Què tenen a veure Steve Jobs i Wangari Maathai? Jo, a simple vista, hauria dit que absolutament res; ell era un home blanc, ella una dona negra. Ell va posar la llavor de la majoria dels nostres mòbils i ordinadors, ella va posar la llavor de més de trenta milions d’arbres plantats en terres africanes. Això sí, tant un com l’altra van morir l’any 2011 després d’haver obtingut reconeixement mundial.
Jo m’he trobat les seves idees dintre els llibres d’Akiara books, que, des de l’any passat, edita i publica discursos de persones influents en versió original i traduïts al català. I, per si era poc, unes il·lustracions inspiradores s’afegeixen a la festa.
Vaig començar per l’Steve Jobs, referent del món empresarial i de la tecnologia de Silicon Valley, i, de fet, culpable que a la meva butxaca hi visqui un Iphone 6. Explica a un grup d’universitaris i universitàries la seva trajectòria vital i ens deixa a totes amb la boca badada; comiats, errors, malaltia, pèrdua… un seguici de canvis vitals que donen grans lliçons. La Wangari Maathai, en canvi, transmet un discurs molt més alegre i optimista en guanyar el premi Nobel de la pau l’any 2004. Ella va iniciar el projecte Green Belt Movement amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les ciutadanes de Kenya a través de la plantació massiva d’arbres. Les seves paraules ens condueixen per misèria i ecologia, però són com un bri d’esperança i, evidentment, també una lliçó de vida. Així que ja hem trobat el primer punt en comú entre Jobs i Maathai; a través de la seva experiència vital ens donen idees per la nostra.
Resulta fàcil, també, trobar-hi diferències. La cultura empresarial occidental d’Steve Jobs el fa ser individualista, explicar amb ego la seva biografia i extreure’n consells morals per a la gent jove. En canvi, les arrels africanes de Wangari Maathai la fan ser un ésser preocupat per la comunitat, amb uns objectius per al bé comú que passen per les cures i per l’emancipació del col·lectiu de dones negres. Enfrontem individualisme amb altruisme i, com a conseqüència, cultura occidental amb cultura africana. Ens ho podem prendre com una rivalitat o mirar-ho des de l’aprenentatge; quantes coses podríem aprendre dels mecanismes socials d’un altre continent?
Què tenen en comú Wangari Maathai i Steve Jobs? No només el plantejament d’un model a seguir, sinó l’esperit crític que necessitem per prendre un lloc en el món: Maathai es mostra crítica amb el poder i els sistemes polítics que no deixen lloc a la cura de la Terra o a la identitat cultural de les ciutadanes. Això és la mar d’important si tenim en compte que estem parlant d’una dona que, a través de l’activisme, va començar plantant arbres i va acabar fomentant la cultura de la pau tot enriquint la seva comunitat, a través de la natura i l’enfortiment de les xarxes afectives i els moviments socials. És crítica amb la manca de desenvolupament causada per la poca justícia econòmica o la falta d’integritat ecològica i posa la mirada en el sistema polític així com la posa en les persones joves:
Sou un regal per a les vostres comunitats i per al món.
Sou la nostra esperança i el nostre futur.
Steve Jobs no s’allunya gens d’aquesta perspectiva optimista respecte la joventut quan aconsella al seu públic “stay hungry, stay foolish” (seguiu amb gana, seguiu amb rauxa, tal com ho tradueix Jordi Pigem); i s’atansa a la perspectiva crítica de Maathai des de la seva posició individual, tot fent referència a la necessitat de creure en nosaltres mateixes i no caure en els paranys de la vida. Qualsevol esdeveniment, bo o dolent, pot ser un impuls de la nostra creativitat que ens faci volar més amunt.
El tercer punt de trobada entre Maathai i Jobs és l’anhel de llibertat: Jobs parla d’una llibertat molt més individual mentre que la guanyadora del Nobel fa referència a un sentiment de llibertat col·lectiva, però ambdós basen la seva recerca en l’esforç i la creació de noves oportunitats que facilitin un entorn millor i més fàcil. La clau? La creativitat. El seu poder és molt més gran que qualsevol altre i així és com Wangari Maathai i Steve Jobs han arribat a fer aquests discursos plens de bones idees, treballant el seu vessant més creatiu davant les adversitats i creant nous models de desenvolupament.
Si encara heu de fer la carta als reis, jo ho tindria molt clar; no hi ha res com posar-se al llit amb un discurs inspirador i ple d’ànims i confiança, que ens fa creure de nou en el món i tenir ganes de buscar altres vies per canviar-lo i millorar la nostra vida.
Imatge de portada: il·lustració d’Ana Suárez del discurs de Severn Cullis-Suzuki
