Nous mitjans per a un nou País Valencià

Un darrere d’un altre. Acomiadaments de periodistes en El MundoInformación i el Levante. Redaccions buides que es converteixen en redaccions raquítiques. És la conseqüència més directa de confiar el nostre periodisme a empresaris que donen ordres des de fora del País Valencià, que precaritzen més encara els llocs de treball. Sense entendre que no poden ser subvencionats amb diners públics en publicitat mentre precaritzen i acomiaden els treballadors, com explica el company Miquel Ramos. No se n’adonen que el seu model forma part del passat.

Molta gent veu en este moment la necessitat de salvar els antics mitjans de comunicació, o ajudar-los perquè es mantinguen els llocs de treball. Malauradament, continuaran sent deficitaris. El que molts no veuen és que, si sabem fer de la necessitat virtut, podem estar front una oportunitat històrica per regenerar l’ecosistema mediàtic valencià. Un entorn sense el qual, com ha escrit el periodista Pere Rostoll, els valencians tindrem menys oportunitats d’alçar la nostra veu. Què ens cal per canviar esta situació? D’una banda, com assenyala el politòleg Amadeu Mezquida, molt de treball per fer que tindre una mirada valenciana del món es convertisca en part del sentit comú de la ciutadania valenciana.

Nous mitjans per reconstruir el Poble valencià

No podem oblidar que el que ens cal, sobretot, és un enorme treball conjunt. Calen nous espais cooperatius, capaços de democratitzar i horitzontalitzar el periodisme. Però també calen diners  i compromís dels empresaris valencians, no siguem ingenus. Cal donar més veu als joves i als nous formats i espais periodístics, que són el futur. Cal suport institucional, i garantir que els diners públics revertisquen en generació de llocs de treball estables i de qualitat. Cal, a més a més, el suport d’una societat que està començant a prendre consciència de la importància que tenen els mitjans de comunicació, com està demostrant el projecte Recuperem Diari La Veu, per recuperar La Veu del País Valencià. Cal, per últim, que, com apunta Moisés Pérez, els periodistes siguem capaços de romandre units i entendre que, sense accions conjuntes mai podrem canviar el model periodístic valencià.

Cal, en definitiva, passar de les paraules als fets, deixar de parlar de resiliència i començar a practicar-la sense mitges tintes. És necessari deixar de parlar del Poble valencià i, com diria el poeta, començar a ser Poble. Estem front el moment perfecte per escollir ser Poble. I mai no serem Poble sense un sistema propi de mitjans de comunicació: d’esquerres, de dretes, joves, adults, en vídeo, escrits, digitals, en valencià, en castellà, seriosos, informals o satírics. Perquè, per construir i vertebrar Poble, ningú sobra (excepte els intolerants, clar!). I tenim molta faena per davant. Tota la solidaritat als treballadors afectats i…Valencians: ara va de bo, farem saó!

Fes-te subscriptor

Compromís amb el periodisme sense embuts

Des de només 2€/mes fes-te militant de la cultura antifeixista

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca