Els mems són cultura i contextualitzen l’art

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

Irreverent, arriscada, radicalment contemporània…Una exposició retrospectiva sobre un col·lectiu artístic pot ser l’ocasió perfecta per a posar la seua tasca en context, però també per obrir la possibilitat de que este siga estudiat, que s’investigue sobre ell i les accions que ha generat. Perquè podem arribar a conéixer altres perspectives, inclús a necessitar saber-ne més sobre els seus membres, molt més. A més a més, podem descobrir millor a quins artistes posteriors o coetanis ha pogut influir.

Este és el cas de la mostra dedicada al Grup de Reüll, col·lectiu de la Marina Alta amb tres dècades de trajectòria, comissariada per Rafa Tormo al Centre del Carme Cultura Contemporània de València (CCCC), i que continuarà fins el 21 de febrer. El projecte de Tormo va ser seleccionat en la convocatòria Trajectòries del Consorci de Museus i revisa com l’art fet dins de la perifèria s’ha anat transformant al temps que es transformava el seu context polític, econòmic, sociocultural i artístic. Una tasca gens fàcil i que posa el protagonisme de la sala expositiva en el context artístic i la documentació, més que en obres concretes que representen cadascuna de les etapes del col·lectiu. Esta és una original forma d’abordar el treball d’un grup de què també Tormo forma part.

Vistes de l'exposició
Vista parcial de l’exposició / Grup de Reüll.

El col·lectiu va nàixer el 1990 amb l’objectiu d’incloure a la Marina Alta en el circuit internacional d’art contemporani, agitant les ments dels espectadors i impulsant el coneixement interdisciplinari. En este sentit, Josep Ginestar, Pepe Miralles, Isabel Tejeda i Tomás Ruíz van començar a treballar en la creació d’una sèrie d’estructures de promoció, gestió i producció artística inexistents fins el moment, gestionades amb un caràcter innovador i avantguardista.

Intervencions en espais públics, cicles de conferències, crides a l’acció des dels centres urbans de Xàbia, Dénia, Benissa, Pedreguer o Jesús Pobre van destacar i van generar comunitat. Els integrants del grup van posicionar-lo des de les expectatives generades amb la Transició a la fi dels 70 i els 80, fins una institucionalització creixent de la cultura. El seu esperit crític sobre la mercantilització de l’art, entre d’altres, van marcar tres dècades.

Durant 2018 l’Ajuntament de Dénia va acollir un cicle d’interessants conferències entorn al col·lectiu, presentades pel seu regidor de Cultura, Rafa Carrió, el president del Grup De Reüll, Josep Ginestar, i la vicepresidenta, Anna Perles. De Reüll, “el grup plàstic degà del País Valencià”, en paraules de Ginestar durant aquell esdeveniment, també va posar en marxa la gestió d’un espai plàstic contemporani, la Sala Lambert de Xàbia, “que fou paradigmàtica dins de l’art contemporani del País Valencià”, i on van exposar artistes amb una important projecció nacional i internacional.

Ara, els espais físics s’hibriden amb allò virtual i això ho podem experimentar en l’exposició. En una de les seccions de la sala principal del museu es troba una selecció de Mems de Kalebarraka (#ElsMemesSonCultura, 2012-2020), que reivindica el fenomen del mem d’internet, és a dir, la imatge sarcàstica o satírica difosa de forma viral, com un mecanisme d’evolució cultural. Estem davant d’una forma d’expressió que es troba viva, en constant canvi, de la que qualsevol s’apropia i la fa seua per afegir humor al concepte o la idea que es desitja transmetre. De vegades al límit del mal gust, d’altres molt  intel·ligentment.

Es tracta d’un recurs relativament recent, que ha trobat durant la pandèmia el seu lloc, expandint-se per a comunicar molt amb ben poc, en els nostres períodes d’aïllament o confinament. Sorprén perquè hui en dia els mems s’han convertit en una constant però resulta insòlit topar-se amb ells en un museu. Els intercanviem via WhatsApp, Messenger, Email o xarxes socials com Facebook, Instagram i Twitter. Sens dubte són el vehicle per a canalitzar gran part de les crítiques a la política i al sistema capitalista neoliberal. De fet, els memss són cultura.

Vista d’una part de l’exposició / Grup de Reüll.

Servint-se de materials tèxtils, la instal·lació d’obres de La Errería (House of Bent) intenta conscienciar sobre ecologia, gènere i una estimulant forma d’entendre l’art com a compromís social. Graham Bell Tornado y Anna Maria Staiano formen el duo perfecte per invertir rols i trencar estereotips tal com s’aprecia en la part de l’exposició on s’ubiquen les seues obres.

Les creacions col·lectives que el comissari posa en diàleg amb la història del Grup de Reüll comprenen molt diverses temàtiques. Es corresponen amb artistes de diferents procedències i incentiven a l’espectador, si bé costa identificar quins artistes formen part del grup homenatjat i quins no (els qui compten com a contextualització). En tot cas, els nexes estan ací i en alguns casos fins i tot hi ha hagut col·laboració entre col·lectius diferents, de diverses tradicions i procedències.

Concloem que l’exposició fomenta el coneixement en xarxa i l’intercanvi entre col·lectius per a reconéixer el potencial de transformació social que té l’art contemporani fet amb coratge. Ganes de més Grup de Reüll, de conéixer el que estan creant els seus membres, de visitar una vegada i una altra l’exposició per comprendre i teixir noves xarxes, desitjant llarga vida al col·lectiu.

Marisol Salanova
Marisol Salanovahttp://www.marisolsalanova.net
Marisol Salanova (València, 1982) és crítica d'art i comissària d'exposicions. Llicenciada en Filosofia, va obtindre el Màster en Producció Artística de la UPV especialitzada en art i tecnologia. Exerceix la docència en el grau superior de disseny de moda.