l’any anterior era de 15.229.456. Els deutes a curt termini es mantenen en nivells similars l’any anterior, lleugerament superiors als tres milions d’euros.

“Cada vegada té més préstecs a llarg termini, i abans no ens donaven més diners encara que volgueres, no ens ho permetien”, defensa el PP. Ara bé, encara que no es pot comparar amb l’Informe de Fiscalització del Partit Popular ―no apareixen les dades publicades al web fins a 2016― sí que ha augmentat, almenys aquest any, la petició de deute a entitats bancàries per part de l’empresa. “El que feia l’anterior gestió és endeutar-se per aplegar a final d’any, mentre que nosaltres el que fem és demanar crèdit, però per comprar autobusos i fer inversions”, es defensa Martínez.

“La situació en 2019 era prou bona ―comenta Grezzi― teníem el pressupost més gran de la història, un 10% més de viatgers i molts ingressos per publicitat. Havíem reduït el deute fins a quasi anul·lar-lo”. Mundina defensa que aquesta situació de positivitat econòmica només existeix en l’argumentari del president de l’EMT, acusant l’organització d’haver fet passar les pèrdues pels beneficis dins el resultat de l’exercici i de tindre unes pèrdues de 74 milions d’euros. Encara que el Síndic no ha posat cap amonestació per un suposat endeutament excessiu, sí que ha recalcat la deficiència en el control dels moviments bancaris i la no inclusió del frau de quatre milions que va patir en 2019, cosa que María José Català li va recordar, elevant la tensió existent amb l’oposició.

Aposta per la sostenibilitat

El treball de la regidoria de Giuseppe Grezzi ha sigut reconegut en diverses ocasions per la seua aposta per la sostenibilitat, en un escenari on les generacions més joves reclamen mesures fermes per pal·liar el canvi climàtic. Així, l’aposta pel medi ambient ha passat de veure’s per moltes organitzacions polítiques com una qüestió minoritària utilitzada per guanyar simpaties a convertir-se en un eix fonamental i transversal dels discursos. Aquesta tendència, si atenem a les eleccions municipals de París i les paraules de la setmana passada de Mario Draghi en Itàlia, segurament anirà en augment en els pròxims comicis. Grezzi s’ha aferrat a aquesta qüestió i l’ha convertida en el seu distintiu, i d’ahí la rellevància d’observar si es compleixen els objectius que l’empresa de transport es proposa en matèria sostenible.

De moment, com el president recalca, l’augment de viatgers en el transport públic ja significa una disminució dels cotxes privats dins la ciutat, afavorint la reducció de gasos contaminants. A més a més, a principis de febrer d’aquest any l’EMT va presentar 21 nous autobusos híbrids, que formen part d‘una compra total de 164 híbrids, dels quals 75 van arribar en 2020. Marta Serrano, gerent de l’empresa, apunta que planegen anar un pas més enllà: “Estem començant a analitzar l’electrificació de la flota. Encara que no està massa desenvolupada la tecnologia, costa quasi el doble que un autobús híbrid i té problemes d’autonomia, perquè un autobús ha d’estar 16 hores treballant. S’ha d’anar a poc a poc”.

Grezzi destaca la posada en marxa el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible que va començar a plantejar el PP, el qual conté un pla de protecció de Ciutat Vella i que preveu una reducció del trànsit al centre i la priorització de la bicicleta, com s’ha fet al carrer Colón. “Els populars van aprovar el PMUS a finals de 2013, però en l’any i mig que van estar governant el van deixar a un calaix i no van fer cap mesura. Nosaltres tenim molts dubtes que ho acabaren executant, perquè plantejar un Pla de Mobilitat tenia una subvenció de l’Estat de 500.000 euros, i diu clarament que s’ha de reduir el trànsit motoritzat”, ha recalcat el regidor de Mobilitat Sostenible. “Les inversions estaven molt condicionades per l’economia d’Espanya. Pràcticament no hi havia pressupost ―planteja Carlos Mundina― però no vàrem fer un pla de Mobilitat per no aplicar-lo, el que ocorre és que no es pot aprovar-lo i executar-lo de seguida, tenen un treball de llarg termini”.

Nou sisme: el frau de quatre milions

En setembre de 2019 l’Empresa de Transports sofreix una greu pèrdua: li roben quatre milions d’euros per un frau organitzat des de Hong Kong d’un fals advocat de Deloitte. Celia Zafra, en eixe moment cap d’Administració de l’EMT, va rebre diferents correus que, suposadament, pertanyien al president Giuseppe Grezzi, per facilitar el traspàs de diners cap a la falsa entitat. Durant vint dies Zafra va creure que es tractava d’una operació confidencial, per la qual cosa seguia transferint els diners, fins que es van adonar del que ocorria a l’empresa i la van acomiadar. “Ací va haver-hi una falta, no sé si de professionalitat, perquè una cosa és que ella creguera que estava sent enganyada, però hi ha uns protocols que ella no compleix i és el que provoca l’acomiadament”, argumenta Marta Serrano.

Acomiadament que ha provocat la resposta del Jutjat Social número 1 de València, que l’ha declarat improcedent, per la qual cosa obliga a l’empresa a readmetre a la treballadora o pagar-li una indemnització de 199.000 euros. “Nosaltres hem recorregut la sentència perquè creiem que no s’han tingut en compte els nostres arguments al judici ―defensa Serrano― a més a més hi ha altres dos judicis en paral·lel, que tenen a aquesta senyora investigada”. Encara que fa pocs dies la gerent es veia confiada a recuperar els quatre milions, admetia la complicació de recuperar-los de Xina per “l’opacitat” del seu sistema. Així, és possible que aquestes reclamacions acaben en no res i l’EMT no recupere els diners.

“Nosaltres hem recorregut la sentència perquè creiem que no s’han tingut en compte els nostres arguments al judici”

Encara que existeixen càrrecs en esglaons superiors a la treballadora acomiadada, tampoc es van adonar de la desaparició de quatre milions durant aquestos vint dies. Eren Esmeralda Aparisi, María Rayón i Josep Enric Garcia Alemany, aquest últim destituït per Grezzi un any després, segons el president per la finalització d’una etapa. Zafra no va contar el que estava passant als correus, i va ser l’única acomiadada en eixe moment. “Va facilitar informació sensible i va acceptar transferències amb un PDF falsificat. Tot demostra que l’única responsable és la directiva acomiadada, com han considerat també els jutjats, i hi ha com a responsable subsidiari Caixabanc”, afirma Grezzi.

Ahir el Síndic de Greuges donava algunes pistes sobre la possible desorganització en els pagaments, entre les quals destaquen diverses advertències a l’entitat. L’Informe defensa que les tasques de validació de les factures i de revisió i aprovació de les ordres de pagament “no s’acreditaven adequadament” i el control “dels moviments en comptes bancaris” no es realitzava amb “una periodicitat raonable”. Aquest Informe mostra alguns dels problemes que podien haver ocasionat un resultat tan nociu com ha sigut el frau d’aquests diners. El president admet que el frau ha tingut un “impacte públic sobre la imatge d’EMT” que estan esforçant-se per revertir.

Renovar-se o morir

L’últim punt negre que traçà el camí fins a arribar a un pou encara pitjor ―el primer contagi per Covid-19 a Espanya― el protagonitzaren 26 autobusos que el 5 de desembre van començar a incendiar-se en les cotxeres de l’empresa municipal. Un dels autobusos més antics, de 19 anys, va provocar un contacte elèctric que es va estendre pels autobusos aparcats al costat d’aquest, provocant un gran incendi en la central. Aquest fet accidental va provocar la pèrdua de 237 mil euros, segons el president de l’EMT, encara que ha assegurat que el segur els pot indemnitzar fins a 2 milions d’euros, dels quals sols han rebut 600.000 fins al moment.

🚨Una explosió en un dipòsit de gas podria ser l'origen de l'incendi a les cotxeres de l'EMT.

Més informació ➡️https://t.co/WRrmlCuG3K⬅️ pic.twitter.com/miuh9w5WEg

— À Punt NTC (@apuntnoticies) December 7, 2020

“Va ser inevitable, com han testificat també els informes policials, que van obrir una investigació”, conta Grezzi. La desaparició d’aquesta quantitat d’autobusos va forçar una renovació de la flota que ja estava en marxa, i des de l’empresa afirmen que no han suposat un impacte molt important, a causa de l’elevada edat mitjana que tenien els cotxes perduts. “L’únic que tenia cert valor era un que valia 34 mil euros”, recorden. “Ens ha afectat poc econòmicament ―deia Serrano― però és cert que els comptes de l’EMT, com totes les empreses del sector, estan molt afectades pel descens de demanada a causa de la Covid en 2020 i, en menor mesura, en 2021”.

Encara que al principi es va especular amb un possible mal funcionament dels hidrants, que funcionaven manera manual, des de l’empresa asseguren que es va tardar molt poc de temps en poder connectar-los, i que a més a més, al ser de gas, no podien posar aigua de seguida. “L’incendi va cremar les bombones de gas i van funcionar bé perquè no van explotar, es van obrir, i això sí que haguera sigut greu”, diu Martínez. “No ha sigut culpa de ningú, és una cosa que pot passar amb els autobusos vells”, s’encarrega de recalcar el president.

EMT en l’actualitat

Malgrat que l’empresa segueix arrossegant els problemes anteriors, amb judicis oberts i el qüestionament de la seguretat, a partir de març s’ha hagut d’enfrontar a un problema encara major, com és la pandèmia de la Covid-19. Açò ha suposat un enfonsament dels desplaçaments, que durant els mesos de confinament es van reduir al mínim. El reflexe en l’EMT ha sigut la reducció a la meitat del nombre de viatgers als autobusos en 2020.

Aleshores es van prendre una sèrie de mesures per intentar pal·liar la situació, intentant donar una imatge de seguretat al transport, com la retirada del pagament en efectiu, el bloqueig de la porta de davant i el reforç de la neteja i desinfecció. “Ens gastarem uns 2 milions d’euros en totes les mesures, i a més a més es va limitar l’ocupació, cosa que no era obligatòria. Quan un autobús arribava a les 45 persones es posava el cartell de complet, per disminuir eixa sensació de perill que tenim quan estem molt a prop d’altra persona”, comenta el director gerent.

Admeten que no han augmentat la freqüència de les línies per diversificar els passatgers, però argumenten que era impossible a causa de la baixa utilització del servei públic, per la qual cosa no haurien tingut aquesta necessitat. “Tenim tota la flota que podem tindre fora”, destaca Martínez. Marta Serrano té esperances que la vacunació augmente el nombre de persones que viatgen en transport públic, i lamenta que s’estiga tendint cap al transport privat, que genera més contaminació. “Crec que cal lluitar contra eixa idea que el transport públic és un focus de contagi, i estem intentant veure com evoluciona aquest 2021”

L’entitat pública afronta aquest nou repte amb la incertesa que se pressuposa a qualsevol empresa dins la realitat actual. El resultat dels diversos judicis, el compromís per la mobilitat sostenible i la situació dels comptes en acabar la crisi sanitària faran de referèndum per al mateix Giuseppe Grezzi, que es podrà reafirmar com a líder del canvi en la mobilitat o mostrar-se com a part del problema que arrossega l’EMT. Una empresa difícil de gestionar en un dels moments més complex dels últims cent anys.