QUIET’S | Bianca Mui

La Bianca Mui és una cantant de 26 anys. Va néixer a Madrid el 1994 i va estudiar comunicació audiovisual i digital. Professionalment, es dedica a construir vídeos corporatius per a diferents empreses. A més a més, lluita perquè la seva música arribi al màxim número de gent possible. En plena pandèmia mundial, la Bianca va participar en un concurs de cantant a través d’Instagram, organitzat per les activistes feministes Devermut. No va guanyar, però es va guanyar l’estima de centenars de persones, inclosa jo mateixa. La seva veu és diferent, especial, t’atrapa i no saps per què. Els títols de les seves cançons són tan originals com les seves cordes vocals i ella té una personalitat indestructible. La Bianca em va enamorar amb el seu primer single, llançat durant el confinament. T’invito a tu, lectora, a posar ‘Quarantena sense tu‘ a Spotify o YouTube alhora que llegeixes l’entrevista i descobreixes qui s’amaga rere aquest nom tan especial.

Bianca Mui, artista. Font: Fotografia cedida per l’entrevistada.

Hola, Bianca, gràcies per concedir aquesta entrevista a Revista Mirall. La teva influència en xarxes socials es va disparar amb el llançament del single ‘Quarantena sense tu’, elaborat de forma casolana durant el primer estat d’alarma. Com se’t va ocórrer aquest tema i a què creus que es deu el seu èxit?

El tema se’m va ocórrer perquè em va tocar passar la quarantena lluny de la meva parella i vaig voler escriure sobre allò que estava sentint en aquell moment. Després, em vaig adonar que hi havia moltes altres persones vivint aquesta mateixa situació i per això va agradar tant la cançó, perquè la gent s’identificava amb la lletra.

- Publicitat -

Diries que la teva participació en el concurs #CuarentenOT de les Devermut va marcar un abans i un després en la teva trajectòria musical?

Sí, per a mi va ser un abans i un després. El camí de la música és molt complicat i jo venia d’una època en la qual havia rebut una desil·lusió molt gran després de fitxar amb una discogràfica i veure que el meu projecte no avançava. Quan vaig sortir d’aquella experiència em sentia molt insegura, però veure que de cop i volta, gràcies al concurs de Devermut, molta gent em començava a seguir i a dir que li agradava la meva música va ser el xut d’energia que necessitava per començar una nova etapa.

“El camí de la música és molt complicat i jo venia d’una època en la qual havia rebut una desil·lusió molt gran”

A principis d’octubre vas treure un nou tema, ‘Waso‘, acompanyat d’un videoclip carregat de colors pastel, energia i talent. Què significa el nom de la cançó? I què busques transmetre amb un videoclip que barreja el plaer de menjar amb el ball i les rialles entre amics?

Em venia de gust fer un tema una mica més canalla i aproximar-me al trap. M’agrada experimentar amb la música i no estancar-me en un mateix estil, amb Waso vaig progressar. El nom de la cançó apareix perquè tinc uns amics que, de broma, sempre diuen que alguns artistes tenen molt flow, molt “flowaso”. Vaig voler jugar amb aquesta paraula i vaig acabar creant una nova, “Waso”. Amb el videoclip vaig voler transmetre el mateix que transmet la cançó: per molt flow que pensis que tens, per molt bé que t’ho passis o molt amunt que et sentis, la realitat sempre et dóna de nassos. En aquest cas, la realitat ens diu que el cap del restaurant ens obligarà a netejar i la festa s’acabarà, és a dir, no deixem de ser treballadors explotats en el seu horari laboral. 

En un món hipotètic on tinguessis l’oportunitat de complir tots els teus somnis, amb qui t’agradaria col·laborar musicalment?

M’encantaria col·laborar amb Post Malone o Recycled J.

Veus possible dedicar-te a la música en un món on les discogràfiques i les agències de màrqueting aposten per explotar al màxim als mateixos artistes de sempre?

Sí, gràcies a plataformes d’streaming, ara mateix els artistes poden fer-se un nom per si sols i una base molt potent de seguidors. El millor d’Internet i les xarxes socials és que ara no necessites a grans mitjans per triomfar. No és fàcil fer-se viral i que la gent et conegui, però pots muntar el teu projecte sense ajuda de ningú i anar creixent a poc a poc pel teu compte. El que està clar és que res és possible sense una mica d’esforç.

En un món sense música, quina seria la teva passió?

La meva passió en un món sense música seria fer vídeos.

Has rebut cap comentari masclista arran del llançament dels teus diferents singles? Creus que el patriarcat passa factura a les dones que es dediquen o es volen dedicar a la música?

He rebut comentaris masclistes des de dins de la mateixa indústria musical i tots anaven enfocats a dir-me que havia “d’ensenyar més” per triomfar i intentar “ser més sexy”. Crec que, en general, a les dones se’ns exigeix ​​molt més pel que fa al físic i a la norma estètica. És innegable que, com a dona cantant, tens més possibilitats de triomfar si ets més maca o més suggerent a l’hora de vestir. M’encanta que hi hagi dones poderoses a la indústria de la música pel que fa al seu físic, ara bé, no vull que a totes se’ns exigeixi el mateix. Estic segura que la majoria d’elles se senten còmodes amb roba provocativa, però jo, personalment, no encaixo en aquesta idea. Intento que el meu públic valori altres aspectes de la meva trajectòria, més propis de la meva persona.

He rebut comentaris masclistes des de dins de la mateixa indústria musical i tots anaven enfocats a dir-me que havia “d’ensenyar més” per triomfar i intentar “ser més sexy”.

‘Neymar’ o ‘Supernova’? Per què?

M’encanten les dues, m’agrada donar a les meves cançons un toc original. 

En el cas de ‘Neymar’, es tracta d’una cançó que parla de desamor i la vaig escriure just quan Neymar va deixar el Barça, la qual cosa, per a mi, era semblant a una història de desamor (riu). ‘Supernova’ perquè és una cançó d’amor i vaig voler comparar els sentiments amb elements de l’espai exterior. El que sentia cap a aquesta persona era quelcom semblant a una supernova.

Tens la possibilitat d’eliminar de la faç de la Terra una cançó, sigui de l’artista que sigui, quina eliminaries i per què?

Crec que no eliminaria cap. De fet, intento no ser molt purista a l’hora de parlar de música i opinar sobre els projectes d’altres. Penso que la música és expressió, és sentiment, és energia, és quelcom que surt de dins de cada un dels artistes i totes les cançons tenen una raó de ser, i d’existir. Algunes cançons neixen per fer-nos ballar, altres per plorar, altres ens entretenen, ens fan riure o ens fan mal… Cada cançó té el seu propòsit i és una extensió de nosaltres mateixos com a artistes. Qui sóc jo per jutjar el que tu sents quan escrius una cançó? Alguna cosa dins teu t’ha empès a fer-la i això ja em sembla una cosa bonica, així que, encara que soni horrible, em sembla bé que la facis (riu). 

- Publicitat -

Mecenes de la Nova Cultura

Si creus en un periodisme que analitza l'actualitat sense pressa, nosaltres som la teva revista. Fes-te mecenes de la nova cultura des de només 2€ al mes.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca