Manifestació del 8 de març. Dia Internacional de la Dona. Els carrers plens de gent amb milers de dones reivindicant els seus drets i protestant contra la violència masclista. Molts homes acompanyant-les i mostrant la seva desaprovació contra el patriarcat. Cartells i samarretes amb lemes feministes, símbols de la dona pintats a tot arreu, cançons sonant que enalteixen a les fèmines… Una societat súper feminista, quin orgull. Una realitat que fa només una dècada semblava pràcticament impossible, ja que en aquells moments ser feminista era ser objecte de burla, desaprovació i, sobretot, de ser titllada d’histèrica; les anomenades “feminazis”.

No obstant això, uns anys després, la realitat és molt diferent. Ara tothom és feminista, la qual cosa em fa pensar en dues coses: O en deu anys hem evolucionat el que no hem fet en tota la història de la humanitat o ens estan intentant vendre que qualsevol pot ser feminista. Per què si gairebé tots som feministes, quin sentit tindria que continués existint el feminisme?

Per què si gairebé tots som feministes, quin sentit tindria que continués existint el feminisme?

Conceptualitzar malament és polititzar malament. I això està passant. Avui dia tot és feminisme i qualsevol que consideri oportú anomenar-se feminista ho és, la qual cosa genera una destrucció del moviment i una pèrdua dels principals valors d’aquest: com que qualsevol cosa és feminisme, ja res ho és. Ja no val de res autodenominar-se feminista perquè ha passat a ser una obligació a l’ordre del dia. Perquè clar, anar a les manifestacions del 8 de març a cantar cançons i dir que vols la igualtat ja és motiu suficient per a ser-ho i així puc indicar en la bio d’Instagram i Twitter que sóc “feminista” que queda molt bé i sento que estic arreglant el món.

Avui dia tot és feminisme i qualsevol que consideri oportú anomenar-se feminista ho és, la qual cosa genera una destrucció del moviment i una pèrdua dels principals valors d’aquest.

No vull explicar per què els homes no poden ser feministes perquè el propòsit d’aquest article no se centra en aquest aspecte, simplement remarcaré per què el feminisme radical no és per a homes a través d’aquesta frase: “si tots, totes i totis lluitem contra l’opressor, llavors, qui és l’opressor?”

Centrant-me en el paper de les dones dins del feminisme radical considero que no totes les dones que es denominen feministes són dignes d’apropiar-se d’aquesta etiqueta. I dir això no és repartir “carnets feministes”, però és que hi ha certs plantejaments que presenten algunes dones que són clarament aliens a l’òptica feminista. El feminisme té una base teòrica que per a poder ser portada a la pràctica ha de ser entesa i apresa, i això requereix esforç, temps i un sacrifici necessari que no totes practiquem.

Hi ha certs plantejaments que presenten algunes dones que són clarament aliens a l’òptica feminista.

És usual escoltar actualment diferents definicions de feminisme i frases d’aquest estil: “Per a mi feminisme vol dir…”. Us imagineu a algú dient que per a ella el veganisme vol dir una cosa i per a una altra persona, vol dir quelcom totalment diferent? O definir el masclisme basant-se en el que cadascú creu? Perquè igual de ridícul és escoltar definicions de feminisme allunyades d’un pensament abolicionista i radical, però en aquest cas està legitimat. La pregunta és, i per què?

Us imagineu a algú dient que per a ella el veganisme vol dir una cosa i per a una altra persona, vol dir quelcom totalment diferent?

Un dels problemes als quals som exposades les dones, per ser víctimes d’un sistema patriarcal, és aquesta necessitat constant d’educar a la gent del nostre voltant. Com si fos la nostra obligació fer de mares dels altres. I potser això ens ha portat a intentar sumar a més gent al moviment feminista quan el millor que podem fer és només avançar nosaltres i no gastar temps en qui no vol veure la realitat.

Durant molt de temps vaig dedicar la meva energia a intentar canviar el pensament masclista dels homes del meu voltant, creient així que l’anava a aconseguir i que estava fent un bé com a feminista. Amb el pas del temps m’he adonat que l’acte més feminista que pots fer és simplement allunyar-te d’ells. Perquè no podem canviar la perspectiva de qui et mira des de dalt i no vol baixar. Els homes mai seran els nostres aliats perquè ells són el patriarcat.

No hem de lluitar per canviar l’opinió de la gent, qui no vulgui ser part del moviment que es quedi fora que no la necessitem.

En relació a les dones crec que també ha estat una equivocació intentar sumar de manera incansable a moltes dones en el moviment, perquè si hem de convèncer-les de la necessitat del feminisme en la societat, alguna cosa va malament. No hem de lluitar per canviar l’opinió de la gent, qui no vulgui ser part del moviment que es quedi fora que no la necessitem. Perquè sinó, el que ocorre és el que està passant avui dia, que gairebé totes som “feministes” però amb pensaments diferents, la qual cosa crea diverses corrents feministes que mai haurien d’haver-se creat, o almenys no amb el nom de “feminisme”. Perquè feminisme només hi ha un, i cerca l’alliberament de la dona. Per tant, és abolicionista de tot el que ens oprimeix i està allunyat de tota ideologia neoliberal que anteposi decisions individuals a col·lectives.

Gairebé totes som “feministes” però amb pensaments diferents, la qual cosa crea diverses corrents feministes que mai haurien d’haver-se creat.

No perdeu el temps tractant de debatre i canviar la manera de pensar dels altres. Dediqueu aquesta despesa d’energia a invertir-la en vosaltres mateixes i a millorar la vostra consciència feminista. Convertim els valors que defensem en un exemple a seguir, per a aquella que vulgui fer-ho, i no en una obligació moral que acabarà causant la nostra fi com a moviment. Perquè no qualsevol pot ser feminista si no sap, ni tan sols, què és el feminisme.