Joan Baldoví s’ha convertit en una de les figures més destacades de l’esquerra. De ser considerat un referent del valencianisme old school, l’exalcalde de Sueca ha anat arreplegant suports i complicitats dels llocs més insospitats. De representar un valor segur per al valencianisme de tota la vida, Baldoví ha anat guanyant espais als platós de televisió, a les xarxes socials i, sobretot, al Congreso. Després de nou anys, ha trobat el seu lloc i ha arribat a convertir-se en un dels diputats amb major notorietat.
En temps de molta crispació i polarització, Baldoví protagonitza grans moments i aconsegueix posar reivindicacions valencianes a l’agenda mediàtica. La youtuber Miss Tagless, la cantant Samantha, la presentadora Carolina Ferre, l’analista i exdiputat de Ciutadans Alexis Marí, l’historiador Vicent Baydal, politòlegs, tuitaires i tertulians han sucumbit als seus encants al llarg dels últims mesos. Inclòs va aconseguir marcar agenda a Salvados qüestionant la mancança de transparència en la Corona.
La cirereta del pastís, però, la va posar quan, arran d’una proposició no de llei de VOX amb respecte de la Llei Celaá i el castellà, esclatava, visiblement emocionat, en defensa del valencià, en el que ha estat, fins ara, el seu discurs més viral, aconseguint centenars de milers de reproduccions. Segur, ferm, convincent i transparent. Mesurat, però cotundent alhora, va fer ressonar al Congrés frases com “som i serem” o “Franco no va acabar amb la nostra llengua i vostés tampoc ho aconseguiran”. A més a més, va homenatjar sa mare per ensenyar-li a estimar en valencià i també va recordar el seu net. Va posar de manifest les contradiccions de la suposada plurinacionalitat espanyola i, en definitiva, va deixar més clar que mai la utilitat d’una força d’obediència valenciana al Congreso: “lleialtat no és submissió”, com resava Ximo Puig.
Joan Baldoví desmontando el mito de la imposición del valenciano en 2 minutos es lo mejor que vas a ver hoy:pic.twitter.com/9UbMDrukht
— Jordi S. i Carbonell #OrgullValencià (@srcarbonell) November 17, 2020
Després de molts mesos d’incertesa i d’enfrontaments agres amb la ministra d’Hisenda María José Montero, Baldoví trau pit del nou esborrany dels pressupostos, malgrat reconèixer que encara es pot fer més pels interessos dels valencians. Uns comptes en què el Gobierno assumirà el deute de La Marina de València, realitzarà inversions ajustades al pes poblacional i augmentar els diners que la Generalitat rep per al Corredor Mediterrani o la dependència.
I, altrament, són uns pressupostos marcats per la lluita entre socialistes i taronges pels mèrits de la negociació: els socialistes saben del perill de que molta gent que vota a Compromís en les Eleccions Autonòmiques i els vota a ells o a Podem a les Eleccions Generals torne a confiar en el partit taronja si torna a percebre que el seu vot és útil. La renovació dels companys de viatge de Baldoví esdevé fonamental per aconseguir un grup valencià al Congreso, que vaja més enllà del “Baldoví con cosas”.
Nous companys de viatge?
Després dels pactes amb Podem, molta gent no va ser capaç d’entendre l’idil·li amb Más País, la nova aventura d’Íñigo Errejón. Un projecte que, segons fonts del partit han anunciat, deixa de ser Más País i torna a convertir-se en Más Madrid, una formació autonomista que vol confluir amb Compromís i altres forces com Adelante Andalucía. El temps proveirà. Més enllà dels pactes, allò que sembla ben cert és que, en uns mesos, Baldoví s’ha consolidat com a líder polític i ha sigut capaç de destacar i convertir-se en un símbol de l’honestedat, les lluites socials i la defensa de tots els valencians i valencianes.
Potser ara siga un bon moment per començar a buscar-li nous companys de viatge. La incorporació d’independents com l’ecologista Maria Josep Picó (principal novedat de l’última convocatòria a les llistes de Compromís, a la província de València) no va suscitar una il·lusió especialment remarcable en l’electorat valencià, també per la conjuntura. Si bé s’ha especulat sobre la substitució de Joan Ribó al front de l’Ajuntament de València, no han estat moltes les veus que han donat rellevància a l’opció de buscar una nova companya de viatge a Baldoví, capaç de motivar l’electorat i lluitar contra el vot dual i recuperar Alacant.
Si sembla clara la permanència de Marta Sorlí encapçalant la llista per Castelló, on els resultats no foren tan catastròfics (6.21%) i a la província de València Compromís va tenir a tocar el 9% dels sufragis, la província d’Alacant és la que més va castigar la formació taronja, on tan sols un 4.2% dels votants alacantins va inserir a l’urna la papereta de Compromís. Una província que ja ha sigut recuperada (la seua capital, alguna de les principals ciutats i la seua diputació) pel Partit Popular, i que va ser el cavall de Troia de l’època daurada d’un zaplanisme que pretenen ressuscitar.
Si Joan Tardà va tindre el seu Rufián i Rajoy va tindre la seua Soraya, Compromís necessita trobar una nova figura. Un perfil, potser, de família castellanoparlant, preferiblement una dona, jove i alacantina, serien alguns dels requisits que podrien atraure vots i consolidar una estratègia —la de Baldoví— que ha aconseguit que reivindicacions valencianes que portaven anys en els calaixos tornen als despatxos per ser debatudes. Una figura que ha multiplicat la viralitat dels seus discursos i ha millorat notablement la seua imatge pública. Compromís té ara una molt bona oportunitat per passar a l’ofensiva i buscar noves figures que puguen acompanyar al suecà en els seus nombrosos trajectes a Madrid i en les maratonianes jornades de debat al Congreso. Ars longa, vita brevis.
