Pau Alabajos (Torrent, Horta Sud) va nàixer l’any 1982. Des de 2003 es dedica, entre d’altres coses, a compondre i cantar cançons en valencià. En la seua trajectòria musical suma huit discos, festivals i concerts pertot arreu del món. Enguany, l’artista torrentí ha sigut guardonat amb el Premi Ovidi a la millor cançó per Kintsugi, del seu 8é treball Les Hores Mortes.
Deixant a banda, però, la seua trajectòria musical, Alabajos és un artista multidisciplinari i enguany ha rebut el XLV Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi per la seua primera obra literària,un text dramàtic titulat Hotel Fontana. El seu nou llibre és un curt projecte de teatre documental sobre la guerra de Bòsnia–Hercegovina. Va ser publicat per l’Editorial Bromera en setembre de 2020 i forma part de la col·lecció Bromera Teatre.
L’obra es divideix en 9 escenes on es combinen testimonis reals dels supervivents del genocidi de Srebrenica, la transcripció de les converses entre els oficials dels cascos blaus i de l’exèrcit serbobosnià i les declaracions dels botxins confessos al Tribunal Penal Internacional per a l’Antiga Iugoslàvia.
“La crisi econòmica, el creixement desmesurat de l’ultranacionalisme i el protagonisme excessiu de certs líders que es dedicaven a regar amb gasolina la ja per se inflamable situació política de l’antiga Iugoslàvia va conduir inevitablement a una guerra a Bòsnia i Hercegovina”, conta un dels testimonis del conflicte. Aquella va ser la primera guerra europea des de la II Guerra Mundial. Tot i que, als judicis de Nüremberg, molts van jurar que una tragèdia així no es tornaria a repetir, la Història va demostrar que l’ésser humà sempre pot caure dues vegades en la mateixa pedra.
La guerra de Bòsnia (també coneguda com a Guerra dels Balcans) va ser un conflicte que va ocórrer als territoris que constituïen l’antiga Iugoslàvia, on confluïen poblacions amb notables diferències, especialment religioses. Va ser durant aquell conflicte quan es va introduir per primera vegada el terme neteja ètnica a la història europea.
En juliol de l’any 1995, més de 8.000 musulmans bosnians van ser executats per les tropes sèrbies del general Mladić enfront a la inacció dels cascos blaus del coronel Karremans. La primera escena de l’obra recrea una conversa real entre aquests dos militars produïda a l’Hotel Fontana de Bratunac, que dona nom a l’obra.
L’obra té l’objectiu de fer un exercici de memòria col·lectiva d’un conflicte que sembla quasi oblidat i és desconegut per bona part de les noves generacions, tot i que encara no hagen passat ni 30 anys. “Jo tenia tretze anys quan es va produir la matança i, per a mi, són les primeres imatges d’una guerra real fora del cine, és a dir, a través del telediari on veies piles de cadàvers o els tancs patrullant per Sarajevo. Eixes imatges a mi em van arribar molt profundes”, explica l’autor Pau Alabajos.
Resulta especialment cridaner un dels testimonis recollits a l’obra, concretament el de Dzeneta Karabegović, a l’escena 9. Dzeneta és una dona supervivent del genocidi que fa referència a la imatge del fotògraf Tarik Samarah d’una nina abandonada a Srebrenica. “Les nines són el símbol de la infantesa furtada”, exposa la periodista Lola Bañón a la introducció de l’obra.
Les vivències al llarg d’aquest procés de documentació van servir per a inspirar Alabajos per compondre la lletra de la cançó Mar de marbre. Al seu últim disc, el cantautor torrentí presenta aquesta cançó que ha estat nominada als Premis Ovidi per millor lletra i de què cal destacar una frase concreta: la fam de respostes que ens acompanyarà tota la vida.
“Tot allò que descriu l’obra i la cançò Mar de marbre va ocórrer a Bòsnia i aquest Hotel Fontana està allà, però també podría valdre per a qualsevol altre genocidi. Podria correspondre’s amb realitats molt dures que han tingut lloc a casa nostra, i que encara veiem reflectides quan mirem a les foses republicanes com la de Paterna. Existeix un Hotel Fontana a cada país del món”, conclou Alabajos, que valora molt possitivament el ressò que està tenint la seua nova obra.