La violació de l’ètica i l’ètica de la violació

La Laura Munar és professora de literatura en un institut de Palma de Mallorca. Una nit, decideix tenir una cita amb en Xavier Vera, pare d’un dels seus alumnes i cirurgià de gran prestigi a l’illa. I tot canvia. La Laura és drogada i violada. També una mentidera. Com podria en Xavier Vera, home blanc, adinerat, de classe social alta, amb un bon fill i una carrera professional excel·lent, fer tal cosa? En els mesos que els cossos policials triguin a prestar atenció a la Laura, en Xavier violarà a una altra dona i deixarà uns quants cadàvers emocionals pel camí. “Tot és en el teu cap” serà la frase més repetida per un violador que se surt de l’estereotip imposat per la societat. 

La Laura Munar i en Xavier Vera són dos personatges ficticis a la sèrie ‘Mentides’, d’Atresplayer. Els seus comportaments, les seves experiències i les conseqüències de ser qui són, en canvi, sí que corresponen a la realitat. Una simple professora, desacreditada per ser massa jove, capaç d’inventar-se una suposada violació (presumpció d’innocència) per tal d’aconseguir atenció. La societat li dóna l’esquena i la seva família l’encasella com a “boja” a causa d’uns problemes psicològics del passat. El passat d’en Xavier, malauradament, no importa. Ell és un dels millors cirurgians de Palma de Mallorca. No és això més que suficient per considerar-lo innocent?

L’annex F del Codi Deontològic del Consell de la Informació de Catalunya explica el següent:  “Es recomana als mitjans de comunicació que actuïn amb especial responsabilitat i rigor en el cas d’informacions amb continguts que puguin suscitar discriminacions per raó de gènere, ètnies, creences o extracció social o cultural. És a dir, evitant les generalitzacions i l’etiquetatge de les persones pels seus trets diferencials, siguin ètnics, religiosos, econòmics o socials”. 

Sembla que aquesta normativa es té en compte, però amb una interpretació molt lliure per part dels professionals del periodisme. No tenim problemes en aprofundir en la vida personal de l’agressor quan aquest encaixa perfectament en el perfil del violador o assassí modelat per la societat: home jove, estranger, de classe social baixa, sense estudis, poc sociable, etc. Més encara si la informació és prou interessant per fer una cobertura exhaustiva que s’allargui setmanes: declaracions testimonials, recerca del cos de la víctima, declaració judicial del presumpte culpable, etc. Perquè, això sí, és essencial continuar dient-li “presumpte”, malgrat tenir un grapat d’evidències. Crec que no hi ha espai on es respecti més la presumpció d’innocència que el destinat a les notícies sobre actes masclistes… I a la víctima, qui la creu? Especialment quan l’agressor no és estranger, ni de classe treballadora, ni poc sociable… qui la creu?

No tenim problemes en aprofundir en la vida personal de l’agressor quan aquest encaixa perfectament en el perfil del violador o assassí modelat per la societat.

- Publicitat -

El periodisme hauria de començar a establir unes noves bases deontològiques pel que fa al tractament dels casos de violència masclista encara que aquestes es contradiguin amb el tradicionalment establert. No és correcte parlar de la nacionalitat d’una persona quan aquesta informació no és rellevant o hi ha intenció de generar un estigma al voltant del perfil d’home masclista. Tampoc és ètic mencionar la posició socioeconòmica del violador o assassí si aquesta no té relació amb el cas concret i serveix per reforçar la idea que només els mascles de classe baixa cometen delictes contra la integritat de les dones. 

Però ara, pensem-ho a l’inrevés. Què passaria si tots els canals de televisió donessin cobertura a casos d’assetjament sexual perpetuats per grans empresaris? Què passaria si la premsa dediqués portades a reportatges d’investigació sobre les violències masclistes dins els partits polítics? Què passaria?

El periodisme hauria de començar a establir unes noves bases deontològiques pel que fa al tractament dels casos de violència masclista.

És per això que parlar de les característiques personals d’un agressor, quan aquestes poden ajudar a explicar que no existeix un perfil específic i que el masclisme és quelcom present en tots els àmbits del sistema, és una pràctica necessària i ètica que tots els codis deontològics haurien de recollir. “És difícil que els mitjans s’animin a donar veu a casos com el de la Laura perquè aquells que controlen les grans empreses comunicatives s’assemblen massa a en Xavier”, apunta una estudiant de criminologia per la Universitat Pompeu Fabra i seguidora de la sèrie.

“És difícil que els mitjans s’animin a donar veu a casos com el de la Laura perquè aquells que controlen les grans empreses comunicatives s’assemblen massa a en Xavier”.

Totes vam ser la Laura. Qui va ser en Xavier?

Totes coneixem a una dona que ha estat agredida. Però poques coneixem a un agressor. ‘Mentides’ és una sèrie que profunditza en aquesta idea exemplificant els comportaments quotidians de la gent davant d’una violació. Confesso haver sentit empatia i llàstima per en Xavier en més d’una ocasió. I penso, si sóc capaç de debilitar-me per un personatge fictici que no conec, què passaria si una persona del meu entorn fos la culpable d’un delicte d’aquesta envergadura? I llavors passo a entendre moltes coses. 

“La sèrie em va agradar perquè els guionistes van decidir relatar que les víctimes són doblament violades: per l’agressor i per l’entorn”, explica per a Revista Mirall una espectadora de 22 anys que va descobrir la sèrie durant el confinament. “És molt impactant veure com es mostra a la Laura com una dona amb problemes psicològics que, pot ser, només vol cridar l’atenció. Mentrestant, ell és un home de prestigi social que, evidentment, no necessita violar per mantenir relacions sexuals”, indica una altra usuària, de 18 anys. I continua: “La meva conclusió és que l’únic requisit per violar algú és ser home, la resta no importa”. 

“La meva conclusió és que l’únic requisit per violar algú és ser home, la resta no importa”.

Els primers indicis respecte a la violació executada per en Xavier arriben cap a finals del tercer capítol. És per això que, inicialment, posicionar-se a favor d’un o altre respon a criteris subjectius i emocionals. 

“Jo inicialment el creia a ell. Una persona amable, estudiada, bon pare… M’imaginava que ella volia treure’n profit”, explica un home seguidor de la sèrie. En la mateixa línia, una altra espectadora de mitjana edat argumenta: “La Laura ja havia denunciat anys enrere a un altre home i això va ser motiu suficient per no creure-la en un primer moment… Em sap molt greu que aquests comportaments es reprodueixin en la vida real”. Res a veure amb l’opinió de la jove de 18 anys, qui diu: “Jo vaig donar suport a la Laura des del minut zero. En un sistema patriarcal és molt més probable, només per estadística, que una dona hagi estat violada. Les denúncies falses són una fal·làcia”.

La presumpció d’innocència

El principi d’innocència és una eina jurídica i penal que estableix la innocència de la persona com a regla. És una garantia consagrada en la Declaració Universal dels Drets Humans i en tractats internacionals sobre drets humans. “Legalment, és violació l’acte d’accedir carnalment per via vaginal, anal o bucal a una persona, sigui emprant la força o la intimidació; per tant, ha de quedar demostrat abans de jutjar ningú”, explica la futura criminòloga. I continua: “Crec que hi ha molts altres actes que també són violació, però la llei no els reconeix com a tal i això és el principal problema de la justícia patriarcal”. 

Com a estudiant de Dret durant dos anys, enalteixo la importància del principi d’innocència en un sistema democràtic i amb separació de poders. Com a periodista, animo a qui us dediqueu a aquesta professió a donar a la víctima la mateixa importància que doneu a aquest principi jurídic. Com a feminista, recordo que, malauradament, qualsevol llei serà suficient per aturar el nostre alliberament.

- Publicitat -

Mecenes de la Nova Cultura

Si creus en un periodisme que analitza l'actualitat sense pressa, nosaltres som la teva revista. Fes-te mecenes de la nova cultura des de només 2€ al mes.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca