Maluks: una nova generació musical

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

És un matí plujós a Barcelona. Entren per la porta de la cafeteria la Laura, la Núria, la Marina i la Maria, més conegudes com a Maluks. Porten tot un matí ple d’entrevistes arreu de la ciutat, però arriben il·lusionades per explicar el seu recent projecte musical, “Som i Vibrem”.

La història d’aquest grup musical valencià comença amb la perseverança de la Marina, qui s’ha consagrat com la celestina del grup. “La Marina i jo érem amigues des de ben petites, i tocàvem a l’orquestra del barri. Ella insistia a fer un grup musical, i quan em va oferir unir-m’hi no m’ho vaig pensar”, recorda la Núria. La Marina coneixia a la Laura, tocaven juntes a l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València, i en proposar-s’ho, la Laura es va convertir en la tercera integrant. De la mà de la Marina també va arribar l’última component, la Maria, la DJ del grup. “El fet de tenir una dona DJ va ser un tema totalment premeditat. El nostre grup té un discurs feminista, i que totes fóssim dones era una forma de representar els nostres valors”, explica la Núria. Elles mateixes asseguren que va ser difícil aconseguir una dona DJ, però ara que tenen un grup format completament per dones, lluiten per aconseguir que el seu equip tècnic també ho sigui.

“El món de la nit està fet per homes perquè les dones no ens hi hem sentit mai còmodes”

I és que el treball de les dones en el món musical i de l’oci nocturn està totalment invisibilitzat. La desigualtat de gènere és inclús més latent en càrrecs menys visibles, com poden ser les tècniques de llum o de so, o les muntadores d’escenaris. “El món de la nit està fet per homes perquè les dones no ens hi hem sentit mai còmodes”, reclama la Laura.

Predicar el feminisme: el camí per la igualtat

A través del seu primer single, Fins l’alba’, Maluks va aconseguir transmetre el que elles entenen per feminisme: una forma d’emancipació, de coneixement, respecte i solidaritat entre totes les dones. “És el nostre missatge, volem empènyer a les dones a què creïn nous grups i que a poc a poc totes puguem normalitzar el paper que tenim en aquesta indústria. És la forma d’aconseguir la igualtat”, reivindiquen.

Font: Marina León (@marinaleonfoto).

Maluks no volen ser reconegudes pel fet de ser un grup de dones, sinó que defensen el seu talent. “Volem que la gent es fixi en nosaltres perquè treballem totes i cadascuna de les lletres que componen les nostres cançons, perquè ens hem esforçat molt ser on som”, reclama la Núria. I és que actualment sembla que el feminisme està de moda. Els festivals contracten grups femenins per mostrar una imatge d’abanderats contra el patriarcat i aconseguir més reconeixement. Accions que després no es veuen reflectides en l’organització dels esdeveniments, en els quals els grups femenins acaben tocant a hores molt poc favorables en què el públic disminueix. “Hem arribat en el moment just, però hi ha molta gent que s’apropia d’aquest discurs, i això no ens ajuda”, reivindica la Laura. 

“Crec que mai podrem arribar a comparar-nos amb un grup d’homes, per nosaltres el nivell d’exigència és major”

- Publicitat -

Aquesta desigualtat d’oportunitats en les cartelleres dels festivals també es transporta a una desigualtat en les exigències que s’imposen als artistes. Quan un grup o cantant femení té el mateix nivell que el que arriba a assolir un de masculí, les dones han d’afegir vestuaris, coreografies i escenografies impressionants. Unes exigències que no s’imposen en els grups o cantants masculins. “Crec que mai podrem arribar a comparar-nos amb un grup d’homes, per nosaltres el nivell d’exigència és major”, confessa la Marina. 

La reivindicació política: un pilar important

El posicionament polític és un dels objectius principals darrere les cançons de Maluks. Elles entenen la música com l’altaveu per arribar a la gent més jove per mostrar un missatge reivindicatiu a través d’un canal atractiu i festiu. “Volem calar, donar la volta al missatge i fer pedagogia”, explica la Laura. 

Font: Marina León (@marinaleonfoto).

Apareix a la conversa el cas de Pablo Hasél, i elles no dubten en opinar. “És una coartació dels drets i llibertats impressionant, només per fer música i dir veritats”, explica enfadada la Núria. I és que aquest no és l’únic cas del qual podem parlar. S’uneixen artistes com Valtònyic, condemnat a presó per enaltiment al terrorisme. Aquesta coartació del dret de llibertat d’expressió ens concerneix a tots, però especialment a les persones que es dediquen a l’àmbit musical. Són molts els grups que intenten combatre el feixisme amb les seves lletres, i que carreguen les seves cançons d’un missatge polític potent per tal que arribi directament a aquells qui les escolten. “Nosaltres no sacrificarem mai la nostra música. Si et prives de donar un missatge, hi haurà gent que no se n’adonarà d’allò que està passant, i això és impermissible”, declara la Marina.

Font: Marina León (@marinaleonfoto).

Amb les seves lletres, Maluks també defensa l’ús de la seva llengua, el valencià. Són molts els artistes que han aconseguit fer gires mundials cantant en català, i, tot i que saben que aquesta llengua no és tant mainstream, defensen que el més important és el missatge i la música, a través dels quals es pot transmetre tot allò que volen fer arribar. Són conscients que el català i el valencià tenen una càrrega política bastant important, però reclamen que “utilitzar-ho pot ser un obstacle però també una reivindicació”. 

“Nosaltres no sacrificarem mai la nostra música. Si et prives de donar un missatge, hi haurà gent que no se n’adonarà d’allò que està passant, i això és impermissible”

Tot i això, asseguren que la informació política que hi ha a Catalunya és molt diferent al País Valencià, i així es transporta a les noves generacions. “A Catalunya els debats s’han traslladat a les cases i això ha creat generacions molt polititzades, que poden parlar i escoltar. Al País Valencià és diferent: jo em fixo en la gent més jove i tenen un discurs totalment contrari, més referent a l’extrema dreta”, explica la Maria. Segons elles, tot això es tradueix en la disminució dels grups de música valencians amb un clar missatge antifeixista, aquells qui conscienciaven a gent jove i que ara ja no reben aquest missatge.

Font: Marina León (@marinaleonfoto).

“Potser nosaltres som l’excepció, per això volem fer pedagogia amb perspectiva”, defensen juntes. I així ho seguiran fent tot el temps que puguin. I és que, per elles, crear és una necessitat. Desitgen que en un futur pròxim les seves cançons puguin ser ballades i cantades dempeus en múltiples concerts, un escenari complicat amb la situació pandèmica que vivim actualment. Mentrestant, es conformen a seguir rodant el disc i compaginar aquest petit somni amb les seves vides. I és que Maluks ha vingut per quedar-se.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca