Afirmar que la pandèmia ha alterat totes les esferes de la nostra vida no és cap novetat, però és que pot ser sorprenent corroborar que també ha afectat les joguines que els i les més petites demanaran per Reis. Nines amb mascaretes, peluixos de la COVID-19 o una consulta mèdica per ninots són algunes de les novetats. Però hi ha coses que mai canvien: no hi ha virus que elimini la dualitat del rosa i el blau dels catàlegs infantils. Bé, això s’ha de matissar, i és Frozen, la coneguda princesa Disney, qui aporta una mica de diversitat enmig de les diferents tonalitats de rosa ofegants.
‼️😵 Muñecos a los que se les puede hacer la PCR 🦠 son los nuevos #juguetes para la Navidad 🎄🎁 de la pandemia https://t.co/yuaKJC0FPV pic.twitter.com/q3qyvTmyWx
— JUGAMOS (@jugamosvintage) November 28, 2020
L’artista Jeong Mee Yoon va dur a terme The Pink and Blue Projects. Tot va començar quan la seva filla de cinc anys estava obsessionada amb i pel color rosa. Roba, material escolar i joguines havien de ser roses, i es va adonar que el que feia la seva petita no era gaire diferent d’allò que feien moltes altres nenes de la seva edat.
Abans de la Segona Guerra Mundial, el blau era un color associat a la feminitat i el rosa a la masculinitat. De fet, el Ladies’ Home Journal escrivia l’any 1918 que “el rosa és un color decidit i fort i per aquesta raó es relaciona amb els nois. En canvi, el blau, més delicat i refinat, és més adient per les noies”. Segons la historiadora Jo B. Paoletti va ser a partir del 1940 quan es va començar a imposar l’assignació binària del blau i del rosa com a distincions de gènere i que es va propagar amb facilitat pels nous hàbits de consum, impulsats pels mitjans de comunicació. El feminisme dels anys 70 va començar a renegar del rosa, però Paoletti afirma que el boicot va reafirmar encara més el color rosa al concepte de feminitat.
Abans de la Segona Guerra Mundial, el blau era un color associat a la feminitat i el rosa a la masculinitat.
L’estudi Biological components of sex differences in color preference, realitzat per la Universitat de Newcastle i publicat a la revista Current Biology, explica que la preferència del rosa per les nenes i noies no és una casualitat ni una construcció social, sinó que podria estar relacionat amb l’època que els homes eren caçadors i les dones recol·lectores i elles van desenvolupar la capacitat per trobar els fruits madurs. Tanmateix, un estudi publicat a The Objective afirma que no es pot saber si es deu a raons biològiques o a imposicions culturals, però no hi ha dubte que el rosa és un color associat a la feminitat.
La campanya britànica Let Toys Be Toys aposta per la idea que el joc és fonamental perquè els nens i les nenes es desenvolupin i aprenguin sobre el món, però encara queden empreses que venen joguines fent distinció de gènere a través d’anuncis, catàlegs, col·locació del producte o amb l’empaquetatge. En aquesta mateixa línia, Jeong Mee Yoon explica que moltes de les joguines i dels llibres dirigits a noies són roses, liles o vermells i estan relacionats amb el maquillatge, la roba, la cuina o les tasques de la casa, mentre que les joguines i els llibres que estan dirigits als nois són de diferents tonalitats de blau i tenen relació amb els robots, la indústria, la ciència o els dinosaures. Tanmateix, un estudi publicat a The Guardian, explica que aquesta distinció de colors empeny les nenes en convertir-les en princeses passives i les pot allunyar de carreres d’enginyeria o de tecnologia.
Aquesta distinció de colors empeny les nenes en convertir-les en princeses passives i les pot allunyar de carreres d’enginyeria o de tecnologia.
Lauren Spinner, psicòloga de la Universitat de Kent, va fer un estudi on va concloure que els nens i nenes als quals se’ls hi havia mostrat imatges d’altres persones jugant amb joguines que no corresponen socialment al seu gènere eren molt més flexibles i oberts a l’hora d’escollir joguines i també van ser menys rígids a l’hora d’escollir amb quina persona voldrien jugar, ja que molts d’ells apostaven per persones del gènere oposat. D’altra banda, Laura Zimmerman, psicòloga de la Universitat de Shenandoah, afirmava en un estudi de la revista Journal of Children and Media que els nens estaven poc disposats a acceptar que els agradaven les joguines dirigides a les nenes i explicava els anuncis formen i reforcen estereotips, però no que funcionen de manera aïllada, ja que hi ha altres elements de la societat que també influeixen. “Les joguines no haurien de ser assignades per gènere”, diu l’experta.
Però del dit al fet hi ha un bon tret, i tot i que els ja catàlegs no fan una distinció clara per sexe o gènere, sí que continuen amb la dicotomia dels colors. Per exemple, el catàleg d’aquest 2020 de la tenda de joguines Drim ens deixa pàgines repletes de color rosa que decoren la roba de nines, de bressols i de cotxets, mentre que el color predominant és el blau quan els anuncis fan referència a cotxes.
No gaire diferent és el que passa a la revista del Toys’r’us, on el rosa està reservat a les màquines de cosir i als utensilis per fer polseres on, a més a més, surt la cara d’una nena. El blau, altra vegada, sembla estar reservat per l’univers masculí.
I exactament el mateix passa al catàleg de joguines d’El Corte Inglés:
De tant en tant, hi ha tonalitats blaves a les seccions suposadament femenines: són l’Elsa i l’Anna, de Frozen. Però, la resta, continua deixant la perspectiva crítica glaçada en veure com les joguines canvien, però qui no canvia és la societat que continua vestint les nines de rosa i pintant els cotxes de blau.