No hi ha cap mena de dubte que Donald Trump serà un dels protagonistes de la història nord-americana. La seva victòria el 2016, sorprenent arreu del món, va ser l’inici de quatre anys on cada vegada més la societat estatunidenca s’ha anat polaritzant. Però han estat sobretot els tres últims mesos de la seva presidència els que, a parer meu, han solidificat una divisió al país molt més enllà de diferències polítiques. Trump ha aconseguit dividir la societat americana entre aquells ciutadans que confien en les institucions democràtiques i aquells que no.
Abans de les eleccions del 2016, Trump ja havia advertit que si les perdia era perquè hi havia hagut frau, discurs que va reiterar quatre anys més tard. Així es va plantar la llavor de la desconfiança en el sistema electoral.
La nit del passat 3 de novembre, sense que s’hagués acabat de comptar el vot a tots els estats clau, el president es va declarar guanyador demanant que es deixessin de comptar vots. Aquestes paraules van motivar a milers dels seus votants arreu del país a personar-se a les seus electorals per demanar que s’aturés el recompte. Ni tan sols la projecció de Joe Biden com a guanyador després d’intensos dies de recompte va influir en el discurs de Trump de “hem guanyat les eleccions”, que el va dur als tribunals.
Mentre Trump i el seu equip parlaven amb els mitjans de comunicació dient que tenien proves que hi havia hagut frau, els tribunals anaven fallant en contra seva per manca d’evidències. Mentre el president deia que no s’havia permès la presència d’observadors electorals a Pennsilvania, el seu advocat admetia davant del jutge que hi havia hagut un “nombre no igual a zero” d’observadors electorals en el recompte. És a dir, mentre l’equip legal de Trump feia el ridícul davant dels tribunals, Trump seguia mantenint un discurs de guanyador, encara que jutges que ell mateix havia nomenat, fallessin en contra seva. D’aquesta manera el president no només va sembrar la desconfiança per part d’una majoria dels seus seguidors en el propi sistema electoral, sinó també en el judicial.
Després del fracàs que va suposar portar aquestes eleccions als tribunals, Trump va recórrer a trucar al secretari d’estat de Geòrgia, un dels estats clau, per demanar-li que trobés 11.780 vots, un més dels vots que va obtenir Biden, per així guanyar l’estat, i suggerint que si no ho feia podria haver-hi conseqüències penals. Evidentment, això, a part de ser moralment reprovable, és una conducta potencialment delictiva. Però, Trump va seguir amb el discurs, fins a demanar-li al vicepresident que no certifiqués la victòria de Biden el 6 de gener, quan arribaven els vots electorals al Congrés. El vicepresident Mike Pence, no va accedir a aquesta demanda ja que contravenia la Constitució i així ho va comunicar hores abans que comencés el procés de certificació.
Després de fer-se públic el comunicat del vicepresident, Trump, en una mobilització a Washington D.C., després d’un discurs on no havia parat de reiterar aquesta idea que el sistema estava en contra seva i que havia guanyat les eleccions, va animar als seus seguidors a anar al capitoli per donar suport i convèncer a senadors i representats republicans a que votessin en contra de la certificació dels resultats de les eleccions. La manifestació, que fins aquell moment havia estat pacífica, es va transformar en un intent de cop d’estat quan centenars de seguidors trumpistes, alimentats per la mentida que el seu president havia guanyat les eleccions, van entrar al Capitoli per impedir violentament la certificació dels resultats.
Trump es va negar a desplegar la guarda nacional immediatament després de l’atac i va trigar hores a fer un comunicat, en el qual seguia mantenint que havia guanyat les eleccions. De tot pregat sorgeixen molts interrogants legals: és probable que molts dels individus que van entrar al capitoli s’enfrontin a llargues penes de presó per delictes de terrorisme, tal com han expressat Joe Biden i Kamala Harris els últims dies. Però que passarà amb tots aquells que van alimentar la mentida que Trump havia guanyat les eleccions? Mentre Donald Trump sigui president seguirà tenint capacitat per indultar, no només als seus amics, sinó també a ell mateix. Per tant, és possible que si no es fa un impeachment o s’invoca la vint-i-cinquena esmena de la Constitució (incapacitació del president per motius de salut), Trump acabi el seu mandat i torni a casa seva com si mai hagués passat res.
El llegat del quaranta-cinquè president dels Estats Units és el d’un que ha aconseguit convèncer a més de la meitat dels seus seguidors que el sistema electoral, el poder judicial, la constitució, i pràcticament totes les institucions del país estan en contra seva. El seu successor Joe Biden no només haurà de governar un país dividit entre republicans i demòcrates, sinó que també haurà de governar un país on pràcticament un quart de la població no confia en les regles del joc. Quina pot ser l’esperança de vida democràtica d’un estat on els seus habitants no respecten les seves institucions?