Hu Zhao: “Quan estava viatjant fora vaig adonar-me que València significava alguna cosa per a mi”

La televisió pública valenciana continua buscant nous referents i nous formats. Un dels plats estrella de la nova programació d’À Punt Mèdia és Loving Comunitat Valenciana, un programa presentat per l’intrèpid Hu Zhao, un xinés que va arribar al País Valencià i es va trobar molt còmode entre arrossars que li recorden al seu poble, cultura i gent oberta com ell. A Loving CV descobrim el País Valencià de la mà de Hu Zhao, però també de convidats plens de saviesa i alegria que mostren les incomptables formes de ser i sentir-se valencians.

Hu Zhao sempre està fartant plats típics pertot arreu del País Valencià. Però també és un apassionat del seu país i la seua gastronomia. Ens citem amb el redactor del programa Paco Ballester i amb Hu Zhao a un restaurant xinés i demanem a Hu Zhao que faça la comanda. Mentre, gaudim d’aquesta conversa sobre cultures, televisió, llengües i integració, i coneixem de la mà de Paco Ballester com funciona un programa de televisió des de dins.

Entrevistem a Paco Ballester i Hu Zhao en València / Ana Cervera (@anniemoonphotography)

Com va sorgir la idea de Loving CV?

Paco Ballester: Des de l’Agència Valenciana de Turisme es parla amb À Punt per incentivar el turisme d’interior per la Comunitat Valenciana, en un context en què, per la pandèmia, la gent no pot eixir fora. La complexa situació del sector ens connecta al sector audiovisual i de l’entreteniment valencià amb el món del turisme. De les més de seixanta propostes el comité selecciona tres projectes: El meu lloc al món, Cara o Creu i Loving Comunitat Valenciana. 

- Publicitat -

La diferència del nostre programa amb la resta és senzilla: en Loving CV descobrim la Comunitat Valenciana des dels ulls d’una persona estrangera que actua com a Cicerone (guia) dels espectadors. Hi ha dos factors clau: d’una banda, que per a Hu Zhao tot el que es mostra és una novetat i, de l’altra, que existeix un important xoc cultural entre la cultura i la gastronomia xinesa i la valenciana, que expressem a través dels seus ulls. Volíem que Hu tenira un paper actiu i que la seua relació amb l’entorn siga sempre bidireccional.

Què fa un xinés com tu en un programa com aquest, Hu Zhao?

Hu Zhao: Tot va ser una casualitat. Un dia vaig anar a La Terrassa, amb Carolina Ferre, on volien convidar a una persona de fora que s’haguera integrat en la societat valenciana. Vaig cantar la tarara i vaig conéixer un grup d’albaes i va funcionar molt bé. A la gent de la productora Microfilm els va agradar el meu perfil quan buscaven un estranger per ensenyar la Comunitat Valenciana.

Paco Ballester: El programa és una coproducció de Microfilm i d’Albena Teatre. Parlant amb ells, començàrem a vore perfils. Als tres o quatre dies em van dir que deixara de buscar, que tenim a la persona adequada per presentar el programa.

Hu Zhao: Em van telefonar per fer una prova. Jo no tenia ni idea de que anava a fer un programa. Em van fer una prova directament amb dues càmeres en la Ciutat de les Arts i les Ciències. Al dia següent em van contar la idea del programa. Ells no buscaven un presentador a l’ús, sinó una persona que tenira una certa espontaneïtat i que reaccionara front les situacions que anàvem plantejant-li. 

Paco Ballester raona per a la Revista Mirall / Ana Cervera (@anniemoonphotography)

Quins reptes suposà el nou format per a vosaltres?

Paco Ballester: El programa era arriscat perquè volíem allunyar-nos del típic programa de viatges. Buscàvem un conductor i un descobridor: que experimentara i que reaccionara. Alhora, Hu no tenia cap tipus d’experiència fent televisió, tot i que sí ha fet teatre i té estudis en art dramàtic. 

Hu Zhao: Jo no tenia cap tipus d’experiència en televisió, i això és un hàndicap molt gran en un programa amb un ritme de gravació tan ràpid i intens (sona un reality show en xinés de fons).

Com va ser la gravació?

Paco Ballester: el quinze de setembre vam començar a gravar, un programa per setmana durant huit setmanes seguides. 

Hu Zhao: Molta molta faena, eh? (rialles).

Paco Ballester: És que cada programa té entre tretze i quinze reportatges. La idea és que el programa siga molt dinàmic i tinga bon ritme i toque totes les tecles: gastronomia, cultura, patrimoni, natura, esports, oci…És molt complet.

Estos llangostins s’acaben de fer amb la calor de l’aigua calenta i les pedres! Al restaurant Villa Ru (València) / Ana Cervera (@anniemoonphotography).

I com ha sigut l’adaptació de Hu al món de la televisió?

Paco Ballester: Jo crec que el valor que té Hu és que s’ha adaptat súper ràpid al món de la televisió: un programa difícil, haver de traure-li suc a perfils molt diferents que no sabíem com anaven a reaccionar…

Hu Zhao: Com el senyor dels gaspatxos de Bicorp! (rialles). Jo no sabia com anava a fer-se el programa, però ha sigut el mateix que el que feia jo en els meus viatges, primer per la XIna i després per altres països. Jo sempre viatjava sol, fent autoestop i treballant en experiències de Couchsurfing (xarxa social d’allotjaments a canvi de treballs o tasques parcials). Esta manera de viatjar et fa adaptar-te, parlar i compartir les teues experiències. A mi m’encanta conéixer gent, especialment gent amb tanta dedicació com la que he conegut durant la gravació del programa. Jo portava la idea d’aprendre el màxim de cadascuna de les persones que coneixia, i moltes s’han convertit en amigues. Galbis m’envia unes fotos espectaculars de les seues paelles! (Ens ensenya fotos de les paelles de Galbis. Rialles. Moltes rialles).

Paco Ballester: La gent es bolcava amb el programa i amb Hu. Tots ensenyaven i portaven el millor que tenien, i feien tots els possibles per fer que la nostra estada fora especial. 

Hu Zhao: Continuem xarrant, però anem a menjar, que el menjar xinés també s’enfreda. Bon profit!

Part de la comanda que va fer Hu Zhao / Ana Cervera (@anniemoonphotography)

Quina imatge tenim ací dels xinesos?

Hu Zhao: La gent es sorprenia quan em coneixia, perquè la meua forma d’ésser no es correspon amb la imatge que la gent té ací dels xinesos: tímids, callats i introvertits…

Paco Ballester: Sí, de fet Hu parla pels colzes!

Hu, conta’ns la teua història i com vas arribar ací!

Hu Zhao: Una vegada, quan era molt xicotet, vaig veure un documental per la televisió sobre la Mediterrània: les platges blaves, els edificis blancs, la gent amable i oberta, el menjar…Però eixe somni es va quedar en un somni i vaig oblidar-lo. Quan vaig deixar de ser un xiquet, vaig traslladar-me del meu poble del sud de la Xina a Pequín. Quasi per casualitat vaig veure un anunci d’un curs d’espanyol i vaig decidir apuntar-me. Al principi, mon pare pensava que no valia per aprendre una llengua perquè m’havia costat molt aprendre anglès quan era un xiquet.

Vaig començar les meues classes d’espanyol i vaig decidir que vindria a conéixer la Mediterrània. Però no sabia on anar. Coneixia Barcelona i també Málaga per Picasso, però no València. València? Sona guai! Vaig pensar. Quan vaig vindre no sabia que ací la gent menjava arròs…(Comença un discurs sobre l’aigua, el menjar i la cultura xinesa que no hem pogut traduir). Tot em va sorprendre…Quan vaig anar al Saler i vaig veure els arrossars vaig emocionar-me, i a hores d’ara continue emocionant-me. Recorde eixa olor i pense en la meua família. Quan estava viatjant per Europa vaig començar a sentir estranyesa de València i vaig adonar-me de que significava alguna cosa per a mi. I d’eixe dia ençà que visc ací.

El pollastre picant xinés, el nostre gran descobriment / Ana Cervera (@anniemoonphotography)

Com va ser el teu procés d’integració en la societat valenciana?

Hu Zhao: Jo al principi sols volia aprendre castellà, però després vaig començar a ensenyar la llengua i cultura xineses a València en diferents acadèmies. Un dia, vaig decidir que volia aprendre més sobre la cultura valenciana. I és que és molt difícil integrar-te en una societat. Aprendre una llengua va molt més enllà d’aprendre les seues paraules i expressions. Cal conéixer la història…Vaig estudiar un Màster en Patrimoni Cultural i ara m’he endinsat dins del món de l’art dramàtic, faig un programa en la tele pública valenciana i estic aprenent valencià!

Vinga, per acabar. Conteu-nos a quines coses s’ha negat Hu, que al programa fa, pràcticament, de tot

Hu Zhao: L’únic que no vaig voler fer va ser tirar-me per un pont, que les altures i jo no som amigues…I la pitjor experiència en el circuit Ricardo Tormo amb un Aston Martin…Quin mareig! 

Paco Ballester: I, sense cap dubte, el pitjor és que, per la pandèmia, no hem pogut gravar en les festes dels pobles…Hu haguera gaudit molt, i el programa hauria sigut molt divertit. Prometem bona dosi de festes si ens donen l’oportunitat de fer una segona temporada!

Entrevistem Hu Zhao i Paco Ballester en el resutaurant xinés Villa Ru, on ens ha portat Hu Zhao / Ana Cervera (@annimoonphotos)

- Publicitat -

Mecenes de la Nova Cultura

Si creus en un periodisme que analitza l'actualitat sense pressa, nosaltres som la teva revista. Fes-te mecenes de la nova cultura des de només 2€ al mes.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca