Rafa Xambó: “Cadascú haurà de triar què vol ballar i amb qui vol ballar. En el disc, els subministraré la banda sonora”

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Rafa Xambó va nàixer l’any 1954 en Algemesí (Ribera Alta). Al llarg de la seua vida s’ha dedicat a la música, a l’escriptura i a l’ensenyament universitari de la Sociologia. Als anys 70, va convertir-se en un dels cantautors de la segona generació de la Nova Cançó.

Ha estat implicat en els moviments socials i polítics. També va ser membre del Consell Assessor a RTVV, fins el seu tancament l’any 2013, i del Consell Rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació a l’actual À Punt fins la seua substitució.

Després d’un llarg silenci artístic, torna amb un nou projecte musical: La dansa d’un nou temps.

Rafa Xambó a la Refugio.
Rafa Xambó a la Refugio.

“Van continuar passant de la cançó i ens condemnaren a l’ostracisme”

Com van ser els teus inicis com a cantautor?

La meua carrera musical té dues etapes. Una als anys 70 i l’altra a partir de finals dels 90 o principis del nou segle.

Jo comence als anys 70, durant l’adolescència, com un autodidacte. Solia acudir a llibrets que editaven a Catalunya sobre cançons de folk internacional traduïdes al català i, com que havia estudiat música, m’aclaria una miqueta.

Anava aprenent-les i tocant-les. Sense saber massa bé com, en algun moment, sents que comences a dir coses tu mateix. A poc a poc vaig anar fent-me un repertori.

- Publicitat -

El gran salt va ser l’any 1974, quan vaig guanyar al Premi de Noves Veus de Sabadell. Carles Doval, l’ànima de la Discografica Picap, era un dels organitzadors. Em va ajudar molt portant-me per ràdios i organitzant concerts a Catalunya. A més, incloïa un abundant premi en metàl·lic i una medalla que, per cert, ja no tinc, perquè li la vaig regalar a la novia de l’època i, tant la novia com la medalla, es van quedar en el passat. A partir d’ahí vaig tindre uns molt bons anys actuant al País Valencià i al voltant de Barcelona.

Rafa Xambó al Festival de Noves Veus de 1974.
Rafa Xambó al Festival de Noves Veus de 1974.

Però l’any 1978, quan vaig acabar la mili, vaig començar a donar classes en un institut. Allò m’ajudava molt perquè, si durant l’estiu ens guanyàvem bé la vida tocant, durant l’hivern quasi no hi havia concerts. A mésa més, tindre un sou a final de mes és molt bonico.

D’altra banda, la Constitució espanyola no va ser el que molts esperàvem. Van continuar passant de la Cançó i ens condemnaren a l’ostracisme. Amb tot açò vaig acabar molt cremat, ja que em semblava una estafa, i poc a poc vaig anar deixant la música i oblidant aquella etapa.

I la segona etapa?

Doncs encara que jo estava apartat de tot allò, continuava tenint molts amics al món de la música, com ara Julio Bustamante o Carles Barranco.

En l’any 1992, Bustamante em va liar per a que férem junts el seu segon disc en valencià, Ciutat Magnètica. Aquell disc, dins del desert de la música en valencià de l’època, va funcionar prou bé.

A principi de segle, jo era professor titular a la Universitat de València. Podria haver-me preparat per a ser catedràtic, però estava cansat del món acadèmic amb la seua constant repetició. D’altra banda, el veto que em van fer des del govern del Partit Popular (que en aquella època ho tenia tot) em complicava fer un bon treball de camp.

Com que sóc un individu dividit, com ho som tots, portava un cantant dins de mi que pressionava, com allò que diu Freud de l’individu reprimit. En aquell context vaig pensar a tornar a tocar per distraure’m. Un dia, mentre feia exercicis per a recuperar habilitat amb la guitarra, vaig començar a cantussejar i vaig compondre la que seria la primera cançó d’aquesta segona etapa, La dona bruna.

Durant aquesta segona etapa he actuat amb altres artistes amb la banda Rafa Xambó i la fusteria. He fet una cosa que no s’havia fet en la nostra cultura: tot un disc de sonets de Shakespeare traduïts al valencià en format modern. També he estat guanyador i nominat a distintes categories dels premis Enderrock i dels Premis Ovidi.

Després vaig tindre una parada llarga per la política que, feliçment, he deixat i m’ha sentat molt bé. Ara, doncs, ací estem altra vegada.

D’entre tota aquesta trajectòria, siga pel lloc, per el públic o pels altres artistes amb qui comparties escenari, quin concert recordes amb especial estima?

És difícil triar-ne un quan has rodat tant. Recorde de la primera època un concert en Alacant on participava Ovidi Montllor, Luis Eduardo Aute, Pastor i altres artistes de l’època. També recorde altre a Sant Vicent del Castellet que va ser molt multitudinari. En aquella època aquells concerts semblants als Aplecs eren un format habitual on ens reuníem tots.

Cartell del festival d'Alacant de 1975, amb Rafa Xambó, entre d'altres.
Cartell del festival d’Alacant de 1975, amb Rafa Xambó, entre d’altres.

Respecte de la segona època, recorde especialment quan, en 2015, tombàrem al PP i férem els concerts de La Fera al Palau que organitzava el Col·lectiu Ovidi Montllor. Tocàrem durant distints dies al Palau de la Música tots els que havíem guanyat premis Ovidi.

Hi ha un altre concert molt especial, el de la presentació del meu disc Testimo tant, sonets de Shakespeare. Va ser el dia 28 de novembre de 2013. Aquell dia, mentre tocava al Micalet, en el Palau de la Generalitat signaven el decret que cessava al Consell d’Administració de RTVV de què jo formava part. Quan va acabar el concert, em van avisar i vaig anar cap allà amb el cotxe carregat en els trastos de tocar.

“Sempre que a algú li va bé fent música en valencià, ens va bé a tot el sector”

Mentre vosaltres vau ser els referents d’una època durant la Nova Cançó, ara els joves tenim referents com Zoo, Obrint Pas o la Gossa Sorda, que també han marcat una època i una generació. Quina opinió tens d’ells?

Pense que han fet una feina magnífica i són els nostres hereus, com ho deien els d’Aspencat a la cançó L’Herència, on fan un homenatge a tots els cantants de la generació anterior.

Als anys 80 i 90, fins que no apareix Obrint Pas, no hi havia res. És amb ells quan es renova la Nova Cançó. Després d’ells, van anant sorgint altres com Feliu Ventura, Pau Alabajos i tota una llarga llista.

El que és important de tot açò és la percepció d’una certa unitat (en el sentit de comunitat artística), ja que tots fem la música en valencià i bevem de les mateixes fonts literàries.

Alhora, existeix una enorme i magnífica diversitat estilística. Hi ha música en valencià en tots els estils. Això no havia passat mai i ens situa a l’alçada de qualsevol altra cultura europea o mundial.

Els nostres artistes són molt bons i tenen molt de nivell. Fins i tot alguns han passat les fronteres de la llengua, petant-ho a l’estranger. S’ha de tenir en compte, que sempre que algú que fa música en valencià li va bé, ens va bé a tot el sector.

D'esquerra a dreta: Rafa Xambó, Raimon i Vicent Torrent.
D’esquerra a dreta: Rafa Xambó, Raimon i Vicent Torrent.

“Per a arribar a la gent, ho he de fer sent jo”

Fa poc entrevistàvem Miss Tagless, parlàrem sobre la utilització de la nostra llengua i et volia fer la mateixa pregunta. Quina importància li dones a utilitzar-la a l’àmbit musical?

S’ha de començar perquè l’argument d’arribar a més gent en castellà és fals, és una mentida. La qüestió no és fer la impostura de no ser jo per a poder arribar a algú. Per a arribar a la gent, ho he de fer sent jo. Això en les vessants creatives és essencial.

Allò que fa autèntica a la música és que la cantes en la llengua que l’has pensat i que la sents. Pensa que als anys 70 cantaven a Raimon i Lluís Llach en Madrid i s’aprenien les seues cançons, de la mateixa manera que nosaltres ho hem fet amb algunes cançons en euskera.

I sinó, com diria Miss Tagless, ho faig en valencià perquè m’ix dels ous!

Rafa Xambó al Teatre Micalet l'any 2013
Rafa Xambó al Teatre Micalet l’any 2013

Hem parlat de la duresa dels anys de Canal 9 i el PP amb la música en valencià. Creus que el nou govern i À Punt ha canviat el rumb i té intencions de promoure-la?

Sí, però pense que és insuficient. És cert que hi ha un canvi i una major sensibilitat, ara és habitual veure la música en la nostra llengua als informatius, hi ha cert interés. Almenys comença a normalitzar-se la seua presència.

A més a més, estan aprofitant el confinament i, amb ell, que estem tancats, per a fer concerts de matinada. Ens posem la cervesa al saló de casa i recordem els bons moments.

“Igual que acabà el franquisme, acabarà el Règim del 78”

Finalment, has iniciat un nou projecte musical. Conta’ns que ens tens preparat!

Com que als nostres dies la indústria del disc està pràcticament morta, em vaig plantejar fer un Verkami. Així, qui vulga ser mecenes, podrà tindre el disc físic i, qui no, podrà escoltar les cançons a les plataformes. Cal dir que, per raons de sostenibilitat mediambiental, no faré més discs dels que demanen els mecenes. Per tant, qui el vulga, que és faça mecenes.

Durant l’estiu, amb moltes precaucions i distància de seguretat, gravàrem un disc, La dansa d’un temps nou. Conté algunes cançons meues, altres fetes a partir de poemes i algunes versions dels Beatles, Ovidi o Raimon.

Després de les coses que estan passant als darrers temps (i no sols em referisc a la crisi sanitària, sinó una autentica crisis de crisis) tot rebentarà per totes les seues costures. Serà un procés llarg i dur. Igual que es va acabar Franco, acabarà el règim del 78 i les porqueries de la UE, com el que està passant amb les farmacèutiques.

Per tant, en eixa dansa d’un temps nou, cadascú haurà de triar què vol ballar i amb qui vol ballar. Jo, en el disc, els subministraré la banda sonora. Recordem que en la resistència i la contestació, hom pot trobar la felicitat de ser congruent i fidel a les seues idees.

La dansa d'un temps nou
La dansa d’un temps nou
- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca