Neoliberalisme emocional, Tinder, LinkedIn i poliamor

“La meva presència a les xarxes socials està dedicada a la reflexió de tota mena de temes d’actualitat (sociologia, política, feminisme, lluita de classes…) i a la difusió de cultura“, ens explica l’entrevistada d’avui, la Sara. Ella té un compte de Twitter amb milers de seguidors, on fa fils teòrics amb molta repercussió. També disposa d’una pàgina on recomana llibres i una altra on la gent li fa preguntes anònimes amb l’objectiu d’originar un debat. “És una feina que faig des de fa anys i que m’ha permès evolucionar a escala personal i professional, tenint una capacitat més seriosa, intel·ligent i madura per a convertir en paraules els meus pensaments”, confessa. Us animo a aprendre i reflexionar amb ella sobre la forma d’estimar que practiquem en l’era digital.

Hola, Sara. El teu compte de Twitter (@cxlturx) s’ha anat convertint en un lloc d’aprenentatge, un espai teòric en el qual reflexionar sobre feminisme, poliamor, neoliberalisme, etc. Quina és la teva motivació per dedicar hores i hores a aquest activisme digital?

Com a escriptora, tinc la creativitat precisa per a generar idees diferents i la necessitat de posar-les sobre paper i intentar que agafin forma. Com a persona amb consciència política, tinc el deure de reflexionar sobre diversos temes entre si i extreure’n conclusions sobre ells. La unió entre ambdues coses dóna sentit a aquest compte de Twitter, on la meva activitat està encaminada a argumentar sobre aspectes d’actualitat amb tota persona que vulgui llegir-me, sumar, intercanviar…

Moltes activistes feministes pateixen o han patit assetjament a través de les xarxes socials en el moment de manifestar les seves idees. Ha estat també el teu cas? Com actuar per combatre aquest problema tan injust?

Ho és, ho ha sigut i ho continuarà sent. Però, tot i que fa poc reflexionava que, sense dubte, l’assetjament que patim les dones es dóna encara en major grau que el que puguin rebre els homes, per les seves característiques (paternalisme, condescendència, misogínia); no ho atribueixo (o no de forma exclusiva) a posicionar-se i ser visible pel que fa a cercles o plantejaments feministes (encara que defensar unes idees o altres sempre comporta una exposició o unes simpaties majors que altres); sinó a les mateixes dinàmiques que s’han anat generant amb el pas dels anys a Internet, i que aquest sembli un espai d’evasió de la vida diària perquè no has d’interactuar cara a cara amb la persona que està a l’altre costat de la pantalla. Crec, en definitiva i com moltes altres coses, que segueix sent un problema d’educació, reflex de la cultura i societat en què ens trobem.

“Internet s’ha convertit en un espai d’evasió de la vida diària perquè no has d’interactuar cara a cara amb la persona que està a l’altre costat de la pantalla”

Què és el neoliberalisme emocional? Has afirmat alguna vegada que el poliamor afavoreix l’home i, per tant, al patriarcat. Podries desenvolupar aquesta idea?

Neoliberalisme emocional és o consisteix a reproduir els mateixos patrons de comportament que promou el sistema (individualisme, desafecció, recerca del benefici particular, etc.) en les relacions interpersonals i (sexe)afectives. Això beneficia els homes (encara que no són els únics susceptibles de reproduir aquests patrons) en establir models relacionals basats en la manca de compromís, que no qüestionen el paper que han tingut respecte a l’economia de cures, ni la seva posició o socialització respecte a les dones ni el sistema patriarcal; i que afavoreixen vincles que són cada vegada més retrets de la comunicació i la construcció de connexions sòlides, alienes a la reciprocitat i l’interès, i sent substituïdes per l’egoisme personal.

“El neoliberalisme emocional consisteix a reproduir models relacionals basats en la manca de compromís, que no qüestionen el paper que han tingut respecte a l’economia de cures, ni la seva posició respecte a les dones ni el sistema patriarcal”

Creus possible construir una relació sana i real a través d’aplicacions com Tinder? Diries que hi ha una relació directa entre l’existència d’aquest tipus d’aplicacions i el sistema capitalista que ens envolta?

Per poder, es pot. Especialment si entrem a valorar casos individuals, un a un, preguntant per l’experiència de cada usuari/ària en l’aplicació: segur que trobarem algú que sigui diferent de l’opinió majoritària; tot depèn de la visió i l’interès en qüestió que hagi volgut posar l’altra persona. Però entrant en el que és general, sistemàtic i col·lectiu, el mateix format pel qual està feta l’app acaba fent que es reprodueixin totes aquestes dinàmiques de consum, portant a la immediatesa i als fins més utilitaristes i casuals.

“Tinder és una app creada per aconseguir relacions de consum amb fins utilitaristes i casuals”

Tenint en compte l’auge de l’extrema dreta a Espanya. I veient la problemàtica causada per l’esquerra cap al moviment feminista. Quina alternativa ens queda a les dones per lluitar per via política?

La militància per a les dones, en molts casos, ha estat i és una qüestió complexa en tant que, en cas de comptar amb una consciència política sòlida, les opcions per organitzar-se són molt àmplies o no transcorren en les millors condicions; acabant relegades a organitzacions feministes o fronts parcials d’acció no mixtes per escapar d’ambients masculinitzats; sent dels pocs espais als quals se’ls demana la major correcció, amplitud i diversitat sense tenir en compte que és un moviment que ja té el seu subjecte polític perfectament definit. En resum, prestar el teu temps per la causa feminista (radical) segueix sent lluitar de forma abolicionista i antifeixista.

“Les organitzacions feministes o fronts parcials d’acció no mixtes són dels pocs espais als quals se’ls demana la major correcció, amplitud i diversitat”

Parlem sobre el teu llibre, ‘El mercat de l’amor’. Fas una comparativa entre Tinder i LinkedIn. No creus que sigui necessària una xarxa social a través de la qual aconseguir contactes professionals i donar a conèixer la teva trajectòria laboral?

Sí, ho és. El que no veig necessari és donar el mateix tracte a les relacions íntimes, convertint-les en un mercat; en tenir a elecció o descart virtual múltiples fotografies amb la seva corresponent descripció com si, més que conèixer una persona (perquè aquest és l’objectiu, no?) es tractés d’una oferta de treball amb els seus respectius requisits a complir.

(Si bé vull fer un petit apunt respecte del meu llibre per a totes les persones interessades i les que es puguin interessar al llegir aquesta entrevista, i és que ja no el tinc a la venda, a raó del meu interès en reeditar-lo i afegir més i millor contingut per a la seva extensió. Així i tot, sí que tinc un primer capítol pujat per a qui ho vulgui llegir.)

Finalment, una dona que t’inspiri?

No poso noms i cognoms a aquesta pregunta perquè, més enllà de rostres visibles -especialment en un sentit purament intel·lectual-, les dones que m’inspiren (o per les que sento admiració) són anònimes. Són les mares solteres que tiren endavant els seus fills soles, sense cap mena d’ajuda; les joves precàries que van començar a treballar sent adolescents i les veïnes dels barris que inspiren solidaritat després d’una vida de lluita.

«Sóc dona. I una entranyable calor m’abriga quan el món em colpeja. És la calor de les altres dones, d’aquelles que no vaig conèixer, però que van forjar un sòl comú; d’aquelles que van fer de la vida aquest racó sensible, lluitador, de pell suau i tendre cor guerrer.» — Alejandra Pizarnik.