Jaume Monzó (La Font d’En Carròs, La Safor) va nàixer l’any 1971. Des de ben menut va mostrar interés per l’ensenyança i la literatura, i és per això que es va llicenciar en Filologia Catalana a la Universitat de València. Entre 2004 i 2010 va ser coordinador del setmanari El Temps i des d’aleshores es dedica a la docència en diversos centres educatius i a l’escriptura.
El particular estil de l’escriptor valencià es caracteritza per utilitzar un mètode transgressor contar una història mitjançant missatges de WhatsApp, Twitter o Facebook. En 2014 ja va publicar En Línia (Ed. Sembra), la primera novel·la on va utilitzar aquest format. Va ser guardonat amb premis com el Premi al Llibre Juvenil Millor Editat, que li va atorgar la Generalitat Valenciana.
Continuant amb aquest estil, en setembre del 2020 va publicar Sense connexió (Ed. Sembra), una novel·la que conta la vida de Carme, una jove que ha de marxar del seu poble i fer vida a la ciutat de València, amb tots els canvis que allò implica.
Carme, la protagonista, deixa arrere la seua antiga vida. La colla d’amigues, la seua parella i l’equip d’handbol es queden al poble mentre ella es troba a la ciutat amb una realitat ben diferent a allò que havia conegut al poble.
Al nou institut, una colla de companyes li fan la vida impossible. Carme viu una autèntica història d’assetjament escolar que, per desgràcia, no és diferent de les que viuen cada dia moltes joves als centres educatius de tot arreu.
Encara que l’assetjament escolar siga la temàtica central de l’obra, Monzó mostra la seua experiència personal als centres educatius i relata algunes de les realitats que afecten els joves com la toxicitat (en relacions de tot tipus), la diversitat sexual, el perill de les xarxes socials, les apostes esportives i la ludopatia, o com, sovint, es culpa a la víctima de l’assetjament per “no ser capaç d’adaptar-se”.
El fet de contar la història mitjançant missatges de WhatsApp i altres xarxes socials ens mostra com, als nostres dies, l’assetjament escolar ja no queda a l’escola. Ara, les noves tecnologies fan que aquest assetjament puga produir-se més enllà dels horaris escolars. Dit açò, cal aclarir que, com diu Monzó “no podem demonitzar les xarxes socials a les escoles i instituts”
A l’obra poden trobar-se referències a Mecanoscrit del segon origen, una distopia publicada en 1974 per Manuel de Pedrolo, un èxit literari i un dels llibres més venuts de la nostra literatura. Igual que els protagonistes de l’obra de Pedrolo, Carme també es planteja com viure el seu particular segon origen al Cap i Casal. A Sense Connexió també apareixen referències als versos de Maria Mercé Marçal o a les lletres de cançons de La Fumiga, El Diluvi o Obrint Pas.