Què pensa Ramon Cotarelo?

El llibre Ramon Cotarelo. Vivències i creences (Llibres del Segle), aparegut no fa gaire, vol ser una àmplia exposició de l’ideari d’aquest intel·lectual, un dels més rellevants del panorama europeu actual. L’obra va sorgir d’un seguit de converses que vam poder mantenir tots dos al llarg de l’any 2019 i principis del 2020. Va ser una experiència molt enriquidora, tant en l’aspecte humà com en l’intel·lectual. De fet, la idea de dedicar-li un volum va sorgir ja el juliol de 2016, quan el vaig conèixer en una conferència que feu a Figueres a favor del dret a decidir, que va ser organitzada per l’ANC i que em va tocar de presentar. La seva intervenció ens va deixar a tots bocabadats per la seva concisió i lucidesa. Havia publicat feia poc La desnacionalización de España (2015) i ens va fer cinc cèntims de les idees principals que va defensar-hi. Es tractava d’un repàs crític de la història d’Espanya per tal d’entendre el perquè de l’actitud intransigent davant de la petició catalana de fer un referèndum d’autodeterminació. En aquell acte, li vaig preguntar si una hipotètica independència de Catalunya no serviria precisament de revulsiu per tal que Espanya es convertís en un estat plenament democràtic. I la seva resposta va ser que pensava que no, ja que històricament Espanya sempre havia reaccionat amb un tancament i amb una opció de caràcter autoritari davant de reptes d’aquesta magnitud. Ho va ensopegar de ple.

El compromís de Cotarelo envers l’alliberament català no s’ha limitat, però, a una mera defensa en l’àmbit teòric i prou, sinó que s’ha implicat personalment en el procés de lluita per la independència, com un català més, fins al punt de venir a viure aquí amb la seva companya Cèlia i llurs fills Hèctor i Ramon, i d’assumir el català com a llengua pròpia d’expressió pública. Una actitud així és d’una coherència absoluta i cal valorar-la com a tal. Ha estat l’únic intel·lectual espanyol de la seva categoria que ha arribat a fer un pas així, cosa que li ha valgut uns quants atacs furibunds. Crec que avui encarna la figura de l’intel·lectual compromès que no dubta a criticar tot allò que considera que s’ha de denunciar. La seva actitud punyent actualitza la pregunta que va fer un altre pensador, fa una colla de segles, Diògenes de Sirope (391 a.n.e. – 323 a.n.e.): “de què serveix un filòsof que no fereix els sentiments de ningú?”. I és que el pensament de debò ha de ser crític per naturalesa, peti qui peti i caigui qui caigui.

Aquest volum sobre les seves idees i vivències parteix precisament de la seva opció vital de venir a viure, pensar i lluitar a Catalunya, per seguir amb una consideració sobre Espanya i sobre les limitacions, ara cada cop més evidents, de la transició postfranquista. Naturalment hi ha tota una part dedicada a la lluita per la independència, on es tracten qüestions com per què aquest procés d’alliberament és una revolució, el paper que pot tenir-hi la burgesia independentista o si Catalunya és o no una colònia. Així mateix, en el llibre, es planteja la viabilitat d’establir una nova teoria emancipadora, els grans canvis ideològics dels darrers temps, què queda del marxisme, perquè el feminisme és una revolució o el gran paper polític d’internet i de les potencialitats del que ara s’anomenen les “multituds intel·ligents” (formada per aquella gent que, gràcies al ciberespai, tenen accés a l’àgora pública i tenen capacitat de coordinar llur acció per assolir tota mena d’objectius). Val a dir que en aquest apartat hi té un protagonisme especial el seu projecte d’escriure un llibre a partir de la trajectòria de dones que troba especialment rellevants i admirables. Ja en té vuit d’escollides i ens explica detalladament el perquè. Són: Charlotte Perkins Gilman, Rosa Luxemburg, Isadora Duncan, Leni Rifenstahl, Ayn Rand, Virgina Woolf, Lou Andreas-Salomé i Simone de Beauvoir.

La part final és dedicada a la pandèmia i als possibles canvis d’odre social i polític que pot comportar, ja que l’epidèmia de covid-19 esclatà precisament en els moments finals de redacció de l’obra, que afortunadament vam poder culminar gràcies al teletreball, confinats cadascú a casa seu.

Al marge de les temàtiques apuntades, hi apareix també la seva faceta més personal, fins arribar a aspectes més íntims que ens ajuden a entendre les seves posicions i actituds. No en va, la intenció de l’obra és precisament que serveixi d’incentiu per aprofundir en el coneixement de la seva figura i producció intel·lectual.

- Publicitat -

Mecenes de la Nova Cultura

Si creus en un periodisme que analitza l'actualitat sense pressa, nosaltres som la teva revista. Fes-te mecenes de la nova cultura des de només 2€ al mes.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca