Espai Barça: un elefant al menjador

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim en dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

Així doncs, les properes eleccions seran crítiques, tinguem-ho clar. Però ja tindrem temps de parlar dels candidats, perquè ara convé recuperar un tema que amb la fugida de Bartomeu ha quedat colgat sota una pila gegantina de notícies pre-electorals, com és l’Espai Barça, aquell iceberg que amenaça a interposar-se entre el club blaugrana i la seva capacitat de flotació.

Enmig del terrabastall de la dimissió de la junta directiva va passar per alt que el passat 23 d’octubre els aspirants a construir el nou Camp Nou havien d’entregar les seves ofertes a l’entitat blaugrana, en un procés a tres voltes que es repetirà durant la primera del 2021 fins a afinar els diversos projectes i escollir el guanyador final. Es tracta de la part substancial del projecte Espai Barça, el que el club anomena FCN o Futur Camp Nou, i que absorbirà bona part dels 800 milions d’euros de cost. Si mirem el plec de condicions amb detall, el que es demana a les constructores és la col·locació d’una coberta tèxtil a l’Estadi, l’ampliació de la tercera grada, la demolició i reconstrucció de la primer grada i la construcció de tot de serveis als espais interiors, com ara les sales VIP, les ubicacions per a la premsa, els vestidors, etc. És de suposar que els concursants siguin els sospitosos habituals de l’obra civil espanyola, és a dir, Dragados (grup ACS de Florentino Pérez), Acciona i Ferrovial. Els resultat del concurs serà comunicat a les empreses implicades la primavera del 2021 i en aquell moment (segon trimestre) començarà un llarg procés d’obres que es perllongarà fins el 2026.

Tot i que la junta directiva ideòloga d’aquest projecte faraònic ja no hi és, el procés continua avançant sota la direcció dels executius William T. Mannarelli (director d’àrea patrimonial), Ramón Hidalgo (responsable de documentació del projecte), Steven Wilbrenninck i Sara Flanagan Martin. Amb la previsió -molt realista- que la nova junta directiva rebutgi el projecte, les companyies concursants no tindran dret a cap indemnització i hauran treballat per al diable gràcies a la clàusula que encapçala el plec, on es diu que “la particular estructura social del FC Barcelona requereix que el present projecte hagi de ser aprovat pels socis, de manera que el club no pot assumir l’obligació d’adjudicar l’obra als concursants”. Esperarem, doncs, per veure si l’elefant se’n va del menjador per pròpia voluntat.