Un dijous de gener del 2021. Es fa estrany tornar a València després d’un mes. Però així és la nova realitat de tots els joves de la Generació Responsable. Hem quedat amb la nova presidenta del Consell Valencià de la Joventut, Cristina Martínez, per xarrar amb ella sobre política, joventut i la qual s’hauria d’haver fet la setmana de Reis però, a causa del col·lapse de sistema sanitari i la falta de mitjans per poder atendre-la, no pogué ser. En l’entrevista, parlem distesament al voltant de la situació del jovent valencià i la tasca del Consell Valencià de la Joventut.
En poques paraules, com et presentaries als joves del País Valencià que no saben qui és Cristina Martínez?
Cristina Martínez és una dona jove de 25 anys concretament. És de Quart de Poblet (l’Horta Oest, València), que durant molts anys ha estat molt interessada en la participació juvenil i, en concret, la capacitat que tenim de fer canvis en el món des de la nostra realitat i, des de fa un mes, la nova presidenta del Consell Valencià de la Joventut (CVJ) , on la nostra tasca és fer d’interlocutors de la joventut valenciana davant de l’Administració i representar i defendre els drets de les persones joves.
Com et vas endinsar en el món de l’associacionisme?
Quan era adolescent i xicoteta i ja no coneixia res de l’associacionisme no estava associada i l’associacionisme va arribar un poc per a canviar-me la meua vida, arran d’haver fet el curs de monitora de temps lliure (Curs MAT) organitzat per l’Institut Valencià de la Joventut (IVAJ), on vaig conèixer què era realment l’associacionisme. Jo vaig fer el curs per motius laborals, és a dir, per a trobar feina alhora que estava compaginant els estudis. Gràcies a aquest curs, vaig conèixer el món de l’associacionisme i vaig conèixer Esplais Valencians, l’entitat d’on provinc. L’associacionisme va despertar dins de mi i va respondre la següent pregunta: “Com podia canviar el món?”.
Tenia moltes inquietuds i moltes ganes de fer coses però no sabia com fer-ho. Després de conèixer Esplais Valencians, on treballem amb xiquetes i xiquets al temps lliure en l’educació en valors, vaig trobar una ferramenta molt potent per a canviar el món. D’Esplais Valencians, passí al Consell de la Joventut de Quart de Poblet, on encara sóc la presidenta, fins arribar al CVJ.
Aquest mes de presidència del CVJ començà a l’assemblea extraordinària realitzada el 13 de desembre de 2020 a l’edifici Veles e Vents de València, que va ser publicitada i restransmesa per les xarxes socials del CVJ i on vam poder veure també molts polítics com Pilar Lima (Podem), Carles Esteve (Compromís) o Jesús Salmerón (Ciutadans). Per tant, què vas fer la mateixa nit que vas ser escollida com a presidenta del CVJ? No valen la foto amb Samantha o la Fúmiga!
Ací tinc dues coses: una que m’agradaria haver fet i una altra que realment vaig fer. El que m’hauria agradat fet, encara que siga estrany, era dormir i descansar perquè totes les setmanes prèvies a l’assemblea les vaig viure amb molt d’estrès. L’estrès es demostrà amb el canvi diari de plans per a poder adaptar l’Assemblea a les noves restriccions sanitàries emeses per la Conselleria de Sanitat i així poder celebrar l’assemblea. Juntament amb açò, la nit abans de l’assemblea no vaig dormir pràcticament res perquè sóc una persona prou nerviosa. Jo volia dormir però, òbviament, no vaig dormir.
El que vam fer és el següent: un cop es va acabar l’assemblea amb l’actuació de Samantha, amb qui em vaig fer una foto, ens vam quedar a sopar tot l’equip tècnic i la Comissió Permanent antiga i la nova al Veles e Vents, respectant totes les mesures de seguretat. Va ser un moment excel·lent per poder reunir-nos dins de l’estranya nova normalitat i poder fer una mena de acomiadament però també benvinguda i un poquet de colla de totes les persones que formem aquesta família de joves, que és el CVJ.
Parlant de l’antiga Comissió Permanent, què penses de la tasca feta per l’anterior Consell i per Pilar Blasco com a presidenta del CVJ?
Sols tinc paraules d’agraïment, un agraïment total, perquè sense la tasca feta per Pilar ara mateix no estaríem ací al Consell. En l’anterior Comissió Permanent, vaig estar de vocal però, dels dos anys que va durar la Comissió Permanent, que vaig estar sols un any i em vaig incorporar tard. Sé de primera mà la gran tasca feta per tota la Comissió Permanent antiga i, en concret, Pilar, que formaven un equip on creiem moltíssim en el projecte. Hem pogut generar o fer d’aquest espai un espai de cooperació de diàleg i de debat, una de les coses que més caracteritza el CVJ Consell Valencià. Però, allò que el fa veritablement únic és que el composem persones de tot arreu on cadascú representa les seues entitats. Això ha sigut possible perquè nosaltres i Pilar hem fet la tasca de convertir aquest espai en el que és ara mateix.
Quines seran les línies del teu mandat al CVJ?
Seran paregudes a les que portava Pilar i l’antiga Permanent per tot l’exposat anteriorment. Hem treballat colze a colze aquest any passat per fomentar unes línies de treball que després pogueren tindre continuïtat amb la meua presidència, així que el que nosaltres com a nova Comissió Permanent ens plantegem per una línia molt continuista i sobretot centrar-nos en la incidència política.
Ara mateix, tots estem veient que venen uns temps molt complicats per a tot el món i, especialment, per a la joventut, el sector demogràfic més afectat per la crisi que ja estem patint. Principalment, ens centrarem en la representació de les persones joves, incidir en que es tinga en compte la seua realitat a l’hora de realitzar unes polítiques de joventut que responen a les nostres necessitats i generar espais de participació, on es done la possibilitat a les persones joves d’alçar la veu i també es fomente l’associacionisme: és la nostra forma de participació perfecta.
Pel que has comentat, a tots els joves ens afecta la crisi econòmica actual i la precarietat inherent a ella, representada amb dades de l’IVAJ explicant el fet que 4 de cada 5 joves menors de 30 anys no puguen emancipar-se, per exemple. Què opines de la situació actual que estem vivint el jovent?
Jo crec que la situació que estem vivint ara és conseqüència també de l’anterior crisi financera i econòmica, ja que les dades de 2015 a 2019 ha mostrat una greu tendència, la precarització de la joventut. La joventut com a col·lectiu ja hem arribat a tindre unes característiques i problemàtiques concretes que ens posen en una situació especial de vulnerabilitat. Això significa que, ja a finals de 2019 els joves ja estàvem dins d’aquesta situació de greu vulnerabilitat. Amb la crisi de la COVID-19, les dades que ens arriben confirmen aquesta tendència.
Pel que havies comentat sobre l’emancipació, aquestes dades encara són més dolentes que les dades de 2019, tot i que és necessari tindre en compte la perspectiva de gènere, que suposa que les dones joves tenen una afectació major que els homes joves. Els contractes que tenim mostren el poc accés que tenim al treball. Quan tenim accés al treball els contractes són precaris, amb condicions pèssimes, fet que provoca la pobresa dins del sector dels joves treballadors.
Aquestes dades exposen la urgència de prendre mesures concretes per a la joventut. Aquestes problemàtiques concretes s’han de visibilitzar, s’han de tindre en compte i s’han de fer mesures i polítiques per a aquestes necessitats en concret i, per això, apostem perquè de manera transversal es treballe en les polítiques de joventut en totes les àrees de la Generalitat i es tinguen en compte en concret aquestes problemàtiques.
Quines propostes faries per millorar la situació dels joves? Em podries posar un exemple de proposta?
En primer lloc, podem dir que la situació de les polítiques de joventut ha millorat molt però això no vol dir que hem millorat tot el que hem de millorar. S’ha de millorar més en l’àmbit de les polítiques de joventut. Nosaltres, per exemple, ens centrem molt en ocupació i en habitatge perquè pensem que és la base que s’ha de solucionar per a desprecaritzar a la joventut. Si la joventut té un treball digne i de qualitat es pot emancipar i començar el seu projecte vital, farà que tinguem més oportunitats de plantejar-se millorar en altres àmbits perquè són dues coses bàsiques.
A l’àrea d’ocupació, el que proposem és continuar realitzant per una part polítiques concretes per a la joventut que responguen a aquestes problemàtiques, com el Programa Jove Oportunitat, dirigit a joves en risc d’exclusió, però també pensem que és molt necessari que es facen polítiques que miren cap a un canvi de model econòmic perquè aquest un model econòmic que tenim ara mateix es beneficia de tindre aquests treballadors precaris que som els joves.
A l’àmbit d’habitatge, una cosa que ja hem aconseguit amb la Vicepresidència 2a és la reserva del 10% del parc públic de vivendes per a les persones joves. Altres línies de treball són el reforç de les ajudes al lloguer per a les persones joves i la creació d’una línia d’ajudes a l’emancipació.
Ja has mantingut algun contacte amb representants polítics a les Corts Valencianes o de la Generalitat Valenciana? Si ha sigut així, com ha sigut les seues mostres d’estima o de felicitació?
Des del CVJ, estem molt agraïts perquè sempre tots els grups parlamentaris i la Generalitat tenen un tracte excel·lent amb nosaltres. Sempre ens escolten i prenen en consideració les nostres propostes.
Quan van fer el canvi de Permanent, vam enviar un correu electrònic a totes les Conselleries, a totes les Direccions Generals i també a tots els grups parlamentaris per avisar que s’anava a fer aquest canvi. Moltes de les persones ja ens han contestat donant-nos ànims i una forta abraçada.
En concret, la setmana pròxima tenim una reunió amb Mónica Oltra, Vicepresidenta 1a del Consell, per a parlar de la coordinació de polítiques de joventut. El president Puig ens va enviar una carta manuscrita per a felicitar-nos el nomenament de la nova Permanent. I també estem en estret contacte amb la Direcció General de Participació per fer un projecte junts al llarg de l’any.
Les noves formes de comunicació que empreu al CVJ (cas dels reels d’Instagram, TikToks o la publicitat institucional del Comando Z) creus que han arribat al vostre públic objectiu?
Jo crec que encara ens queda molt de tasca a fer per arribar a totes les persones joves, ja que arribem al sector de gent entre 20 i 28 anys però jo crec que encara ens queda un estona per arribar a tota la joventut que va dels 12 fins els 20. La nostra entrada a la xarxa social TikTok també respon al fet de poder trencar l’escletxa generacional però encara ens queda camí per recórrer. Amb campanyes com Comando Z, que apel·la directament a aquesta generació Z, també s’utilitza un poc el llenguatge i la forma de comunicar se d’aquesta aquesta generació de joves entre 12 i 20 anys.