Dones que fan coses
L’Anna Prats és periodista i activista feminista. La seva trajectòria a les xarxes socials ens permet aprendre, reflexionar i concebre conceptes teòrics a partir d’una base consolidada i molt ben treballada. Entrevistar-la en el marc del lesbianisme em semblava un deure essencial i un privilegi a considerar. L’Anna es defineix com una dona nascuda de dona. I en segon lloc, com una dona identificada amb les dones, cosa que la converteix en feminista radical lesbiana. “Crec que les etiquetes són limitants i castradores si les penses com a identitats fruit de la cultura dels homes, perquè està clar que no som la nostra opressió i no som la fantasia masculina que han dit que som les dones”, arranca l’Anna. Continueu llegint-la?
Hola Anna, benvinguda. Com definiries el lesbianisme polític?
El lesbianisme polític és un concepte que van desenvolupar les lesbianes feministes radicals d’Anglaterra. Seguint la màxima que “allò personal és polític” van concebre l’existència lesbiana com una posició política de resistència al patriarcat, ja que les dones lesbianes s’han rebel·lat contra el rol sexual que la cultura dels homes els ha imposat, el que els diu que han d’enamorar-se d’un home, casar-se, formar una família, tenir un model de sexualitat coital masculina… A mi em sembla un concepte redundant, perquè crec que tota classe d’existència lesbiana, tingui més o menys consciència feminista, és política. Actualment, gràcies al treball de difusió de moltes lesbianes, moltes dones que fins ara s’havien concebut com a heterosexuals estan començant a comprendre que l’heterosexualitat és una institució del patriarcat construïda socialment.
“L’heterosexualitat és una institució del patriarcat construïda socialment”
Transformar el lesbianisme en una pràctica política implica deixar de considerar-lo una pràctica sexual?
El problema de concebre l’existència lesbiana únicament com una pràctica sexual és seguir en les lògiques patriarcals on la sexualitat és el centre de tot perquè és a través de la sexualitat (masculina) que es materialitza la nostra opressió. Per a mi, i per a moltes altres dones, l’existència lesbiana implica posar totes les nostres energies en les dones, personals, polítiques, emocionals i sexuals. Això implica tota una revolució femenina del que entenem per relacions i del que entenem per sexualitat.
Afirmaries que el pas definitiu per enderrocar el patriarcat és lluitar contra l’heterosexualitat obligatòria?
Per entendre el concepte d’heterosexualitat obligatòria, hem de tenir en compte que no fa referència (únicament) a l’acte sexual coital o a l’atracció sexual, sinó que va molt més enllà. Sense heterosexualitat obligatòria no hi ha patriarcat ni capitalisme. La nostra societat necessita el treball reproductiu no remunerat i de cures que fan de forma molt majoritària les dones, necessari perquè es pugui donar la part productiva en el nostre sistema econòmic. Això només es pot donar en una societat organitzada d’acord amb l’heterosexualitat obligatòria. Sense heterosexualitat obligatòria entendríem que l’existència lesbiana és part de la nostra experiència en el nostre cos sexuat de dona, i que aquesta és un contínuum, com diria Adrienne Rich, en la nostra història.
“Sense heterosexualitat obligatòria entendríem que l’existència lesbiana és part de la nostra experiència en el nostre cos sexuat de dona”
Una dona bisexual formaria part del lesbianisme polític?
No es tractaria de formar part o no, perquè no s’entén el feminisme des d’un punt de vista identitari, sinó des d’una praxi política. Una dona que s’autoidentifica bisexual, segueix utilitzant les etiquetes i les formes de definir-se del patriarcat, i en la seva praxi política segueix dedicant energies i deixant entrar els homes a la seva vida personal/política, i per tant no aplica l’anàlisi feminista radical lèsbic. Se segueix concebent d’acord amb les etiquetes dels homes, i per a mi segueix sent una forma més d’heterosexualitat obligatòria i una etiqueta molt més segura que la de lesbiana.
“No es concebeix el feminisme des d’un punt de vista identitari, sinó des d’una praxi política”
Quina és la postura del lesbianisme polític pel que fa a la participació dels homes en el moviment feminista o l’educació feminista dirigida a ells?
El feminisme lèsbic se n’adona que no hi ha diferència entre la teoria i la praxi, i porta a la praxi les anàlisis feministes radicals. Elles deixen clar que cap institució del patriarcat és reformable, i que el nostre objectiu hauria de ser la nostra llibertat, i no tractar de fer més habitables els espais d’opressió. Seguir creient que s’ha de reformar els homes per poder ser nosaltres lliures és seguir en una relació de dependència cap a ells.
“El nostre objectiu hauria de ser la nostra llibertat, i no tractar de fer més habitables els espais d’opressió”
És el matrimoni heterosexual un contracte patriarcal que perjudica les dones? Per què des del moviment feminista no es parla mai (o es parla poc) de l’abolició del matrimoni?
Per descomptat. El matrimoni és una de les institucions fonamentals del patriarcat per seguir subordinant-nos. El que ha passat és, des del meu punt de vista, que la narrativa hegemònica de què en el nostre país hi ha igualtat formal, per una banda; i per altra, la romanització del matrimoni i l’aprovació de lleis del “matrimoni igualitari” ha acabat per fer creure a moltes dones que el matrimoni és una celebració de l’amor per la parella, en lloc de veure la trampa patriarcal darrere d’aquesta narrativa. És fàcil posicionar-se contra una realitat que no es pateix, veure que efectivament la prostitució és opressiva, però no és tan fàcil veure-ho en les institucions patriarcals que una habita, com és el matrimoni o la parella heterosexual, quan el matrimoni i la prostitució són distintes cares d’una mateixa moneda.
“El matrimoni i la prostitució són distintes cares d’una mateixa moneda”
Anna, fa temps que Twitter va tornar a cancel·lar el teu compte. Tenint en consideració que cuidar-se també és un acte feminista, diries que val la pena invertir temps en el debat virtual?
Diria que una ha de saber com i en què vol enfocar les seves energies, i quan estàs més activa a xarxes socials penses que no et passarà factura personal i la realitat és que sí que et passa. Crec que les xarxes serveixen molt bé com a eina de difusió, però res més. El feminisme ha d’existir fora d’elles, en relació i en construcció amb les dones del teu entorn.