Dones que fan coses
El maquillatge i l’assessoria d’imatge, com a feines professionals, formen part d’un sector tan feminitzat com infravalorat avui dia: la rama artística. L’Andrea Casanova és una de les moltes dones que, malgrat les dificultats, va decidir ser artista i dedicar-se a fer meravelles amb les seves mans i la seva imaginació. Tot i estudiar arts escèniques durant el batxillerat, l’Andrea ha descobert que el seu lloc no es troba damunt de l’escenari, sinó en un costat. “M’agrada ser la peça que complementa a qui sí és una cara pública”, confessa la jove de tan sols 22 anys, qui va especialitzar-se en assessoria d’imatge a la vegada que començava a treballar en grans empreses com Estee Lauder i l’Oreal. Actualment, forma part de l’equip d’assessoria nupcial d’Atelier de Novias i dedica el seu temps lliure a fer créixer la seva reputació a les xarxes socials amb maquillatges que, honestament, us deixaran sense respiració.
Parlar amb l’Andrea ha estat un viatge per valors com l’esperança, la força, la noblesa i la innocència. Un recorregut en cotxe amb la música a tot volum però la ment en silenci i el cor en calma, perquè la vida necessita gent que es llenci a la piscina sense necessitat de perdre el rumb. Us invito a llegir l’entrevista i sumar-vos a l’aventura.
Hola, Andrea. Primer de tot, parlem de tu. A què et dediques professionalment en el teu dia a dia? I en el temps lliure, què fas?
Actualment sóc assessora d’imatge en un atelier nupcial, Atelier de Novias. Treballo a Barcelona i, pot ser, en un futur, a Madrid. En el meu temps lliure em dedico al maquillatge, tot i que sempre intento recordar que tenir vida social també és rellevant.
Ets una persona molt exigent amb la teva carrera professional?
Massa. Però estic aprenent a compaginar la vida professional amb la personal, traient profit de totes dues.
Només cal veure el teu Instagram per saber que el maquillatge és la teva gran passió. Com ho vas descobrir?
La meva trobada amb el maquillatge va ser una serendipitat…
Un descobriment casual o una casualitat buscada?
Jo sabia que existia el maquillatge perquè la meva tieta és maquilladora professional, però no em veia treballant com a tal. Jo volia dedicar-me a la música i a la dansa. Estudiant el Batxillerat Escènic vaig descobrir que rere el teló hi havia la possibilitat de ser aquella persona que prepara visualment les actrius, ballarines, etc. Feia una assignatura que era Cultura Audiovisual i allà posava en pràctica la meva creativitat, tothom em felicitava.
I a què et van impulsar aquestes felicitacions?
Vaig decidir demanar una beca durant l’estiu i me la van concedir. Durant aquell temps vaig tenir com a professora a una professional que es deia Sandra, estic molt agraïda d’aquella oportunitat i de les seves lliçons. Després d’aquell estiu va sortir tot rodat.
Andrea, diries que hi ha una relació directa entre la feminització del món del maquillatge i la infravaloració de la professió?
100%, sense cap mena de dubte. El tema del maquillatge és un debat molt extens i es requereixen moltíssimes deconstruccions. Una dona molt maquillada serà criticada i una dona poc maquillada, també ho serà. El fet de parlar d’una professió que, socialment, no està reconeguda com a tal ens limita molt. Tothom pot maquillar-se, tothom té maquillatge a casa seva. Per tant, on radica la diferència entre una professional i una persona que no ho és? La gent no ho té clar i aquí apareix el primer problema.
Jo conec homes que es dediquen al maquillatge, però les discriminacions apareixen quan parlem de dones. Tot allò feminitzat està discriminat, més encara si parlem del sexe femení, considerat el segon sexe per naturalesa.
Hi ha possibilitats que la figura masculina triomfi en el món del maquillatge?
I tant. Jo conec el cas d’un maquillador i una maquilladora. Ella ha fet projectes molt potents però la repercussió recau en ell pel simple fet de ser un home que es dedica a “coses de dones”. És molt injust.
Hi ha qui considera les xarxes socials una eina de distracció a l’hora de fer la seva feina. En canvi, per a tu, l’Instagram és una plataforma de suport essencial. Com ho faries per arribar a la gent i donar conèixer el teu talent si no existís Internet?
És una molt bona pregunta. No ho havia pensat mai. És cert que les xarxes socials m’ajuden molt, però et diria que un 60% de la meva feina ha estat possible gràcies al boca a boca. Anar a maquillar a una passarel·la, anar a fer suport a un rodatge, etc. El treball físic forma part d’aquest 60% i tot és gràcies a fer contactes.
I què tenim al 40% restant?
La meva feina a xarxes socials, feta en el meu temps lliure. I aquí aconsegueixes interaccions, sorteigs, col·laboracions amb altres marques, etc. Però moltíssims cops parlem de feines no remunerades. Per tant, en un món on no existís Internet crec que hauria arribat al mateix punt en què estic ara, poques coses haurien canviat.
Moltes vegades, per mitjà de les xarxes, animes a les teves seguidores a donar suport a perfils de dones artistes. Creus que la sororitat és quelcom imprescindible en la teva feina?
La sororitat és essencial a tot arreu. El problema del món del maquillatge és la seva estreta connexió amb les xarxes socials, on tot és aparença. Hi ha moltes persones que utilitzen l’Instagram o el Twitter per jutjar la feina dels altres. Es veuen legitimats pel poder d’Internet i s’amaguen rere perfils que aparenten ser feministes o inclusius. M’agradaria aprofitar aquesta entrevista per recordar que una companya que es dedica a fer el mateix que tu fas no és competència, hi ha moltíssims pastissos per vendre, el mercat de possibilitats és molt ampli i juntes sumem més.
Et sents recolzada per la teva comunitat?
En el moment que vaig deixar de veure els meus seguidors i les meves seguidores com un número per entendre que eren persones amb qui podia aprendre vaig sentir l’escalfor d’aquest recolzament. Abans estava obsessionada amb la quantitat de seguidors, però mai més. Vull gent que em segueixi pel que faig, no per compromís. Només d’aquesta manera em garanteixo que, en un futur, a l’hora d’oferir un producte o un curs, la gent el compri o s’apunti. De què em serveix tenir 15.000 seguidors però no arribar al salari mínim?
“Vull gent que em segueixi pel que faig, no per compromís. De què em serveix tenir 15.000 seguidors però no arribar al salari mínim?”
El vessant radical del feminisme ens recorda que el maquillatge, així com els tacons o la roba estreta, és una imposició social patriarcal de la qual ens hem de desprendre. Quina és la teva opinió al respecte?
Estic totalment d’acord. Parlem d’imposicions socials en un món que ens vol sexualitzades a gust dels homes. I precisament per això, crec que és de vital importància que les dones professionals expliquem que el maquillatge també pot ser una forma de fer art i de desmarcar-te de molts estereotips. El maquillatge és expressió.
“Han fet del maquillatge una imposició social perquè vivim en un món que ens vol sexualitzades a gust dels homes.”
I com es fa això?
Entenent que el maquillatge no té sexe, ni classe social. El maquillatge hauria de ser patrimoni cultural (riu). El problema és que les elits patriarcals utilitzen el maquillatge com a mecanisme d’opressió. Per exemple, el fet d’estar obligada a anar maquillada a la feina a les vuit del matí si ets dona. Escolta, què passa si una noia vol sortir de festa sense gota de maquillatge o una núvia es vol casar amb la cara natural? Deixeu-nos en pau.
“Escolta, què passa si una noia vol sortir de festa sense gota de maquillatge o una núvia es vol casar amb la cara natural? Deixeu-nos en pau.”
Diries que la majoria de la gent que et segueix a les xarxes socials són dones? Per què sí o per què no?
La majoria de persones que em segueixen són dones segons les estadístiques del meu Instagram. La resposta es troba a l’educació patriarcal que els éssers humans rebem des de petits, on ens separen per costums, valors i comportaments femenins i masculins, relacionant aquestes actituds amb el nostre gènere. El 80% dels meus seguidors són dones. El 20% restant són homes, molt d’ells són amics o persones del col·lectiu LGTBI. No hi ha homes heterosexuals que em segueixin perquè els apassioni la meva feina, potser n’hi ha un o dos.
Imagina que haguessis de passar la resta de la teva vida amb un dels teus maquillatges a la cara. De tots els que tens a l’Instagram, quin agafaries i per què?
Intentaria agafar un maquillatge molt lleuger, dissimulat. T’imagines una Spiderman treballant en un atelier nupcial? Jo tampoc. A més a més, anar tota l’estona maquillada és molt incòmode i la pell ha de respirar.
Si tinguessis l’oportunitat de maquillar a una cantant coneguda. A qui escolliries?
Només puc dir una? (riu)
… Natalia Lacunza. Seria brutal unir el meu talent amb el seu. M’agraden les persones sense tabús.
Si no haguessis conegut el món del maquillatge, què creus que estaries fent ara?
Jo crec que estaria fent quelcom relacionat amb l’art: dansa, música, etc. Estaria a Operación Triunfo (torna a riure).
Una font d’inspiració?
La meva font d’inspiració és Bely Basarte perquè és sinestèsica, com jo, i entenc molt bé les seves emocions i la seva música com a concepte.
I una font de distracció?
La música és inspiració i distracció a la meva vida. I m’encanta.