Especisme, veganisme i patriarcat

Una dona llatina de classe obrera que lluita pel respecte als animals. Vaig conèixer a l’Alma Arroyo fa temps a través de Twitter. La meva germana em va recomanar el seu compte en tant que posava en pràctica un activisme feminista radical, crític, teòric i res complaent. Més coneguda com a Alma Insurrecta, aprofito aquesta entrevista per parlar amb ella sobre feminisme antiespecista. Coneixeu el concepte? Us recomano seguir-la a les xarxes socials per aprendre per què l’abolició és l’única via feminista contra l’especisme. Comencem!

Hola, Alma. Benvinguda. Podries explicar d’una manera senzilla quin objectiu persegueix i en què consisteix el feminisme antiespecista?

El feminisme antiespecista posa en comú l’anàlisi feminista i l’antiespecista. Els correlaciona perquè tots dos moviments són fonamentals i depenen l’un de l’altre. Resumidament: ni oprimides ni opressores.

“Ni oprimides ni opressores”

“Ni oprimides ni opressores”

“Ni oprimides ni opressores”

El feminisme antiespecista només inclou a les femelles no-humanes, o al conjunt d’animals?

El feminisme antiespecista inclou al conjunt d’animals, l’antiespecisme és un moviment per l’alliberament de tots els animals. Però en el feminisme antiespecista hi ha una puntualització més concreta: els éssers humans explotem la capacitat reproductiva de les femelles, la qual cosa té molta correlació amb com els homes exploten la capacitat reproductiva de les dones.

“Els éssers humans explotem la capacitat reproductiva de les femelles i els homes exploten la capacitat reproductiva de les dones”.

“Res més patriarcal que menjar-se un animal”. En quin sentit una dona consumidora de carn afavoreix indirectament al patriarcat?

Si bé no estic d’acord amb la frase inicial, considero que la manera en què les dones som consumides pels homes té molta relació amb la manera en què els éssers humans consumim a la resta de les espècies. De la mateixa manera que l’especisme fa que veiem els altres animals com a carn, el patriarcat fa que els homes ens vegin com a trossos de carn de la seva propietat.

Què és l’especisme i per què tantes persones se senten atrapades en aquesta forma de vida?

L’especisme és considerat un sistema d’opressió arbitrari d’algú per pertànyer a una espècie diferent -és molt important recalcar que els animals són algú i no alguna cosa-. Especisme és creure que els humans som éssers superiors a la resta de les espècies, és creure que els animals són al món per al nostre consum. 

Vivim en una societat especista, la socialització que rebem els humans és especista. Des que som petites anem acceptant i incorporant normes, codis de conducta i valors especistes. Ens hem criat sota l’ensenyament que la resta dels animals existeixen únicament per a nosaltres. Ens han educat per classificar els animals segons el nostre consum; alguns animals són per menjar, d’altres són per vestir-nos, d’altres per transport, altres són per entretenir-nos amb espectacles, per a experiments, per fer-nos companyia, etc.

L’especisme és la conseqüència de conductes interioritzades a causa de la socialització, cap ésser humà neix sent especista, no es tracta d’una cosa innata. Per tant, parlem d’una conducta que es pot desaprendre per així reconstruir-la sota uns paràmetres antiespecistes.

“L’especisme és la conseqüència de conductes interioritzades a causa de la socialització”

Creus que hi ha una instrumentalització per part del poder per què la gent de classe obrera vegi el veganisme com una alternativa impossible econòmicament parlant?

Pretenen retratar el veganisme com una cosa única de persones burgeses, hi ha qui fins i tot presumeix que el veganisme és white culture i supremacia blanca, però res més allunyat de la realitat. Aquest tipus de discurs és només un intent de despolitització a través de la tergiversació. Amb aquest discurs l’única cosa que s’aconsegueix és la invisibilització de les persones indígenes, negres, asiàtiques, de classe obrera… Jo sóc una dona llatina de classe obrera i això no em fa menys capaç de respectar la vida de la resta dels animals, afirmar el contrari denota cert classisme i racisme.

“Sóc una dona llatina de classe obrera i això no em fa menys capaç de respectar la vida de la resta dels animals, afirmar el contrari denota cert classisme i racisme”

Conec moltíssimes companyes d’Abya Yala que viuen en unes condicions de vida molt precaritzades, condicions en què amb prou feines els arriba per menjar, però elles continuen sent veganes. Ser de classe obrera no et treu el fet de poder ser antiespecista, de totes maneres, els nostres discursos van dirigits a aquelles persones que sí tenen l’oportunitat de ser veganes. La gent utilitza aquest tipus d’argument per sentir-se menys culpable, però no és excusa. 

“Conec moltíssimes companyes d’Abya Yala que viuen en unes condicions de vida molt precaritzades, condicions en què amb prou feines els arriba per menjar, però elles continuen sent veganes”.

És important ressaltar que els animals són part de la classe treballadora. Als animals també se’ls treu la seva força de treball, se’ls pren la vida.

És el feminisme antiespecista abolicionista? Què vol dir això?

L’antiespecisme sempre ha estat, és i serà abolicionista. Des de l’abolicionisme es diu que tots els éssers que senten tenen el dret a no ser tractats com a propietat d’altres, per tant, tot allò que perpetuï la condició de «cosa al servei de» dels no-humans segueix sent especista. No hi ha cap conformitat amb la regulació institucional de l’explotació animal. L’explotació animal s’ha d’abolir i s’ha de deixar de banda el proteccionisme benestarista.

Com creus que s’ha d’actuar per educar, informar i corregir el desconeixement social entorn del moviment antiespecista?

Un pas crucial és deixar de desinformar i brindar ajuda. L’activisme antiespecista és quelcom clau per a l’alliberament animal, és per això que les activistes hem de conèixer tant el marc teòric com el pràctic, de tal manera que puguem proporcionar sempre les eines adequades i, per això, hem d’estar en constant formació. 

“Les activistes hem d’estar en constant formació”

El feminisme és un moviment polític. L’antiespecisme, un altre diferent. Incloure l’antiespecisme en la lluita feminista no li treu valor al principal objectiu d’aquest moviment: l’alliberament de la dona?

Jo, personalment, no sóc molt partidària d’unir tots dos moviments perquè considero que cada lluita té el seu subjecte polític i que barrejar això farà que es dissolguin els principals objectius de cada lluita, però, des del meu posicionament com a feminista radical i vegana, m’agradaria encoratjar la resta de les meves germanes feministes que encara no són veganes a indagar més sobre aquest tema. És cert que per a ser feministes no cal ser vegana, i que per tant no podem desacreditar cap companya per no ser-ho, però també és una realitat que, sent feministes, ja posseïm una certa anàlisi sobre com funcionen les relacions asimètriques entre opressors i oprimits.

Alma, tens una gran influència en xarxes socials a través de publicacions sobre l’Islam, el lesbianisme, l’abolicionisme de gènere… Consideres l’espai virtual un lloc a través del qual el moviment feminista pot enfortir-se? Confies que molts d’aquests debats arribin als carrers algun dia?

Les xarxes socials s’han convertit en una eina molt important, sense cap mena de dubte el feminisme es pot enfortir d’això. Jo, per exemple, no hauria conegut el feminisme radical de no ser per les xarxes. Encara que també hem de ser conscients que la formació feminista no es basa en fils de Twitter o posts d’Instagram, és crucial llegir a les teòriques feministes i crear espais amb dones més enllà d’Internet. Afortunadament, mitjançant l’activisme que moltes vegades es mobilitza per les xarxes, tots aquests debats estan arribant als carrers i això és una cosa de la qual podem estar orgulloses. De totes maneres, no hem d’abaixar la guàrdia.