Dones que fan coses 

Las Hipopótamas són un col·lectiu feminista que lluita per l’alliberació de la dona a Barcelona des de l’octubre de 2019. El seu nom és una crítica als estàndards de bellesa que condicionen la vida de les dones. Volen pisar fort sense tenir preocupacions pel seu pes i donar visibilitat a un dels animals més forts i agressius del planeta. “Vam decidir crear aquesta entitat per la falta d’espais i grups amb perspectiva feminista, perquè tots els que coneixíem fins al moment eren neoliberals”, m’expliquen abans de començar la conversa. “Rere Las Hipopótamas hi ha dones molt diferents i diverses. La majoria de nosaltres som artistes, sempre intentem incorporar l’art al nostre activisme”, continuen. Parlant d’art, us invito a llegir l’entrevista i descobrir un grup de dones valentes, lluitadores i, el més important, radicalment feministes.

Barcelona és una ciutat que es declara obertament feminista. Quina és la vostra opinió sobre el moviment feminista català?

A la ciutat de Barcelona hi ha un discurs neoliberal i oficial que ha segrestat el moviment feminista. Les associacions, col·lectius o dones a títol individual que segueixen l’agenda feminista mai han tingut tantes dificultats per donar a conèixer les seves idees. I és per això que, per desgràcia, tenim la convicció que la ciutat de Barcelona està molt lluny de ser feminista.

“La ciutat de Barcelona està molt lluny de ser feminista”

Per què? D’on surt aquesta convicció?

Ho veiem perquè és un dels pocs municipis de l’àrea metropolitana que no forma part de la Red de Municipios Libres de Trata, on sí estan Sant Cugat del Vallès o l’Hospitalet de Llobregat; ho veiem perquè no hi ha ni una sola política dirigida a l’abolició de la prostitució; ho veiem perquè es permet que espais protegits i aconseguits per les dones i per a dones siguin presos per homes; ho veiem perquè s’incita a dones joves a vendre els seus cossos mitjançant xerrades proprostitució a les universitats; ho veiem perquè s’accepta la pornografia com un acte empoderant per a la dona amb la celebració d’esdeveniments com el Saló Eròtic de Barcelona; ho veiem perquè s’ignoren les agressions que patim col·lectius com el nostre quan ens manifestem per defensar els drets de totes les dones, i ho veiem perquè es tracta d’una de les capitals europees amb més turisme sexual.

Quina creieu que és la solució davant les crítiques que estan rebent les defensores de l’abolicionisme de gènere?

Les crítiques, de vegades amb insults, provenen de la falta d’informació i comprensió: què significa abolir el gènere, què és el sexe, l’opressió, la discriminació o la igualtat. No s’adonen que, atacant, estan defensant plantejaments masclistes i misògins. La causa per la qual s’ha arribat a aquest punt és que s’estan incloent reivindicacions que, sent legítimes, no pertanyen a l’agenda feminista. La solució és difondre i formar en feminisme, posar l’accent en què els estereotips que provenen del gènere són perjudicials per a les dones i per a la infància.

“La solució és difondre i formar en feminisme, posar l’accent en què els estereotips que provenen del gènere són perjudicials per a les dones”

Parlant d’insults… Creieu que el debat virtual ajuda a les feministes?

Les xarxes socials ens ajuden a crear debats al voltant del feminisme. Ignorar-les significa no participar en un espai on hi ha persones que s’informen per formar-se una opinió sobre un tema.

És cert que parlem de mitjans fàcils i ràpids on molta gent s’amaga rere l’anonimat per a fins gens amables. A més, és evident que hi ha una vigilància i persecució constant cap a les feministes, acusant-nos, per exemple, de promoure delictes d’odi. Afortunadament, a Espanya encara hi ha llibertat d’expressió, cosa que no passa en altres països.

“Hi ha una vigilància i persecució constant cap a les feministes”

Veieu possible un sistema de Govern que aposti per l’abolició de la prostitució, o es tracta més aviat d’una utopia?

Espanya és el país amb més demanda de prostitució d’Europa i el tercer en el món. La prostitució mou una activitat econòmica en diner negre brutal, es parla de 8 milions d’euros al dia. Es diu que 300.000 dones són explotades sexualment. Veient aquestes xifres, podem pensar que es necessita un gran marc legal nacional per a erradicar la prostitució. Però no és així, només fa falta voluntat política i institucional.

“Espanya és el país amb més demanda de prostitució d’Europa i el tercer en el món”

I com es pot portar a terme aquesta voluntat política?

L’abolició de la prostitució es pot aconseguir aplicant polítiques abolicionistes des de qualsevol nivell governamental, com un ajuntament o un parlament autonòmic. Atacar a aquelles empreses que donen suport a aquesta vulneració dels drets fonamentals; intervenir sobre màfies internacionals que enganyen a dones que vénen d’altres països; intervenir a escala educativa per tenir una educació afectiva i sexual integral i perquè es deixi de mitificar la prostitució en els mitjans de comunicació; deixar de referir-se a la prostitució com un treball; i, sobretot, sancionar i penalitzar els puteros i oferir tota mena de recursos per a aquelles dones que hagin estat prostituïdes (ajudes psicològiques, econòmiques, formativa i laborals, entre d’altres). Algunes d’aquestes mesures ja s’han posat en marxa en ajuntaments com el de Gavà.

Un llibre amb perspectiva feminista que considereu de lectura obligatòria?

‘Neoliberalisme sexual’, d’Ana de Miguel. La seva lectura ajudarà a entendre com ens l’han colat des que naixem pel que fa al gènere, present en tots els àmbits de la nostra vida; i com encara avui ens intenten convèncer del contrari.

Un lema feminista que us agradaria veure penjat a la façana de la Generalitat de Catalunya?

És difícil decidir-se per un lema. “No som la teva compra”, “Allò personal és polític” o “Abolicionisme, el veritable feminisme”.

Una altra associació feminista que cregueu útil per al feminisme a Barcelona?

Hi ha molts col·lectius que estan sent molt útils per a la lluita feminista. D’una banda, hi ha la plataforma abolicionista CATAB, que uneix molts col·lectius catalans, com el nostre, i que ha estat qui ha liderat la veu abolicionista del que es coneix com a moviment feminista a Catalunya. D’altra banda, hi ha l‘Escola, una entitat que lluita pels drets humans de les dones i que ha posat sobre la taula les pràctiques de l’explotació reproductiva per agències alegals. Però hi ha molts altres col·lectius com Akelarre Bcn o Radfem combatives…