La tardor de l’amor

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Per què pintes, Khàled? – li va preguntar l’Asmà. – per deixar de viure la vida dins els límits de l’espai dissenyat pel meu pare i viure-la dins els límits d’un espai dissenyat per mi i per a mi- va respondre ell amb aplom ­-.

Aquest és un dels nombrosos diàlegs entre parelles que llegim a Cossos Celestes, escrit per Jokha Alharthi i publicat recentment amb una traducció de Margarida Castells Criballés a Editorial Les Hores. Dic que són nombrosos perquè, en unes quantes pàgines, podem trobar veus de molts vincles construïts de forma diferent al llarg del temps; mares, filles, amants, moribunds, rics, esclaus… és eterna la llista de matisos que ens arriben en cada capítol pensat des de la perspectiva d’algú que té alguna cosa a dir sobre l’amor però no l’acaba d’entendre, com totes nosaltres.

Des que vaig néixer fins fa quatre dies, si fa no fa, el pare va procurar donar-me forma segons un motlle creat per la seva imaginació, volia que fos la personificació dels seus ideals, com si ell fos l’energia creativa i jo, el material. Però d’ençà que vaig ser conscient que no volia emmotllar-m’hi, que volia viure d’acord amb els meus propis ideals i crear el meu propi espai vital, l’art m’és tan necessari com l’aigua que bevem i l’aire que respirem.

En Khàled segueix així la seva resposta a la pregunta que ha fet l’Asmà. En Khàled i l’Asmà s’acaben de casar, però no coneixen res l’un de l’altre. Tot i això, reben amb tendresa i benevolència la vida que tenen al davant, no com molts dels personatges d’Alharthi que, amb innocència i escepticisme a parts iguals, juguen a comprendre el món que els és donat a través de l’amor. D’aquesta manera les lectores assimilem com és de complex un concepte que s’anomena sentiment però que està utilitzat i regirat pel pas de la història i, encara més, dintre la mateixa saga familiar. L’amor, per les protagonistes de Cossos celestes, és allò que llegeixen als llibres, o allò que els explica la mare, o allò que veuen en el pare. No sempre és l’emoció que emergeix entre el matrimoni, ni tan sols la comprensió que aboquen cap als fills. L’amor, també, és allò que reben a través d’un vestit de núvia ideal o un cotxe o a través de l’art.

La plasmació de la meva imaginació en l’art, Asmà, és el que dona valor a la meva existència. Per més bonica que sigui la realitat, la vida es torna d’una simplicitat insuportable sense el poder de la imaginació.

- Publicitat -

L’amor, en aquest llibre, pren moltes formes diferents i totes han de conviure amb la definició que en fan les persones del voltant; com si l’amor fos aquell objecte familiar tan preuat que passa d’àvies a pares i filles i que, amb cada generació, va perdent color i desgastant la seva forma. L’amor, doncs, apareix com un eix transversal de totes les paraules que formen part dels discursos vitals dels personatges, però no és un amor únic i incondicional, és un amor plural, sotmès a moltes mirades diferents que l’(in)comprenen. En Khàled i l’Asmà s’han casat abans de començar a conèixer-se, i a cap dels dos els ha semblat malament inicialment. La London, però, anys després, viu una perspectiva radicalment diferent i moderna, i s’allibera, al contrari de moltes de les dones que, en el seu arbre genealògic, han conviscut amb la contradicció de tenir una idea de l’amor que no s’ajustava gens a la seva realitat. Queda demostrat, doncs, que l’amor generació rere generació canvia i que, com l’art de Khàled, és modelat per cada persona i relació.

El que ens fascina de Jokha Alharthi és la manera de traspassar-nos tota la saviesa de diverses generacions de dones a Oman, amb relats que ens fan acostar a la seva intimitat a la vegada que percebem la marca del pas del temps, els canvis en les famílies, les noves idees i la rebuda que en fa la comunitat. A partir d’elements quotidians i rutinaris emergeixen les veritats familiars i els misteris dels membres de la vila, com si no fossin res més que anècdotes oblidades amb el temps. El que són en realitat és molt diferent: són totes aquelles petites perspectives d’una mateixa idea, l’amor, que en Khàled construeix a través de l’art per fugir dels paràmetres familiars i que l’Asmà, quieta i il·lusionada, interroga amb el pensament. L’amor i les seves estacions.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca