Emma Tomàs: “Els joves ens adaptem millor als canvis perquè hem entrat al sector en un moment de crisi”

Qui hauria dit en gener que mai un any es faria tan llarg com el que quasi acaba. Un temps que ha suposat molts canvis, canvis que segurament han escapat a pocs éssers humans. Però, com sempre es diu, tot s’acaba i els dies segueixen passant. Una tempesta que, com quasi totes, ha acabat arrossegant a la professió periodística. Ni els titulars a mitjanit, ni el compte de contagis ni les entrevistes per meet han aconseguit paralitzar el desmantellament que s’ha produït a la premsa valenciana a les últimes setmanes. Així, a unes hores de la concentració convocada per la Unió de Periodistes en defensa dels llocs de treball, ens reunim amb Emma Tomàs per parlar de periodisme, cultura i el futur a una cafeteria de València.

Emma Tomàs és un reflex de la nova generació de periodistes, crescuda amb els inicis de la digitalització, conscient de la precarietat i molt vinculada a les noves plataformes. És la presentadora d’un conegut programa de YouTube, Diàlegs, on entrevista a diferents actors del món de la cultura, així com a alguns polítics. La pandèmia va canviar durant algunes setmanes el format dels seus vídeos, per la qual cosa la presentadora va decidir començar a fer videotrucades: “Se’m va ocórrer fer #DiàlegsConfinats, però sempre queda un resultat més gelat, no tens el contacte amb la persona a la qual entrevistes i hi ha menys qualitat d’imatge”.

La periodista afirma que prefereix el format convencional, però també creu que és una “qüestió d’adaptar-se o morir”. Alguns dels protagonistes de les seues entrevistes a distància van ser Pablo Molinero, Gloria March o María Such. “T’ajuda a arribar a gent que viu lluny i amb els qui presencialment no haguera pogut parlar com, per exemple, els actors protagonistes de La Mort de Guillem“, defensa. Moltes televisions s’han adaptat també a aquests canvis, encara que la periodista pensa que no és el seu format predilecte: “Rebutge prou fer entrevistes no presencials, perquè som un equip de quatre persones i tenen ganes d’eixir al carrer. Potser mentre dure la pandèmia seguim fent, però jo remarque molt la diferència de qualitat”.

La digitalització de la premsa ha sigut un camí difícil de recórrer per a molts periodistes, i potser el confinament ha sigut una espenta en aquest sentit, moment on s’han observat experimentacions amb directes polítics en Twitch o una utilització més intensa d’Instagram TV. “Per als periodistes tradicionals és difícil, perquè a nosaltres ens ha aplegat tot de sobte, i ells estaven acostumats a treballar amb les últimes hores que arribaven al periòdic. Ara Twitter lleva moltes exclusives a la premsa, però s’ha de tindre en compte que les xarxes són una font de fake news”, reflexiona Emma Tomàs.

- Publicitat -

Encara que moltes professions han aconseguit adaptar-se a les noves tecnologies, el periodisme sofreix d’una doble crisi arrossegada des de fa anys, que a la mínima es troba en perill: “És com la cultura, una professió que sempre està en crisi, on es fan acomiadaments tots els anys hi haja crisi o no. Jo vaig acabar la carrera en 2013, quan va tancar Canal 9, i els primers anys van ser de treballar gratis, i quasi dient-me que donara gràcies per poder fer-ho”, conta. Segons l’informe La transició digital i econòmica dels mitjans valencians escrit per Marta Navarro, molts mitjans estan apostant per realitzar actes, concerts o desdejunis per tal d’aconseguir finançament, un finançament que no acaben de trobar ni en les subscripcions ni en la publicitat.


Els joves es troben en un moment d’inflexió, on la capacitat d’adaptació i novetats ha d’aconseguir canviar l’escenari. “Crec que s’haurien de reinventar, perquè quan arriba un rival potent has d’adaptar-te perquè no et lleve el terreny”, comenta en referència a les noves plataformes, que acaben llevant audiència a la televisió, lloc on Emma Tomàs també ha treballat i ho continua fent. “Jo consumisc tant mitjans tradicionals com nous, i per això no ho veig tant com un conflicte”, sentencia.

Encara així, a voltes no existeix un coneixement real de la capacitat de difusió de les noves tecnologies, en moltes ocasions, més potents que els mitjans tradicionals, però també més apartats. Així li va ocórrer a la periodista, quan va preparar una entrevista per al guitarrista d’Izal en el Music Port Fest, també valencià: “Al principi em van dir que sí, però quan vaig aplegar van canviar d’idea, i vaig entendre que era perquè es tractava d’un canal de YouTube i, com a tal, un mitjà més minoritari”. “Encara desprestigiem un poc a les plataformes diferents“, lamenta.

Emma Tomàs ha destacat quatre idees fonamentals del que pot aportar la nova generació a l’ecosistema mediàtic: “Crec que aportem frescor, perquè ens adaptem millor als canvis. També adaptació, perquè hem entrat al món professional en un moment de crisi, tant la de 2008 com la d’ara”. Confessa que aquesta capacitat d’adaptació s’ha incrementat durant 2020, a conseqüència de la pandèmia, perquè “es valora més en els moments difícils”. També afegeix la “creativitat” dels joves i la seua habilitat “transmèdia”, al saber comunicar a través de diferents mitjans. Així, el famós “periodista-orquestra” del segle XXI ho és pel seu ús de les xarxes.

Emma Tomàs conviu en les dues parts de l’escenari, per una banda, amb Diàlegs i, per altra, treballant al programa À Córrer d’À punt. Un lloc que, com comenta, li ha donat l’oportunitat de fer el que més li agrada. Encara que també ha tingut els seus problemes: À Córrer va començar uns dies abans del confinament, motiu pel qual va haver de fer tots els programes des de casa. “Van ser dies de reinventar-se i no saber el que passarà”, confessa. Encara que assegura que després de tants mesos s’ha acostumat a treballar des de casa i li costaria tornar a les oficines. Per a ella no ha estat un any malament, almenys laboralment, i se sent agraïda d’haver pogut entrar a formar part de la plantilla del mitjà, que descriu com una “llum al final del túnel” per als periodistes que han eixit ara.

Emma Tomàs representa una generació que juga amb totes les opcions al seu abast, perquè la digitalització s’esdevé com un final inevitable. Variables que poden confluir i ajudar-se, perquè la influència és bidireccional. “He aprés molt gràcies a Diàlegs, i encara que no cobrem pel projecte, cada dia és un aprenentatge. M’ha ajudat a gestionar millor el que feia quan vaig tornar a la televisió”, comenta. Al periodisme li toca recórrer un camí incert, però malgrat tot, no es pot perdre l’impuls de demanar que les coses canvien. En un 2020 tan atípic, Emma Tomàs rescata un dels seus objectius de cap d’any; aconseguir que Diàlegs tinga un espai mediàtic en què puga treballar.

 

- Publicitat -

Mecenes de la Nova Cultura

Si creus en un periodisme que analitza l'actualitat sense pressa, nosaltres som la teva revista. Fes-te mecenes de la nova cultura des de només 2€ al mes.

Els més llegits

Junts o l’alè del drac

Canvi de focus

La gran demolició educativa

Eduard Vallory

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca