Llegendes, obres de teatre, pel·lícules i, fins i tot, escape rooms s’han fet sobre la vampira del Raval. La creació més recent és el film de Lluís Danés. A les persones ens agraden les novel·les negres, els misteris, veure coses allà on no n’hi ha i, si és necessari, recorrem a la imaginació i hi posem fantasia. La premsa barcelonina de principis del segle XX, que feia poc havia descobert el groguisme, va trobar, en Enriqueta Martí, la Jack l’Esbudellador catalana.
Martí va néixer a Sant Feliu de Llobregat, però de ben jove va començar a treballar servint a diferents cases de Barcelona i es va casar amb un pintor anarquista. Més tard es va dedicar a la prostitució i va saltar a l’esfera pública perquè va ser la segrestadora de Teresita Guitart, nena d’una família no adinerada, però si influent a Barcelona. A partir d’aquí comença la seva llegenda que té com a teló de fons una ciutat que encara té a la retina els estralls de la Setmana Tràgica, un barri on desapareixen nens i la demonificació de les dones soles que fan remeis d’herbolari i l’estigma de les prostitutes.
Ara bé, a Enriqueta Martí només se li va poder atribuir el segrest de Guitart, cap més assassinat ni segrest va poder ser provat, però sobre la seva esquena queda el dubte de què va amb passar una dotzena de nens del barri. De fet, va morir de càncer d’úter abans que es pogués celebrar cap judici.
Paral·lelament a tot el cas de Teresita Guitart i la llegenda que es va començar a crear, un prostíbul, prop del Liceu, on hi havia menors i que part de les elits de la capital catalana freqüentaven, va ser desarticulat. No se’n va parlar en excés a la premsa ni als carrers de qui hi havia darrere perquè, probablement i com indiquen alguns articles, Enriqueta Martí va servir com a cortina de fum i com a cap de turc per tapar crims que vincularien pederàstia i la burgesia barcelonina.
La qualificació de vampira prové perquè, un cop a la presó Reina Amàlia, es va intentar suïcidar mossegant-se les venes i la premsa no va trigar a buscar comparacions i arquetips.
La veritat absoluta -si és que existeix- mai no la sabrem, però el que sí és cert és que al voltant de la vampira del Raval, al voltant d’Enriqueta Martí, s’ha disfressat el sancionalisme per crear personatges i situacions que mai van passar. Llibres com Desmuntant el cas de la vampira del Raval, d’Elsa Plaza, o accions des de l’Ajuntament de Barcelona tenen la voluntat de fer revisionisme històric, fer justícia i explicar la veritat sobre Enriqueta Martí, que si bé és cert que va raptar una nena per motius que no sabrem mai, se li van atribuir molts altres delictes com a boc expiatori i va servir per ser la cortina perfecta del masclisme, la misogínia i la pederàstia.
