Silvia P. Sesé (Pedreguer, Marina Alta), més coneguda com a Miss Tagless, va nàixer l’any 1992. Va començar a publicar vídeos l’any 2015 amb una temàtica molt variada (i, com el que feia era molt difícil d’etiquetar, d’ací ix el nom de Miss Tagless). Als seus vídeos parla de música, dels seus viatges o de les seues opinions i experiències, sempre sense renunciar al seu valencià de Pedreguer. Després del seu pas per la ràdio pública valenciana es troba centrada en l’autofinançament dels seus projectes en la plataforma de micromecenatge Aixeta i la seua nova botiga. Com tants altres joves, el seu talent com a comunicadora tampoc li permet viure del seu treball, que compagina amb altre de teleoperadora.

Han estat uns temps molt difícils, com estàs a nivell personal? Com estàs portant el confinament i la pandèmia?

Està malament que ho diga així perquè sona fatal, però a mi la pandèmia m’ha vingut genial. Des de març estic teletreballant i això m’ha donat temps per a crear més contingut i poder obrir-me a altres xarxes socials.

A més, pel que fa a salut, no m’ha tocat el virus. Tant de bo demà ens despertem i no existisca la pandèmia, però la realitat és la que és i espere que actuem amb sentit comú i passe tot prompte.

Has parlat del treball, a banda de YouTube i la resta de xarxes, a què et dediques?

Les xarxes i YouTube les tinc un poc com a hobby perquè si fora un treball cobraria molt poc. Jo treballe oficialment de teleoperadora. Sí, sóc de les que vos criden al migdia per a vendre-vos un mòbil o una nova línia; EIXA SÓC JO.

S’ha viralitzat el teu nou vídeo sobre la utilització de la llengua i, és curiós, perquè el teu primer vídeo a YouTube és semblant, conta’ns:

Sí, fa 5 o 6 anys jo vaig començar arran d’una desafortunada intervenció de Carolina Punset que em va sentar malament. Estava molt indignada amb la vida i vaig respondre amb un vídeo que es va fer viral.

I…des d’ahí, fins el dia de hui, que m’he hagut d’anar justificant per utilitzar la meua llengua i que, en ple segle vint-i-u, encara m’haja de justificar per això, em sembla un poc fort. Si és el que toca, però, doncs ho farem.

Imagine que hauràs rebut molts comentaris del tipus “en castellano llegarías a más gente”, “háblame en castellano que no te entiendo” i d’altres pareguts. Com gestiones tot això?

La veritat que sempre ho he portat bé. Des de l’utopisme, potser, creient que vaig a poder convèncer-los de què poden entendre el valencià.

Al cap i a la fi, el que busquem és normalitzar l’ús de la llengua i no haver de justificar-nos per parlar-la. És a dir, que aquests vídeos no s’hagen de fer. S’ha d’aconseguir que es normalitze en tots els àmbits, no sols a la classe de valencià o en casa, que siga una llengua viva.

Vas estar vivint un temps a Londres. Com va acabar Sílvia vivint pel Regne Unit?

Doncs allà per 2012, quan encara no tenia arrugues ni massa preocupacions, vivia una situació molt roïna. Tot i parlar anglés i francés, a part del valencià i castellà, que ja els portava de casa, no trobava feina i si la trobava era molt precària. O et contractaven i et despatxaven 3 mesos després o treballaves a l’hostaleria i et pagaven la meitat de les hores que feies. Això no era vida!

Aquella experiència em va vindre super bé per adonar-me’n de com estime la llengua i del fet de que aquesta no tenia representació per xarxes. A poc a poc he anat trobant a gent meravellosa que creia en el mateix que jo i trobe que alguna cosa hem aconseguit.

Penses que és important que els influencers prenguen partit en l’àmbit polític? No parle de fer campanya per un partit polític concret, sinó de posicionar-se obertament contra determinats missatges d’odi:

Correcte, has dit en dues paraules el que jo ara diré en vint, perquè tens tota la raó, és això.

Jo em declare d’esquerres, però tot i que m’encanta la política, jo sols em posicione quan han tocat la meua llengua o enfront de restriccions socials que puguen afectar a les llibertats de les persones. Allò que mai he fet és parlar sobre un cert partit polític ni dir a quin partit s’ha de votar, perquè pense que això és responsabilitat personal de cadascú.

Allò que sí que trobe són alguns influencers que tracten als seus seguidors com si teniren dues neuronetes, dient-los mentides sobre determinats partits.

Com valores el futur de la nostra llengua als territoris on es parla?

Tenim futur, clar que tenim futur, només faltaria. Ara bé, com no ens posem les piles, acabarem sent una de les llengües que s’acaba perdent. Potser no siga ara, però igual en un parell de generacions, passarà.

Quan jo anava a l’institut, el més normal era que tothom parlara en valencià, però hui els xiquets parlen en castellà al pati “porque es más guay”. Diu molt i és una barbaritat.

Els mitjans de comunicació juguen un paper molt important. Pense que tot i que no sols és responsabilitat seua, potser en el moment en què no se li done la suficient importància a la nostra llengua en eixos àmbits, la perdrem. Per això és tan important la tasca que tenim.

I parlant de mitjans de comunicació, la nostra televisió pública, À Punt. Has col·laborat i vas fer una vídeo-critica a YouTube ara fa un any. Que opines ara?

Pràcticament l’opinió des d’aquell vídeo no ha canviat massa.

Jo À Punt l’estimaré sempre per l’oportunitat que ens van donar i per la gent amb la qual vaig estar, però quan considere que les coses s’han fet malament, ho he de dir. Pense que han tingut una oportunitat molt bona i que, per por a cagar-la, l’han acabat cagant més encara.

Ens sembla normal que es prioritze el possible contingut en castellà? Tenim experts a casa nostra i han acabat en altres mitjans. Podríem haver tingut als del “nostre territori” (ja que el terme “País Valencià” no els agrada).

Hi ha moltíssima gent que ha hagut d’anar fora per a triomfar perquè els nostres mitjans no els han donat l’oportunitat i això és trist. Ens han d’aplaudir des d’altre lloc de l’Estat perquè ens feu un poc de cas?

La majoria de youtubers o influencers vàreu començar pujant vídeos a YouTube, però d’un temps cap ací YouTube sembla haver canviat i molts heu de migrar a altres plataformes. Conta’ns a teua experiència:

Jo personalment no m’he fet rica de YouTube i encara que jo continue publicant allí, molts hem hagut de migrar a altres plataformes com Twitch, Patreon o, en el cas de valencians o catalans, a l’Aixeta, on hem guanyat en uns pocs mesos més del que havíem guanyat durant molt de temps a YouTube.

Pense que YouTube ha mirat massa anys per on cobrar i ha oblidat als seus usuaris. Ni cap influencer seria res sense els seus seguidors ni les plataformes no serien ningú sense els seus usuaris.

He estat revisant el teu Instagram i no pares. A banda dels vídeos, també has obert una tenda, veritat?

Doncs sí, era renovar-se o morir. Enguany estava un poc disgustada amb les xarxes perquè veia que els números no milloraven, quasi res funcionava, i jo aportava res nou.

Per això fa uns mesos vaig començar a Twitch i a l’Aixeta per a rendibilitzar les xarxes i fa un mes vaig començar amb la tenda online de samarretes, xapes, imants i coses que a mi em fan molt feliç.