Estem a prop de les eleccions, amb el període electoral més llarg de la història del Club, i a més a més vivint un moment d’incertesa que només pot resoldre una nova Junta Directiva capaç d’executar un pla d’acció clar, sense dilacions i amb la màxima determinació.

Les urgències cada dia són superiors i les necessitats financeres o s’afronten o se’t mengen. Amagar-se, endarrerir-se o esperar no són opcions vàlides. L’economia del Club necessita una actuació urgent en un diagnòstic conegut per tothom, per tant, és l’hora d’explicar les solucions, amb tres objectius clars:

A) Seguir competint, poder tenir la capacitat de continuar lluitant pels principals títols de les seccions professionals del Club, guanyar títols però amb la meitat del pressupost en salaris, aquest és un objectiu. A més, ser capaços de poder reforçar l’equip, tenir una certa capacitat d’inversió a partir de la temporada 2022-2023. El repte és majúscul.

B) Diferir el deute, entre 12 i 15 anys, perquè no ens escanyin les obligacions a curt termini, necessitem arribar a un acord amb els nostres creditors per fer-ho possible. Per tant, amb el diferiment passarem a gestionar nosaltres les altres necessitats, sense la soga al coll podrem negociar amb una estratègia a mig-llarg termini que no ens impliqui més acords que no podem acomplir.

C) Alineació del model esportiu amb el model econòmic. Necessitem tornar al model esportiu de la creació de talent, la formació i la determinació per a nodrir als primers equips de gent de casa, sense perdre l’ambició competitiva i aconseguint una comunió entre afició i equip com vam tenir no fa tant temps enrere.

Siguem exigents amb les candidatures i amb nosaltres mateixos

Ara, què tenim? Un Club que necessita un govern, on encara queden setmanes per les eleccions. Què podem esperar? Què necessitem les sòcies i socis per escollir?

Aquest és un període d’espera forçat, no triat ni desitjat, però és inevitable, no hi podem fer més, no podem retallar terminis, per tant, mereixem concretar programes, conèixer els responsables de les diferents àrees, la planificació tant esportiva com econòmica i l’execució del Pla.

Entenem que tenim el Pla, que els candidats i els seus equips han treballat de valent per estar preparats per a l’endemà de les eleccions per posar-se a treballar. Però, els que hem de dipositar el nostre vot coneixem de debò el Pla d’uns i d’altres? Em refereixo no als conceptes, sinó al pla d’execució. El coneixem? Crec que en un percentatge molt alt no.

Evidentment ens mereixem un Barça de lideratge, de determinació i de talent, sí, és essencial. Però mereixem també un Barça obert, transparent, amb un missatge inequívoc al soci, sense pors ni reserves, sense cops amagats ni idees d’última hora.

Un Barça de tots i de totes, on els candidats es mullin en les propostes, que expliquin com implementaran els seus plans d’execució. Tenim algunes respostes, sabem el problema, tenim el diagnòstic, però ens falta el com, ens falta el quan.

En el pla econòmic, oferirem garanties als creditors? Passarem el deute a llarg termini, però com? Seran quotes d’amortització? Interessos? Entitats de crèdit bancari, fons internacionals que esdevinguin voltors en cas d’impagament?

L’Espai Barça, el repensarem? O sense alternatives el donem per bo i executem? Amb un únic creditor que és un Fons d’inversió? Cap candidat no té cap alternativa millor?

El model esportiu, des de la masia fins al primer equip. Des de la formació fins a la consolidació com a esportista professional. El procés, com serà aquest procés per assegurar que un percentatge majoritari de jugadors serà format a casa? Quines persones i quina metodologia aplicarem?

Tenim dies per fer-ho, per conèixer en profunditat les propostes en les àrees més importants, essencials del club. Ens toca a tots i totes, escoltar, confrontar, i tenir totes les eines per escollir. I en aquestes eleccions, les eines son la informació, el detall, el pla d’execució. Resoldre el com i el quan, és donar sentit al període electoral.

El Barça que mereixem ha de ser confrontat des de la construcció, des de la passió i el respecte, però sense embuts ni amagatalls. El Barça que mereixem no ha de ser el de les trinxeres, sinó el del respecte, un Barça que suma, que inclou i no exclou, un Barça sense por a totes les explicacions.

Perquè només sense la por a perdre, podrem guanyar.