La “feminista” narcisista a través d’Instagram

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

El feminisme sempre ha estat i serà una lluita col·lectiva de dones. L’alliberament del sexe femení mai podrà aconseguir-se anteposant decisions individuals a col·lectives, ja que la nostra opressió parteix d’un motiu comú: ser dona. Per tant, totes estem oprimides pel mateix motiu i hem d’actuar sense ser partícips d’allò que fomenta aquesta opressió. No obstant això, hi ha un tipus de dona que persegueix solitàriament la seva realització individual i acaba sent presa de la seva reivindicació personal: la feminista narcisista. 

La feminista narcisista a Instagram i les seves conseqüències. Font: Twitter.

Molt té a veure aquest tipus de dona amb el ja conegut empoderament femení que ha cobrat poder aquests últims anys. Un empoderament que parteix de decisions liberals i individuals i que, per tant, s’allunya de la lluita col·lectiva. Un exemple seria la creació d’Only Fans o la tendència cada vegada més primerenca entre noies a sexualitzar-se mitjançant publicacions a Instagram. Tots dos casos presenten una mateixa característica: el narcisisme. Sí que és cert que en el culte al “jo” es pot trobar valor per a afrontar el futur, però a llarg termini l’única solució que s’aconsegueix és simplement fer d’or les barreres que ens envolten en lloc de rebentar-les.

Un exemple seria la creació d’Only Fans o la tendència cada vegada més primerenca entre noies a sexualitzar-se mitjançant publicacions a Instagram.

L’excés d’ego és servicial al patriarcat. No té res d’alliberador mostrar-se al món com un objecte, i encara menys si l’educació que hem rebut ens ha empès a alienar-nos en el nostre cos. No és amor propi mostrar al món que t’agrada el teu cos si ho demostres mitjançant publicacions que no mostren la naturalitat d’aquest. Primer busca la postura perfecta, que no es vegi ni un rastre de cel·lulitis, taques o arrugues. Surt a la foto completament depilada. Assegura’t que se’t vegi prima. I mentre més provocativa sigui la foto, millor. Finalment, espera rebre likes i comentaris d’homes que estaran encantats amb el teu alliberament si aquest consisteix a veure’t semi nua. Sempre que la dona que aparegui en la fotografia no sigui la seva núvia. Perquè clar, hi ha qui sempre voldrà l’exclusivitat d’una sola mentre n’és consumidor de les altres.

Podem enderrocar el patriarcat per mitjà d’una realitat paral·lela? És possible l’alliberació de les dones a través d’un espai privat?

Aquesta mostra de narcisisme molt vinculada a un feminisme liberal va més enllà de l’exposició del cos femení. La dona narcisista “feminista” també exposarà la seva vida privada. Necessita alimentar el seu ego i la seva suposada llibertat ensenyant al món l’empoderada i feliç que és. I per tant, necessita aparentar, ja que malgrat la seva arrogància superficial se sent amenaçada perquè sap que ha d’estar a l’altura del que la societat espera d’ella. I quina ha estat l’eina a través de la qual s’exposa aquest afany d’aparentar? Les xarxes socials, i en aquest cas concret, Instagram. No ha estat sinó simultània l’aparició de les històries d’Instagram amb l’auge del feminisme liberal?

La dona narcisista “feminista” també exposarà la seva vida privada. Necessita alimentar el seu ego i la seva suposada llibertat.

Històries amb moltíssims amics, de festa, bevent, fotos brutals amb el teu nuvi, fotos de viatges, fotos del menjar que et menjaràs, fotos en el gimnàs ensenyant el bon cos que tens després d’haver-te fet 30 fotos, etc. FOTOS. FOTOS. FOTOS. A través d’aquestes es podrà observar molt, però no es veurà res.

No ha estat sinó simultània l’aparició de les històries d’Instagram amb l’auge del feminisme liberal?

La seva vida acaba sent exemple d’allò que una societat masclista i superficial espera d’ella. Tan arrelada en el seu ego que no és capaç ni s’atreveix a veure la realitat de la seva opressió. Intenta salvar-se i al final acaba condemnant-se. La gran majoria de dones diran que això a elles no els hi passa, que tenen Instagram, però que elles pugen fotos i expliquen el que els ve de gust perquè volen i això cal respectar-ho. I clar que cal respectar les decisions personals, però si no som capaces de ser crítiques amb el que motiva aquestes “decisions personals” estarem condemnades. Les dones musulmanes també porten vel perquè volen, la dona maltractada també està amb el seu marit o nuvi perquè vol, les dones, en general, ens depilem perquè volem… Però és que ens han ensenyat i marcat les nostres preferències i gustos per a continuar sent oprimides i beneficiar el capitalisme.

Instagram treu a la llum el nostre ego i anul·la la nostra essència. I no es pot ser feminista i tenir aquesta actitud narcisista a la qual et porta aquesta xarxa social. Ser crítiques amb vosaltres mateixes és l’acte més gran d’amor propi que us podeu concedir tenint en compte que ens volen submises i servicials. Pregunteu-vos què us aporta exposar-vos i per quin motiu ho féu. I tingueu el valor de sortir d’aquí.

Pregunteu-vos què us aporta exposar-vos i per quin motiu ho feu. I tingueu el valor de sortir d’aquí.

- Publicitat -

Digueu adéu a un món irreal i connecteu-vos a la realitat. On les fotos amb 15 amics es redueixen a estar amb 2 veritables. On les fotos del teu cos signifiquen no haver de mostrar-lo perquè l’acceptes tal qual és. On les relacions de parella no són tan sinceres ni boniques com ens intenten vendre i menys si es tracta d’una relació entre un home i una dona. On el feminisme va més enllà de pujar frases revolucionàries, però que es queden en res. I on es lluita i es viu de debò. És a dir, connecteu amb la realitat patriarcal. 

- Publicitat -