Abbey Road 12 d’octubre de 1965, estudi 2. Eren les 14:30h de la tarda i els Beatles s’havien reunit per gravar el que seria el seu nou àlbum: Rubber Soul. La primera cançó en què treballava el grup era Run For Your Life, una cançó que mai li va agradar a John Lennon. Van fer falta 5 preses per gravar la pista base. A l’última, John afegeix la seva veu amb un color molt rockabilly. No hi ha dubte, l’ombra d’Elvis plana sobre el tema.
“Va ser una cançó escrita a corre-cuita”, va confessar John amb el temps. El tema estava inspirat en Baby, Let’ s Play House, una cançó d’Arthur Gunter que el rei del rock va popularitzar el 1955. “La vaig escriure basant-me en dos versos de la cançó”, explicava Lennon, “I’d rather see you dead , Little girl, then to be with another man“(prefereixo veure’t morta a que te’n vagis amb un altre home). Tot molt tòxic, la veritat, fins i tot per ser 1955. Però, com va poder John Lennon, futur estendard de la pau, escriure un tema amb una lletra com aquesta?
El tenor masclista i violent que emana de les seves paraules és realment sorprenent. Fins i tot si ho mirem des d’un prisma més personal. Per aquella època la relació de Lennon amb la seva dona, Cynthia Powell, no era precisament un camí de roses. La seva convivència feia aigües mentre ella tenia cura del seu petit Julian i ell li ocultava les seves infidelitats. El mirall on mirar-se, que com sempre era Paul, semblava portar una relació més liberal i feliç amb Jane, la seva parella per aquella època.
“Només un mal tio, d’esperit gelós, és capaç de dir coses com aquesta”, deia John referint-se a la cançó. S’estava descrivint a si mateix? Després de la dissolució dels Beatles va confessar, a una entrevista, que havia estat la cançó “que més havia odiat escriure mai”. Potser per això va tornar a abordar el tema a Jealous Guy, una cançó inclosa en el seu famosíssim àlbum Imagine. La cara A del disc era la d’un músic entregat a un autèntic cant per la pau mundial. La cara B, però, semblava amagar la d’un home avergonyit de qui era.
Segons va explicar el mateix John, l’origen de la cançó està a l’Índia, durant la seva etapa de meditació amb els Beatles. En aquell moment la cançó tenia un altre nom: Child of Nature. Però a començament dels anys setanta, poc després de la separació del grup, Lennon es va sentir enredat en una espiral autodestructiva. Va ser una època convulsa per a ell. El consum desmesurat d’alcohol seria cada vegada més freqüent, provocant un distanciament amb Yoko Ono. Durant aquest període, John reescriuria Child of Nature per donar lloc a Jealous Guy. Va canviar la lletra per parlar dels seus errors com a amant i marit. “És com sóc”, avisa, “sóc un noi gelós, vés amb compte”.
La mateixa Yoko Ono va explicar temps després que el tema descriu “tot” sobre la gelosia de John. Una gelosia que van provocar la separació de la seva primera dona i que va afectar també a la seva relació amb ella: “Em va fer escriure una llista amb els noms dels meus anteriors amants”, explicava. Encara que ella s’ho va prendre mig de broma, aviat es va adonar del seriós que era l’assumpte per Lennon.
El tema és llavors, una mena de justificació personal, una manera d’alliberar-se del que cridava rítmicament la seva veu a Run For Your Life. Curiosament Jealous Guy, més melòdica i pausada, ha estat una de les cançons més versionades de Lennon. Yoko Ono sempre ha defensat la seva forta influència en aquesta cançó, que molts creuen escrita per Lennon per demanar-li perdó. Però no és per ventura una espècie d’expiació del mateix exbeatle? A qui demana Lennon disculpes realment? Jutgin vostès mateixos.